Els llibres de Rent es poden comprar ‘on line’

30 07 2008

Els llibres de la col·lecció Rent també es poden adquirir de forma “on line” a vàries llibreries per internet. De moment, són aquestes:

A més a més, es pot fer la subscripció a tota la col·lecció tres llibres per any que es reben al domicili sense cap cost adicional). Clica per saber cóm fer-se subscriptor.

Qualsevol dubte es pot fer arribar a la següent adreça rentllibres@gmail.com.





Com el rent en la pasta, per Josep A. Comes

22 07 2008

El cap de redacció de Saó, Josep Antoni Comes, tanca el número de juny d’esta revista valenciana amb un article dedicat al primer volum de la col·lecció Rent, En el món, però no del món, sermons de John Henry Newman. Comes qualifica la col·lecció de “seriosa, ben programada, de textos en valencià que ens acosten a la millor literatura d’inspiració cristiana des del segle XIX fins a hui”. A continuació, l’article complet.

SAÓ / ART I CULTURA juny 2008

L’editorial Denes ha iniciat la publicació d’una col·ecció de literatura religiosa contemporània sota el nom de Rent, de ressonàncies bíbliques i expressió d’una determinada manera de fer-se Església present al món, que és tot un auguri d’encert i de compromís pastoral i valencianitzador escaient.

En realitat, calia al país Valencià una col·lecció com aquesta: seriosa, ben programada, de textos en valencià que ens acosten a la millor literatura d’inspiració cristiana des del segle XIX fins a hui.

La col·lecció s’ha iniciat amb dos llibres, un d’autor estranger i l’altre valencià, i s’anuncia que aquesta alternança es mantindrà. Els volums tenen una extensió aproximada de 120 pàgines i van precedits d’una presentació de l’autor i de l’obra en qüestió.

Enceta la col·lecció el llibre En el món, però no del món, que recull quatre sermons de John Henry Newman, traduïts per Salvador Albert i Mora, i presentats en una esplèndida introducció d’August Monzon, que, a més de donar a conèixer la vida i l’obra del cardenal Newman i de situar-la en les coordenades socials i eclesials pertinents, acompanya el text de cada sermó amb notes a peu de pàgina molt il·lustratives.

Els quatre sermons han sigut triats de sermonaris distints; tots ells, però, reflecteixen les característiques pròpies d’aquest gegant del cristianisme modern: autenticitat personal i preocupació pastoral. Els dos primers, pronunciats sent encara prevere anglicà, van dirigits fonamentalment al món universitari d’Oxford, i invita els oients, la majoria jóvens de religiositat conservadora, a viure amb autenticitat la relació amb Déu ara i ací, no pensant sols en el més enllà. En el fons, ens anima a ser sants i a donar testimoniatge personal de la veritat enmig del món. Ho fa amb força i convicció. De fet, són unes exhortacions enèrgiques que ell, primer que ningú, se les va aplicar.

El tercer sermó és un dels més famosos i més voltes editat. Es tracta del seu darrer sermó com a anglicà, i el titula “El comiat dels amics”. A més dels coneixements teològics i bíblics que demostra posseir, Newman ensenya els oients a lloar Déu perquè, en definitiva, tot el que tenim és un do seu. Do de Déu ha sigut també el seu ministeri a la parròquia de Littlemore, prop d’Oxford,que ara finalitza per sempre. Les paraules finals de comiat són d’antologia.

La selecció clou amb un llarg sermó, ja sacerdot catòlic, dividit en dues parts, sobre sant Felip Neri i l’Oratori, en què dóna a conéixer la vida i l’obra d’aquest sant del Renaixement.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Rent i Martí Domínguez, per Vicent Josep Escartí

17 07 2008

La revista Saó, com dèiem a l’anterior post, ha dedicat molt espai a Rent. Un dels articles -que es centra especialment en l’inèdit de Martí Domínguez- és el de Vicent Josep Escartí.

SAÓ / A PEU DE PÀGINA juny de 2008

La línia editorial que ha iniciat darrerament Denes pretén rescatar textos nostres més o menys oblidats i, per una altra banda, donar a conèixer textos clàssics en la nostra llengua. Però, tot dins uns límits ben concrets i que, sens dubte, fan la iniciativa ben singular entre les nombroses ofertes editorials que hi ha al nostre país: els textos han de ser de temàtica o d’inspiració religiosa i, per altra part, han de ser del període que considerem la nostra “contemporaneïtat” (segles XIX i XX). La col·lecció, en homenatge al col·lectiu cristià i valencià dels anys 70, La paraula cristiana, s’anomena “Rent”, com el mateix butlletí informatiu seu. Vol ser, per altra part, un “contenidor” interdisciplinar i podrem trobar tots els gèneres, des de l’homilètica i l’assaig a la poesia, el teatre o la novel·la. El seu director, Agustí Colomer, s’ha posat, doncs, el llistó ben alt, i segurament aconseguiran, l’editorial i ell, portar avant aquest projecte que fa ben poc que ha començat a donar a la llum els seus primers títols.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Emili Marín (Saó) entrevista a Paco Ferrer (Denes)

14 07 2008

Emili Marín entrevista a Saó, la revista degana del País Valencià escrita en la nostra llengua –32 anys ja-, a l’editor Francesc Ferrer, director de l’Editorial Denes, amb motiu de la recent aparició de la col·lecció Rent. El número del mes de juny de Saó duu molt de Rent. A més d’esta entrevista també es poden llegir dos articles sobre els dos primers llibres de la col·lecció.

De moment, reproduïm la part de l’entrevista on Emili Marín i Paco Ferrer parlen de Rent. En els propers dies penjarem també els dos articles dedicats als llibres de Newman i Martí Domínguez.

SAÓ / ENTREVISTA juny 2008

—Darrerament s’ha produït un esdeveniment molt important en el món de l’edició. L’empresa que vosté dirigeix ha encetat una col·lecció, Rent, de caràcter religiós. Com pot imaginar, des de Saó ens hem alegrat moltíssim, perquè un país sense creences és un país condemnat al fracàs.
—Sí, per a nosaltres també era just fer l’intent; veritablement hi ha una possible demanda, també cal dir-ho. És un projecte que estava en la recambra feia ja dos anys, des que Agustí Colomer ens va fer la proposta, però estàvem esperant el moment oportú, perquè, per a llançar aquests projectes no només calen diners, sinó un equip de treball que hi done suport. Ens hem trobat amb Agustí i amb moltíssima gent que hi col·labora, que han fet possible els dos primers llibres i que hi haja quatre més per a traure. Hem creat la col·lecció com a just homenatge i perquè el poble valencià veritablement tinga una eina per a retrobar-se amb ell mateix. Els esforços que es van realitzar en els anys 70 no permeteren la comunió amb l’Església oficial perquè facilitara la normalització: jo conec testimonis que conten que al seminari no es deixava parlar en valencià, als rectors d’origen valencià se’ls enviava a parròquies castellanoparlants, i als d’origen castellà a parròquies valencianoparlatns. Era estratègia o disciplina? Com que el mestratge espiritual en el nostre poble no es deixa que es faça en la nostra llengua, aquesta és una de les coses que falta per tal que la societat gaudisca en la seua plenitud de la llibertat de poder triar entre diferents opcions. Eixa és la vertadera raó que ens ha portat a emprendre aquesta col·lecció. També, i açò és una novetat i una primícia, estem preparant algun material per a xiquets. Hi ha un equip que està treballant en aquesta línia.

—Es pot dir que hi ha una certa identificació entre aquesta nova col·lecció i aquella del Principat que s’anomena Clàssics del cristianisme?
—Sí, és un esquema paregut. Volem reflectir el pensament cristià, amb autors con Newman, Simone Weil… És una línia moderna, coherent i oberta, com pot ser la que has comentat.

[…]

—Ànim Paco, per les complicitats que sempre hem tingut i que ara s’han consolidat, encara més, amb la publicació d’aquesta nova col·lecció, sàpies que pots comptar amb Saó per a tot. Ens sentirem orgullosos d’ajudar a la difusió d’aquestos textos.
—De segur que eixirà una bona col·laboració.