Rent, una nova col·lecció, per J. Enric Estrela

1 05 2008

EL PUNT País Valencià / EXEDRA 27 abril 2008

Des del punt de vista de l’Antropologia es pot argumentar que tota cultura té una dimensió religiosa, sempre que entenguem aquesta darrera en un sentit ampli; és a dir, un conjunt de creences i actituds envers el que és considerat sacre, misteriós o transcendent. Altrament, i sense abandonar la mateixa perspectiva, es pot defensar la tesi que tota religió es nodreix de fenòmens culturals. I arribats a aquest punt, si atenem el cas del cristianisme, tard o d’hora, en el discurs apareixerà el terme inculturació, el qual abraça les manifestacions derivades del contacte de la doctrina inspirada en la revelació de Jesucrist amb una determinada cultura. No cal dir que en el cas valencià, si més no del Decret de Nova Planta ençà, els fenòmens más assenyalats dind d’aquest àmbit semblen fora de tot dubte paranormals, atés que tenim unes dignitats eclesiàstiques que obvien la llengua del poble en la seua tasca evangelitzadora i, paradoxalment, són unes minories dissonants, que no acostumen a anar a combregar ni acostumen a combregar amb els qui hi van, les que demanen l’ús del valencià als temples. No obstant això, hi ha excepcions dignes de ressenyar, entre els quals hi ha, en concepte de novetat, el Rent, la nova col·lecció de literatura religiosa en valencià que acaba d’eixir al carrer, dirigida per Agustí Colomer, al si de l’editorial Denes, i que es presentà el passat 16 d’abril a València, a Octubre, Centre de Cultura Contemporània. L’objectiu d’aquest projecte és posar a l’abast dels lectors i lectores un conjunt de textos d’inspiració cristiana. Els dos primers que han eixit al carrer són En el món, però no del món. Selecció de Sermons, de John Henry Newman, i Isaïes, profeta de Nadal, de Martí Domínguez, el qual compta amb una introducció del mateix director de la col·lecció. El nom d’aquesta, amb clares connotacions bíbliques, vol ser, també, un homenatge a les persones que crearen l’associació La Paraula Cristiana, les quals, al seu torn, prengueren el mateix nom que una revista editada a Barcelona del 1925 al 1936, i que serví de plataforma de difusió d’aspectes hui en dia encara incòmodes per a l’ortodòxia, com els seus límits, el comunisme… i que es féu ressò dels corrents culturals i de pensament de l’època. Testimoniant així que inculturar des de la fe és, com es veu, una qüestió de coherència.


Accions

Information




%d bloggers like this: