Isaïes, profeta de Nadal, per Antoni López Quiles

5 05 2008

CRESOL / CULTURA maig 2008

Martí Domnguez. Isaïes, profeta de Nadal, edició a cura d’Agustí Colomer. Ed. Denes, col·lecció Rent, núm. 2

Quan publicàrem la Bíblia Valenciana Interconfessional, algú s’afanyà a censurar l’edició al·legant, entre altres, l’absència de tradició escripturística pròpia. En aquella censura ideològica i no tècnica, el censor aconseguí mostrar la seua ignorància sobre la matèria, atés que en aquell temps ja comptàvem amb edicions de materials bíblics (per exemple, tres de Psalteris medievals, la de Llibre de Job, un fabulós Llibre de les Hores, etc.) l’abundància dels quals és sorprenent i parangonable –si no superior– a la de qualsevol altre país europeu, i ell tenia obligació de conéixer-ho. No era fàcil, tanmateix, que coneguera les pàgines inèdites, com les que ara presentem, i que es sumen a la ingent quantitat de peces bíbliques que posseïm. D’altra banda, el món del valencianisme mantenia amb ferrenya disciplina que, de literatura en valencià, només disposàvem de poesia, però gens o molt poca obra narrativa. Ho relegarem a la categoria d’error, perquè n’hi ha –i ben bona– obra narrativa i de reflexió escripturística. La d’ara és nova, i té el gust del pa acabat de coure, encara que amb redacció més antiga, perquè el quirògraf està datat del “quart diumenge d’Advent de 1964 al diumenge de la Passió de 1965”; la segona versió, mecanografiada, conté algunes autocorreccions.

Martí Dominguez és una personalitat valenciana que no cal presentar; personalment honest i intel·lectualment brillant, encara no hem pogut gaudir de tota la seua producció (detall no gens insignificant que ens permetria, per exemple, parlar de narrativa) però amb la peça que presentem n’ampliem més el coneixement. Només oferirem d’ell algun tast dels títols que ha confegit, sobretot la magnífica obra Els Borja, o la més coneguda Els horts, i les peces teatrals No n’eren deu? i Els cignes fora l’aigua, i deixem l’etcètera com a reclam per a urgir la publicació de l’opera omnia, perquè, en un país d’escassa factura narrativa i teatral, no té una mala targeta de presentació. En el cas que ens ocupa, es tracta d’unes sensatíssimes i meditades reflexions a propòsit de la figura del profeta Isaïes o, més en concret, si voleu, del proto-Isaïes. Agustí Colomer –estudiós de les relacions de la fe amb la cultura valenciana del segle XX– ens n’ha exhumat ara l’escrit Isaïes, profeta de Nadal, que l’editorial Denes trau a la llum en la seua interessant col·lecció “Rent”, dirigida pel mateix curador. Començaré per recordar que el títol de la col·lecció no és gens casual, perquè és el que un grup de cristians dels anys ’60, agrupats en “La Paraula Cristiana”, triaren per al seu Butlletí; Martí Domínguez en formava part i, per tant, també té el seu mèrit, entre altres, en l’edició del Llibre del poble de Déu, que tant ha ajudat a celebrar en valencià. La col·lecció “Rent” vol donar a conéixer obres religioses d’autors valencians al costat de pensadors cristians més o menys contemporanis. El primer i encertat volum és un notable recull de sermons del cardenal Newman, anotats per primera vegada. L’obra de Martí Domínguez porta el número dos, i ja esperen l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil i Sembrant la vida, del nostre màrtir Gonçal Vinyes.

De prosa àgil i elegant, reblada amb una riquísima capacitat imagística (requisits que m’agradaria trobar en molts dels escriptors actuals que han estat acreditats per l’aplaudiment del públic), el nostre autor sent la veu del profeta, “clara, forta i penetrant”, una “veu ardent” que, tot i reconéixer-la, perquè l’ha sentida tantes vegades, ha adquirit per a ell ressonàncies noves; no és la veu atronadora del profeta de la Passió, sinó que es troba “amerada de caritat”. Martí Domínguez se n’admira i ens transmet eixes “coses fortes que diu Jahvé als hòmens per boca dels profetes”. José Luis Sicre descriu l’escriptura d’Isaïes amb característiques que podem aplicar a Domínguez: posseix una singular mestria, la qual li permet variar originalment un tema. Poeta de bona oïda, amant de la brevetat i concisió, amb alguns finals lapidaris… sap ser incissiu, amb imatges originals i senzilles, que sommouen per la seua immediatesa. Així, el seu relat és tota una invitació alhora serena i apassionant a ascendir per la història fins arribar a aquella “gran pedra enmig del camí, inamovible, gegantina, arrapada pels llamps del cel, brunyida per les pluges i els oratges; tota dreçada i reverberant baix el sol de Judà, pareguda a una gran flama que ardix davant de Jahvè”, que és el primer dels grans profetes.

Afirma Nardoni que Isaïes tingué una gran confiança en el poder de Déu a favor del seu poble; per eixa raó, Domínguez conclourà que: “Jahvé no deixà mai de la mà al seu poble” i ens els presentarà amb paraules del profeta: “Heus ací el Senyor prepotent i fort, com pedregada impetuosa, com tromba que tot ho devasta, com onada de moltes aigües que inunden i es llancen per damunt una terra espaiosa” (Is 28,3). Precisament és eixe poder de

Déu el que el fa que el profeta, tot i procedir dels segments socials elevats, denuncie les accions injustes de les classes dominants de l’Israel del seu temps, tal com el nostre autor reprodueix: “¡Ai dels qui ajunten cases i més cases, fins als límits del terme. Com si pensaren habitar ells sols la terra!” (Is 5,8).

Contemplem una magnífica estructura integrada per nou capítols, que podem dividir en tríades: la primera comença amb la veu (“La veu ardenta”) que ens convoca, i acaba amb la irrupció d’Isaïes (“Apareix el primer profeta major”); la segona comença amb l’emergència dels profetes perquè, com diria Corella en el seu salm, els líders socials s’enfelloneixen (“Baixen els reis…; pugen els profetes”) i es tanca amb una cristianització del descregut (“Matines i laudes dels escèptics”); la tercera tríada torna a fer present la veu del profeta, (“La paraula és cendra”) esdevinguda Esperit, foc, brasa, i la clou amb l’eclosió final (“Tot el Messies”). És a dir, el periple escripturístic de Martí Dominguez, de la mà d’Isaïes, va del profeta al Messies complet. L’edifici narratiu apareix coronat per un “Epíleg” que dissenya l’eficàcia de la veu del profeta en la tradició cristiana, concretat en el “Pessebre” que el Pobretó d’Assís (m’agrada més, molt més, la solució de Domínguez, que no la clàssica de “Probrissó”) construí a Greccio. Naturalment, no podia acabat el tema sense la presència del poble al costat del Redemptor nadó. Sense la presència del bou i la mula, amb l’explicació pertinent dels orígens bíblics del símbol.

La construcció es sustenta en un diàleg permanent de l’autor, en primer lloc, amb la Bíbla, de la qual destaca, com és lògic, la veu d’Isaïes (vora vint cites del profeta, més les laterals i les indirectes), però amb recurs a un bon aplec d’arguments escripturistics: Ge, Ex, 2Re, Jr, Am, Sir, Ct, Mt, Lc, Ac, Hb, 2Pe, amb consignació explícita, a més, de tots els profetes bíblics. No oblida el bon narrador d’Algemesí el recurs als Pares, en especial sant Jeroni, amb el qual també dialoga, com ho farà amb un bon nombre d’autors clàssics, com ara Esquil, Teòcrit, Virgili, Demòstenes, Dant, J.B. Bossuet, Grocio, Celano, etc. o els seus coetanis, pensadors o biblistes: Ricciotti, Zubiri, D’Ors, Schuster, Holzammer, Ubieta. Per al treball, compta amb quatre edicions diferents, les conegudes del Padre Scio, la de Petisco-Torres Amat i la Bíblia de Jerusalem, a banda de la Bíblia de Montserrat, més els documents de la Pontifícia Comissió Bíblica. Excel·lent exercici erudit, que inclou alguns apunts escripturístics, per a una reflexió d’una cinquantena de pàgines.

L’autor vol fer present la veu “idí·lica i dolça” del profeta; una veu –ja ho he avançat– “amerada de caritat”. I mentre llegia l’obra, he pensat en ell, perquè s’esforça molt a actualitzar-la: “¡Tan penetrant s’endinsà, des de la llunyania dels temps vells, en els temps nous¡“; Martí Dominguez va saber (i voler) alçar la veu en el discurs que pronuncià com a mantenidor de l’exactació de la fallera major de València del 16 de març del 1958, ara fa cinquanta anys, amb el títol “Valencia, la gran silenciada”. Sense voler carregar les tintes, i canviant tot el que calga canviar, el to profètic d’aquell parlament és perceptible. Ell, com el profeta que comenta, es posa a parlar davant el silenci de les autoritats civils (tret de la del Marqués del Túria) o, tal com redacta el mateix autor, “Quan declinaven els reis, s’alçaven els profetes”; no cal dir que, en ple franquisme, en patí severament les conseqüències, perquè el profeta “se sap llançat a remolins huracanats que el sacsejaran tràgicament contra les pedres dures de tots els camins i contra els hòmens, més durs que les pedres”. I també profètic, perquè “les seues paraules suscitaren moltes mostres de solidaritat en la societat valenciana i despertaren la sensibilitat valencianista en molts ciutadans, especialment en l’àmbit universitari”, tal com ens recorda Agustí Colomer. En efecte, continua el curador, “el colp que patí fou dur de pair”, i Martí Dominguez ens confirma com en quedà marcat, perque no ens deixa oblidar que “una ferida, un colp, fa dolor i cou”.

La intel·ligent combinació d’amenitat i profunditat, la roent actualitat, l’elegància compositiva, la densitat emotiva, la tensió narrativa… no són més que alguns dels estímuls que ens faran llegir amb plaer l’obra, felicitar curador i editor, i felicitar-nos nosaltres, que acollim una herència tan impressionant.

Antoni López Quiles

NOTA: A este mateix número (el que fa 80) de CRESOL, la revista de la Unió Apostòlica de València, també es publica la crònica de la presentació de Rent a l’Octubre, sota el títol “Rent, nou projecte editorial valencià”.


Accions

Information

One response

20 04 2009
El blog de Rent supera en el primer any les 6.000 visites « Col·lecció RENT

[…] “Subscriu-te” i “Què és Rent?” i els articles més llegits han sigut les recensions “Isaïes, profeta de Nadal”, d’Antoni López, publicada a Cresol, “Libros religiosos” de Rafael Prats, publicat al […]

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: