Llibres de literatura religiosa contemporània, per Manuel Lanusse

9 06 2008

Cresol, la revista de la Unió Apostòlica per als preveres de la diòcesi de València torna a dedicar una recenció a Rent. En este cas, Manuel Lanusse parla del primer dels llibres de la col·lecció: En el món, però, no del món. Selecció de sermons, de John Henry Newman.

CRESOL / CULTURA estiu 2008

Amb aquest suggerent títol, que interpel·la directament la condició mateixa del nostre viure com a cristians, enceta l’editorial Denes la col·lecció “Rent”, una aposta decidida i agosarada alhora per a donar a conéixer al públic en valencià el bo i millor de la literatura religiosa contemporània escrita en diferents gèneres: narrativa, poesia, assaig, teatre… L’encert ha estat doble per tal com, a banda d’establir una programació que alternant autors valencians al costat d’altres estrangers més o menys coneguts es vol compromesa amb la inculturació de la fe, ha escollit per a donar resposta a aquella qüestió principal suara referida una selecció de sermons de John Henry Newman (1801-1890), sens dubte un referent ja clàssic del pensament cristià i de la llengua anglesa, declarat Venerable en 1991 per Joan Pau II i actualment en procés de beatificació.

L’homilètica és, doncs, el gènere que inaugura el primer volum de “Rent”, i gràcies a la magnifica traducció de Salvador Albert el lector podrà comprovar el to elevat i no conformista que caracteritza l’espiritualitat newmaniana a partir d’aquest notable recull de sermons, anotats per primera vegada de la mà d’August Monzon, a càrrec del qual ha estat també l’estudi introductori que complix perfectament el propòsit de contextualizar l’obra de Newman i remarcar la seua vigència. La tria dels sermons, no cal dir-ho, és clarament intencionada i arreplega tres textos de l’època anglicana i un altre de l’època catòlica. Aquest últim, el més llarg del conjunt, amb el títol La missió de sant Felip Neri (1850), mostra la vocació oratoriana de Newman i oferix una reflexió ben a propòsit sobre el significat cristià del Renaixement de la qual hom pot extraure la idea que la identitat cristiana no s’ha d’afirmar necessàriament al preu de negar la modernitat —açò que de vegades sembla tan present en determinades lectures de la “nova evangelització” catòlica— sinó que, més aïna, el que convé és corregir-ne els dèficits i les apories.

De l’època anglicana s’hi arrepleguen, com hem dit, tres sermons: Santetat i benaurança (1826), el primer dels seus sermons parroquials, constantment reeditats i considerats unànimement unes peces bellíssimes de la literatura anglesa; La transmissió personal de la veritat (1832), pertanyent a la sèrie de sermons universitaris, i que aproxima Newman teològicament i filosòfica al personalisme; i El comiat dels amics (1843), l’últim dels sermons que Newman va predicar com a anglicà, després de la publicació del Tract 90, que culminà la seua etapa com a líder de l’anomenat Moviment d’Oxford i precipità el seu retir a Littlemore en un ambient caracteritzat per l’austeritat, la pregària i l’estudi, que el conduirien finalment a abraçar el catolicisme.

Així doncs, el número 1 de “Rent” dóna compte d’una trajectòria vital —un itinerari “sublim” i “laboriós”, en paraules de Pau VI— i d’un apostolat —a la parròquia, però també a la universitat, tan volguda per Newman— on el rigor intel·lectual i l’autenticitat en la vivència de la fe —vegeu, sinó, l’Apologia pro vita sua (1864)— esdevenen unes eines impagables en l’adhesió a la causa del Crist. “Amb profunditat de la vivència religiosa que dóna sentit, perquè en Newman desemboca tot amb l’adhesió a Jesucrist”, tal com va assenyalar el pare escolapi Enric Ferrer el passat 16 d’abril, el qual subratllà, així mateix, com el destinatari dels sermons de Newman, ahir i hui, hi troba un esperit necessari d’obertura i llibertat.

Nogensmenys, Newman està considerat com un precursor i inspirador del Concili Vaticà II, puix el seu pensament teològic, obert a l’ecumenisme i amb una forta empremta revitalitzadora de l’obra ingent dels Pares de les Església, tan perceptible en els sermons objecte de la present recensió, desemboca en una concepció de la fe cristiana entesa com a relació personal —la via de la consciència com a principi essencial i “relligador” de llibertat— amb el Fill de Déu en la comunió de l’Església. No debades, Benet XVI, admirador reconegut de Newman, ha escrit: “No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida” (Deus caritas est, 1). La divisa que Newman trià en ser creat cardenal en 1879 per Lleó XIII ho expressa bellament: “Cor ad cor loquitur”.

Entre nosaltres, els valencians, Newman no és, en absolut, un desconegut. A l’estudi de l’obra newmaniana a la Facultat de Teologia de València, s’ha d’afegir, en el camp de la pastoral i del compromís del laicat —la promoció del qual defensà vigorosament Newman—, la tasca divulgadora del Centre Newman de València, nucli d’origen de l’actual Centre Pare Tosca, que l’any 1991 publicà el llibret El cor parla al cor, on es recollien, amb la deguda ordenació temàtica, alguns pensaments de l’eclesiàstic anglés. Ara saludem amb alegria la iniciativa de l’editorial Denes en presentar Newman com el primer de “Rent” i, sense por a equivocar-nos, podem concloure que el llenguatge poderós que traspuen els sermons seleccionats ens ajudaran a meditar i madurar la nostra fe com a cristians i a testimoniar-la millor enmig els altres. Pau per al món i per als nostres cors.

Manuel Lanusse Alcover


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: