Especial dedicat a Martí Domínguez al setmanari El Temps

26 06 2008

Cal comprar i guardar el número del 24 de juny -el que fa 1.254 ja- del setmanari El Temps. Les pàgines de Cultura recullen un magnífic especial sobre Martí Domínguez Barberà, a propòsit de la commemoració el passat 21 de juny del centenari del naixement d’este il·lustre valencià. El Temps recull sengles articles del professor Biel Sansano i del director de la col·leció Rent Agustí Colomer. A més a més, inclou diversos fragments en primícia d’un altre inèdit de Martí Domínguez titulat Itàlia fora mà.

EL TEMPS / CULTURA 24 juny 2008

UN VALENCIÀ GENUÏNAMENT VALENCIÀ, per Biel Sansano.

El 21 de juny de 1908 naixia a Algemesí Martí Domínguez Barberà. Amb el cor ferit per l’idioma i els costums valencians, a través de la fe, arribà a la fidelitat lingüística. La seva obra ha resistit el pas del temps.

UNA LITERATURA ARRELADA I TRANSCENDENT, per Agustí Colomer.

La valencianitat i el cristianisme amaren la vida i l’obra de Martí Domínguez Barberà (1908-1984). És un escriptor religiós, en el sentit etimològic de la paraula. Ho demostra amb el llibre Isaïes, profeta de Nadal, editat pòstumament.

VISIONS INÈDITES D’ITÀLIA.

Martí Domínguez Barberà va deixar inèdit el llibre Itàlia fora mà, fet de records dels itineraris que l’escriptor i periodista va fer per la península. El Temps en dóna a conèixer diversos fragments, en primícia. La selecció és d’Agustí Colomer.





Valencianista convençut, per Ester Pinter

24 06 2008

Valencianista convençut és l’expressiu títol amb que el diari Avui encapçalava una informació, el passat 23 de juny, a les planes de cultura per recordar el centenari del naixement de Martí Domínguez Barberà. En este article, signat per la periodista Ester Pinter, recorda la figura que va suposar per a la literatura en la nostra llengua i per al món valencianista l’autor d’Isaïes, profeta de Nadal. L’article compta amb declaracions d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent i curador d’esta obra inèdita que ha publicat Denes.

AVUI / CULTURA 23 juny 2008

Quan Joan Fuster començava a treballar en Nosaltres el valencians (1962), va afirmar que Alma y tierra de Valencia (1941), de Martí Domínguez i Barberà, era l’única aproximació al País Valencià que s’havia publicat fins aleshores. El seu autor, nascut un 21 de juny de fa cent anys a Algemesí, apuntava en aquell llibre “una concepció plural d’Espanya i una certa sensibilitat valencianista, malgrat el context de l’època”.

D’aquest valencianisme incipient, del qual exerciria tota la seva vida fins al punt de costar-li l’exclusió, en parla Agustí Colomer al pròleg d’Isaïes, profeta de Nadal, una obra religiosa inèdita que Martí Domínguez va escriure fa 43 anys i que ara ha publicat l’editorial Denes.

Colomer no es cansa de reivindicar aquest periodista i polifacètic autor de novel·les, teatre, poesia i assajos que, tot i haver arribat a vendre fins a quatre edicions de la seva peça teatral més important, No n’eren deu? (1960), ha estat sempre “bastant oblidat i considerat com un autor menor”. Martí Domínguez (1908-1984) és conegut sobretot per haver estat director del diari Las Provincias entre 1949 i 1958. El seu discurs València, la gran silenciada, que va pronunciar com a mantenidor de la Fallera Major de València el 1958 en el marc de la commoció per la greu riuada que va afectar València el 1957, li va suposar l’expulsió del diari per la pressió de les autoritats franquistes.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





En el centenari de Martí Domínguez, per Agustí Colomer

23 06 2008

Levante-EMV ha publicat hui una tribuna d’opinió escrita per Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, a propòsit del centenari del naixement de Martí Domínguez Barberà, data que es complia el passat dissabte 21 de juny.

LEVANTE-EMV / OPINIÓ 23 juny 2008

El 21 de juny de 1908 va nàixer a Algemesí Martí Domínguez Barberà. Molts anys després, jubilat del periodisme actiu, l´escriptor recordava amb tendresa la seua infància al seu poble natal. Estava enllestint la novel·la L´ullal quan li arribà inesperadament la mort. Era el 10 d´agost de 1984. Francesc Ferrer Pastor, davant el traspàs sobtat del seu amic, va escriure un article ben emotiu que revelava la confessió que li va fer l´escriptor quan va ser forçat a dimitir com a director de Las Provincias:

-L´amargor sentida de la teua desfeta et féu exclamar amb lletres a mi adreçades el 31 d´octubre de 1958: «Les classes dirigents, pel general d´una gola i una cara dura per a robar i no fer-ne un brot…» Tu, tan donat a l´adjectiu misericordiós, adjectivaves a nivell íntim les persones, certes persones, com eren. I és que hi ha moments en la vida que l´amargor fa exclamar dicteris: fins i tot Jesucrist exclamà penjat a l´arbre de la creu: ¡Déu meu, per què m´has desemparat! I València et va desemparar, València com a comunitat humana.

El text de Ferrer Pastor es titulava «Martí Domínguez, un ho-me bo, un patriota», i es va publicar en Rent, butlletí intern de La Paraula Cristiana, associació fundada en 1973, en la qual coincidiren altres noms significatius del valencianisme, com ara Robert Moròder, Joan Senent, mossén Sorribes, Vicent Badia, Sanchis Guarner, el pare Riutort o Cristòfor Aguado.

Recordem breument els fets que precipitaren la seua dimissió. En el mes d’octubre de 1957 València patí el desbordament del Túria. La memòria de la riuada, ben viva encara hui, cinquanta anys després, resta impresa en el cor dels valencians. Martí Domínguez, escriptor i director de Las Provincias, fou convidat a pronunciar el discurs de mantenidor de la fallera major de l´any 1958. El títol de la seua al·locució és ben significatiu –Valencia, la gran silenciada-, i el subtítol Cuando enmudecen los hombres… ¡hablan las piedras! evoca la narració de l’entrada de Jesús a Jerusalem el Diumenge de Rams (Lc 19, 39-40). Esta excel·lent peça oratòria sovint es presenta com una reivindicació davant la manca d’interés del Govern central per València; tanmateix, sense negar eixe aspecte, allò més característic del discurs és la crítica oberta a l´actitud dels mateixos valencians davant el seu destí. Denúncia que posa l’èmfasi en el «rebordoniment» (pèrdua de la pròpia personalitat) que duu aparellat la falta de respecte que patim els valencians de portes enfora. L’abandó de la llengua i de la pròpia identitat ens conduïa irremeiablement a l’escassa consideració per part de Madrid.

Les paraules de Martí Domínguez impactaren en les persones que omplien de gom a gom el Teatre Principal i en els milers de valencians que les sentiren a través de la ràdio. A més a més, restaren impreses en un opuscle que edità d’amagat l’Ateneu Mercantil. El gest del periodista despertà la sensibilitat valencianista de molts ciutadans, especialment en l´àmbit universitari. Però, com no podia ser d´altra manera, el conduí a l’ostracisme del règim: les pressions es deixaren sentir i fou forçat a dimitir com a director de Las Provincias.

Si important és el testimoni de Martí Domínguez, no ho és menys la seua extensa i notable obra que comprén tots els gèneres: periodisme, teatre, poesia, novel·la, assaig… Els seus llibres continuen mereixent l´atenció del públic, com ho demostren les reedicions de No n´eren deu? i Els horts (Bromera) o L´ullal (3 i 4). Els seus escrits inèdits desperten també l’interés de les editorials, com és el cas de la narració Isaïes, profeta de Nadal, escrita a mitjan dels seixanta i publicada enguany en la col·lecció Rent de Denes. En paraules d’Enric Ferrer, esta obra subratlla l´opció preferencial pels pobres, proclamada en el Concili Vaticà II. Eixe esperit pioner de l´autor és apreciable també en altres moments. Així, només acabar la guerra, publica l´assaig Alma y tierra de Valencia (1941), qualificat per Joan Fuster com l’únic intent seriós d’introspecció sobre la personalitat col·lectiva dels valencians.

També a principis dels seixanta, en El tradicionalismo de un republicano s’afanyà a rehabilitar la figura proscrita de Blasco Ibáñez; intent que repetí amb èxit, anys després, en la seua obra pòstuma Els Borja (Alfons el Vell), estudi que esdevé un punt d’inflexió en la consideració de la cèlebre família valenciana. Eixa voluntat per restaurar la memòria tant del líder republicà com de la nissaga que ocupà la càtedra de sant Pere il·lustra a la perfecció l’esperit conciliador d’un escriptor que, com el pacient artesà medieval, encaixa les tessel·les del gran mosaic de la valencianitat.

*Director de «Rent».

Nota: El diari electrònic en valencià Pàgina 26 també s’ha fet ressó del centenari de Martí Domínguez i ha destacat este mateix article de Colomer en una emotiva informació titulada “Martí Domínguez, 100 anys”.





Publicada en valencià una selecció de sermons del cardenal Newman

10 06 2008

El periòdic valencià de major audiència, Levante-EMV, està fent un seguiment exhaustiu a les obres de la col·lecció Rent. En el seu moment va ser Rafael Prats qui anuncià l’aparició de Rent; després es va fer ressó de l’inèdit de Martí Domínguez i de l’acte d’homenatge celebrat a Algemesí. Ara, ha destacat la publicació -per primera vegada en la nostra llengua- de la selecció de sermons de John Henry Newman. A més, esta especial atenció l’oferix en una de les seccions més estimades pels seus lectors: la que escrita en valencià i dedicada a la cultura, anomenada El Dau.

LEVANTE-EMV / EL DAU 10 juny 2008

L´editorial Denes ha recollit en un volum una selecció de sermons del cardenal John Henry Newman, sacerdot anglicà convertit al catolicisme en 1845. És la primera traducció en valencià de part de l´homilètica del qui està considerat «pare invisible» del Concili Vaticà II i que a finals d’any serà beatificat.

El llibre que recull quatre sermons de diferents èpoques de Newman es titula En el món, però no del món, està traduït per Salvador Albert i conté una introducció a la seua vida i obra a càrrec d´August Monzon, prevere i professor de Filosofia del Dret de la Universitat de València. L´edició, publicada dintre de la col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa contemporània en valencià, és la primera anotada que es fa en el nostre domini lingüístic. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Llibres de literatura religiosa contemporània, per Manuel Lanusse

9 06 2008

Cresol, la revista de la Unió Apostòlica per als preveres de la diòcesi de València torna a dedicar una recenció a Rent. En este cas, Manuel Lanusse parla del primer dels llibres de la col·lecció: En el món, però, no del món. Selecció de sermons, de John Henry Newman.

CRESOL / CULTURA estiu 2008

Amb aquest suggerent títol, que interpel·la directament la condició mateixa del nostre viure com a cristians, enceta l’editorial Denes la col·lecció “Rent”, una aposta decidida i agosarada alhora per a donar a conéixer al públic en valencià el bo i millor de la literatura religiosa contemporània escrita en diferents gèneres: narrativa, poesia, assaig, teatre… L’encert ha estat doble per tal com, a banda d’establir una programació que alternant autors valencians al costat d’altres estrangers més o menys coneguts es vol compromesa amb la inculturació de la fe, ha escollit per a donar resposta a aquella qüestió principal suara referida una selecció de sermons de John Henry Newman (1801-1890), sens dubte un referent ja clàssic del pensament cristià i de la llengua anglesa, declarat Venerable en 1991 per Joan Pau II i actualment en procés de beatificació.

L’homilètica és, doncs, el gènere que inaugura el primer volum de “Rent”, i gràcies a la magnifica traducció de Salvador Albert el lector podrà comprovar el to elevat i no conformista que caracteritza l’espiritualitat newmaniana a partir d’aquest notable recull de sermons, anotats per primera vegada de la mà d’August Monzon, a càrrec del qual ha estat també l’estudi introductori que complix perfectament el propòsit de contextualizar l’obra de Newman i remarcar la seua vigència. La tria dels sermons, no cal dir-ho, és clarament intencionada i arreplega tres textos de l’època anglicana i un altre de l’època catòlica. Aquest últim, el més llarg del conjunt, amb el títol La missió de sant Felip Neri (1850), mostra la vocació oratoriana de Newman i oferix una reflexió ben a propòsit sobre el significat cristià del Renaixement de la qual hom pot extraure la idea que la identitat cristiana no s’ha d’afirmar necessàriament al preu de negar la modernitat —açò que de vegades sembla tan present en determinades lectures de la “nova evangelització” catòlica— sinó que, més aïna, el que convé és corregir-ne els dèficits i les apories.

De l’època anglicana s’hi arrepleguen, com hem dit, tres sermons: Santetat i benaurança (1826), el primer dels seus sermons parroquials, constantment reeditats i considerats unànimement unes peces bellíssimes de la literatura anglesa; La transmissió personal de la veritat (1832), pertanyent a la sèrie de sermons universitaris, i que aproxima Newman teològicament i filosòfica al personalisme; i El comiat dels amics (1843), l’últim dels sermons que Newman va predicar com a anglicà, després de la publicació del Tract 90, que culminà la seua etapa com a líder de l’anomenat Moviment d’Oxford i precipità el seu retir a Littlemore en un ambient caracteritzat per l’austeritat, la pregària i l’estudi, que el conduirien finalment a abraçar el catolicisme.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Publiquen per primera vegada en valencià una selecció de sermons de Newman

7 06 2008

L’Agència Cristiana de Notícies Flama ha publicat una informació referent a l’aparició del primer volum de la col·lecció Rent, En el món, però no del món. Selecció de sermons, de John Henry Newman.

FLAMA / 6 juny 2008

L’editorial valenciana Denes ha recollit en un volum una selecció de sermons del cardenal John Henry Newman, sacerdot anglicà convertit al catolicisme en 1845. És la primera traducció en valencià-català de part de l’homilètica del qui està considerat “pare invisible del Concili Vaticà II i que a finals d’any serà beatificat. El llibre que recull quatre sermons de diferents èpoques de Newman es titula “En el món, però no del món”, està traduït per Salvador Albert i conté una introducció a la seua vida i obra a càrrec d’August Monzon, prevere i professor de Filosofia del Dret de la Universitat de València. L’edició, publicada dintre de la col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa contemporània en valencià, és la primera anotada que es fa en aquest domini lingüístic.

Monzon ha assenyalat que “l’extensa i profunda obra de Newman, considerat un clàssic del pensament cristià i de la llengua anglesa, fa referència a un denominador comú com és la fe cristiana, entesa com a relació personal amb el Déu de Jesús en la comunió de l’Església”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Apareix un inèdit de Martí Domínguez Barberà, una recreació literària de l’esperit profètic d’Isaïes, per Lluís Bonada

4 06 2008

EL TEMPS / CULTURA 3 juny 2008

L’escriptor i periodista Martí Domínguez Barberà (Algemesí, 1908-València, 1984) era valencià, profundament valencià, i cristià, profundament cristià. A mitjan anys 60, superat el trauma de la dolorosa substitució del diari Las Provincias, i impulsat per la necessitat d’elevar el nivell cultural del laïcat, i fer-ho en vernacle, va escriure la narració Isaïes, profeta de Nadal, un diàleg entre fe i cultura que transmet la profunditat de l’esperit profètic de l’anomenat primer profeta major. Tot l’esforç literari de l’autor s’adreça a commoure el lector amb la figura gegantina del profeta. Però no va poder assolir aquest objectiu perquè el text restà inèdit. Fins ara. Finalment, Isaïes, profeta de Nadal acaba de ser publicat.

L’editorial Denes ha inclós l’obra en una col·lecció dedicada a l’espiritualitat, “Rent Col·lecció”, que s’ha estrenat amb dos títols, el llibre de Domínguez i En el món, però no del món, una selecció de sermons de John Henry Newman (1801-1890), considerat el pare invisible del concili Vaticà II. La dirigeix Agustí Colomer, precisament la persona que ha tingut cura de l’edició del llibre de Domínguez Barberà.

Les pàgines d’Isaïes, profeta de Nadal, són, considera el curador del volum, riques en imatges. L’autor sintonitza amb el llenguatge simbòlic propi de la profecia per recrear i donar plasticitat al missatge del poeta. I també amb paradoxes, que reforcen la percepció del caràcter insòlit del cristianisme –un Déu que regna des de la creu- i que contribueixen a donar ritme a la narració.

Quan l’autor escrivia el relat dedicat a Isaïes es trobava, recorda Agustí Colomer, al pròleg, a l’inici d’una nova etapa de la seva vida, que coincidia amb uns moments històrics que li resultaven especialment pròxims. D’una banda, la celebració del concili Vaticà II i, d’una altra, la consolidació de l’experiència reeixida del Mercat Comú. Dels progressos i de les aspiracions a la integració europea donaran compte els seus articles a València fruits.

La celebració del concili Vaticà II influirà sens dubte, escriu Agustí Colomer, en l’aprofundiment de la consciència de l’Església com a poble de Déu, en la necessitat d’elevar el nivell cultural del laïcat i en la presència de les llengües vernacles en la litúrgia. Els seglars es van moure i van demanar una litúrgia en valencià. Així, el 1965, Vicent Miquel i Diego publica el llibre L’Església valenciana i l’ús de la llengua vernacla, i 20.000 valencians, encapçalats per noms il·lustres com el de l’autor, signen el manifest a favor de l’ús del valencià en la litúrgia. En “eixe estol de creativitat” i amb una finalitat pedagògica de formació dels seglars s’enmarca Isaïes, profeta de Nadal, “un text que traspua esperança”, diu Colomer.

Aquesta joia, com la qualifica Agustí Colomer, veu la llum en el centenari del naixement de l’autor i en el cinquantenari del cèlebre discurs “Valencia, la gran silenciada”, que li costà la pèrdua de la direcció de Las Provincias i el buit de les autoritats i de bona part de la burgesia valenciana.

Lluís Bonada