Valencianista convençut, per Ester Pinter

24 06 2008

Valencianista convençut és l’expressiu títol amb que el diari Avui encapçalava una informació, el passat 23 de juny, a les planes de cultura per recordar el centenari del naixement de Martí Domínguez Barberà. En este article, signat per la periodista Ester Pinter, recorda la figura que va suposar per a la literatura en la nostra llengua i per al món valencianista l’autor d’Isaïes, profeta de Nadal. L’article compta amb declaracions d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent i curador d’esta obra inèdita que ha publicat Denes.

AVUI / CULTURA 23 juny 2008

Quan Joan Fuster començava a treballar en Nosaltres el valencians (1962), va afirmar que Alma y tierra de Valencia (1941), de Martí Domínguez i Barberà, era l’única aproximació al País Valencià que s’havia publicat fins aleshores. El seu autor, nascut un 21 de juny de fa cent anys a Algemesí, apuntava en aquell llibre “una concepció plural d’Espanya i una certa sensibilitat valencianista, malgrat el context de l’època”.

D’aquest valencianisme incipient, del qual exerciria tota la seva vida fins al punt de costar-li l’exclusió, en parla Agustí Colomer al pròleg d’Isaïes, profeta de Nadal, una obra religiosa inèdita que Martí Domínguez va escriure fa 43 anys i que ara ha publicat l’editorial Denes.

Colomer no es cansa de reivindicar aquest periodista i polifacètic autor de novel·les, teatre, poesia i assajos que, tot i haver arribat a vendre fins a quatre edicions de la seva peça teatral més important, No n’eren deu? (1960), ha estat sempre “bastant oblidat i considerat com un autor menor”. Martí Domínguez (1908-1984) és conegut sobretot per haver estat director del diari Las Provincias entre 1949 i 1958. El seu discurs València, la gran silenciada, que va pronunciar com a mantenidor de la Fallera Major de València el 1958 en el marc de la commoció per la greu riuada que va afectar València el 1957, li va suposar l’expulsió del diari per la pressió de les autoritats franquistes.

Aquell discurs, com remarca Agustí Colomer, “no només era una reivindicació davant la manca d’interès del govern espanyol per València, sinó també una crítica oberta a l’actitud dels mateixos valencians davant el seu destí, a l’abandó de la seva llengua i la seva identitat”. A partir d’aquell moment, va ser un proscrit a la seva terra i ja no va poder publicar mai més en cap diari important. Fins a la mort, Martí Domínguez va tenir una sensació de persecució que, tal com explica el seu nét i també escriptor Martí Domínguez, “va impregnar tota la família”. La seva producció literària es faria des d’aleshores més intensa. Obres com Els cignes fora l’aigua o L’ullal són algunes de les més representatives.

Tot i la seva afiliació a la dreta burgesa, Domínguez i Barberà va ser una persona de tarannà liberal. Malgrat les fortes discrepàncies amb Joan Fuster, no va dubtar a sortir en la seva defensa quan aquest va patir atemptats. Va mantenir igualment tertúlies i picabaralles amb el mateix Fuster, Sanchis Guarner, Xavier Casp i Enric Valor, però, com assegura Colomer, fins al final va ser “un valencianista insubornable”.


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: