Rent, per Vicent Josep Escartí

20 05 2008

EL MUNDO / MEMÒRIES 19 maig 2008

L’editorial Denes ha iniciat darrerament una nova línia de publicacions que pretén rescatar textos nostres més o menys oblidats, i per una altra banda, donar a conèixer textos clàssics en la nostra llengua. Però, tot dins uns límits ben concrets i que fan la iniciativa ben singular entre les nombroses ofertes editorials que hi ha al nostre país: els textos han de ser de temàtica o d’inspiració religiosa i, per altra part, han de ser del període que considerem la nostra “contemporaneïtat” (segles XIX i XX). La col·lecció, en homenatge al col·lectiu cristià i valencià dels anys 70, La paraula cristiana, s’anomena “Rent”, com el mateix butlletí informatiu seu. La col·lecció vol ser interdisciplinar i contindrà obres de tots els gèneres, des de l’homilètica i l’assaig a la poesia, el teatre o la novel·la. El seu director, Agustí Colomer, s’ha posat, doncs, el llistó ben alt, i segurament aconseguiran, l’editorial i ell, portar avant aquest projecte que fa ben poc que ha començat a donar a la llum els seus primers títols. Per un costat, el número primer de la col·lecció ha estat En el món, però no del món, del cardenal John Henry Newman, que és una selecció de sermons traduïts de l’original al valencià per Salvador Albert. El segon volum de “Rent” és un text de l’escriptor d’Algemesí Martí Domínguez Barberà, Isaïes, profeta de Nadal, que romania inèdit des de l’any 1964 en què el autor el va enllestir, segons alguns com a conferència i segons altres com un text independent de caràcter divulgatiu i de reflexió entre la fe i la cultura. Aquest volum ha estat a cura del mateix Agustí Colomer, el qual ha preparat un pròleg concís i amé per tal de situar l’autor i l’obra. Segons el mateix Colomer, Martí Domínguez vol acostar-nos a la figura d’Isaïes a través d’una creació literària de l’esperit profètic. I Domínguez aconsegueix, així, amb el seu llenguatge simbòlic i característic dels profetes, un escrit de gran plasticitat i d’una riquesa lingüística i de conceptes destacable.

No cal dir que un projecte com el d’aquesta col·lecció serà difícil de mantenir en els anys i en l’interés dels títols publicats i, segurament, allà s’encabiran autors i obres de molt diferent naturalesa. Però, també, per la mateixa heterogeneïtat que se li suposa, pot resultar ben atractiu per als lectors cristians i no cristians. Pense, ara, en sermons del segle XIX, en valencià; en poesia de característiques més o menys dignes –literàries- d’inspiració religiosa; en alguns textos teatrals dels miracles vicentins que demanen major atenció; pense en algun escrit hagiogràfic contemporani, com Sang a la Ribera, d’Andreu Mpnzó… i en tants d’altres. Per títols, no serà. Això, també, aprofitarà per anar deixant testimoni d’un vessant literari, religiós i incardinat en la llengua i la cultura nostres que, alguns, s’entesten a negar. Com en altres aspectes de la nostra història –i en especial, la literària- encara ens queda molt per fer. I cal desitjar un gran èxit al projecte d’Agustí Colomer i Denes.

www.escarti.com





Martí Domínguez, profeta a la seua terra

19 05 2008

ALGEMESÍ ENCETA ELS ACTES DEL SEU CENTENARI AMB LA PRESENTACIÓ D’ISAÏES, PROFETA DE NADAL.

.

.

.


Martí Domínguez Barberà és profeta a la seua terra natal, Algemesí. Fa uns dies, el passat 15 de maig, la ciutat del polifacètic escriptor va acollir el primer acte de les celebracions pel centenari del seu naixement.

L’acte, celebrat a la sala de plens del consistori, estava organitzat per l’Associació Amics de Joan Girbés, i va reunir prop d’un centenar de persones que acudiren a escoltar la conferència que pronuncià Agustí Colomer al voltant de la figura del que fou director de Las Provincias i escriptor de nombrosos llibres de tots els gèneres literaris. Durant la presentació del llibre Isaïes, profeta de Nadal, Colomer va estar acompanyat per l’escriptor i investigador Vicent Josep Escartí –president de l’Associació Amics de Joan Girbés- i per Gabriel Palop, regidor de Cultura.

Escartí va qualificar de “magnífica iniciativa” la recuperació d’estos textos inèdits i avançà l’homenatge que el poble d’Algemesí vol retre a una dels seus fills més il·lustres. Igualment, va assenyalar al referir-se al treball ingent de Domínguez que, afortunadament, hi ha hagut gent que s’ha preocupat per què “la fe s’empeltara en la cultura del poble”.

Fou el regidor de Cultura qui va fer el joc de paraules amb el títol del libre inèdit i la gran consideració que té al seu poble Martí Domínguez que trenca la dita “ningú és profeta a la seua terra”. Palop també va lloar la coincidència del nom de la col·lecció Rent amb la capçalera d’igual títol que editava La Paraula Cristiana, de la que fou vicepresident i cofundador

En la seua intervenció, Agustí Colomer comentà la intenció de l’escriptor algemesinenc en escriure l’obra:

“Tot l’esforç literari de Martí Domínguez es dirigix a commoure el lector amb la figura gegantina del profeta. Isaïes, profeta de Nadal és, abans que res, una obra de creació literària que pretén transmetre la profunditat de l’esperit profètic i, especialment, de l’anomenat “primer profeta major”.

L’obra revela la vasta cultura de l’escriptor. És un home familiaritzat amb la Bíblia, acostumat a llegir-la, coneixedor de la història del poble d’Israel. Cita els versets amb molta agilitat. Dialoga amb pares de l’Església com sant Jeroni i fa menció d’autors clàssics. Però no voldria traslladar la impressió que ens trobem davant una exhibició gratuïta de coneixements. Martí Domínguez no fa servir tots estos autors per a vantar-se de la seua cultura. Tira mà d’ells per a il·lustrar millor la figura d’Isaïes i el profetisme a Israel. I ho fa amb una naturalitat impressionant. Perquè fa servir un llenguatge digne i alhora popular. I perquè posseïx l’espontaneïtat d’aquell que coneix i viu amb profunditat allò del que està parlant”.





Algemesí celebra el centenari de Martí Domínguez amb la presentació d’un llibre seu inèdit

16 05 2008

LEVANTE-EMV / EL DAU 16 maig 2008

Algemesí va acollir ahir la presentació de «Isaïes, profeta de Nadal», obra de l´escriptor Martí Domínguez Barberà nascut en aquesta població fa ara cent anys. L´Associació Amics de Joan Girbés va organitzar l´acte per a commemorar el centenari del polifacètic escriptor, que va nàixer a Algemesí el 21 de juny de 1908.

L´acte va consistir en una conferència pronunciada per Agustí Colomer, responsable de l´edició d´«Isaïes, profeta de Nadal», obra que Martí Domínguez va escriure entre 1954 i 1965 i que mai va veure la llum. Colomer, autor de diferents estudis sobre el valencianisme d´inspiració cristiana, és també director de la col·lecció «Rent», dedicada a la literatura religiosa contemporània en valencià i on s´inscriu aquesta obra del conegut autor del discurs «Valencia, la gran silenciada» pronunciat durant les falles següents a la riuada de 1957 i que li va costar el càrrec com director del periòdic Las Provincias.

D´aquesta forma l´escriptor valencià (1908-1984) torna a estar d´actualitat després que l´editorial Denes haja publicat aquesta obra seua inèdita 43 anys després que la finalitzara.
Segons Colomer «´Isaïes, profeta de Nadal´ és una obra literària que pretén transmetre la profunditat de l´esperit profètic del denominat primer profeta major, on tot l’esforç de Martí Domínguez es dirigeix a commoure al lector amb la figura gegantesca del profeta». Igualment, les notes de caràcter històric, les citacions exegétiques, les reflexions teològiques i les crítiques socials estan presents al llarg del text i revelen «la vasta cultura d’un escriptor que usa amb encert arguments d’aquesta classe», segons el responsable de l´edició.





Algemesí acull el 15 de maig la presentació d’”Isaïes…” per commemorar el centenari de Martí Domínguez

11 05 2008

La ciutat d’Algemesí (La Ribera Alta) acollirà el proper dijous, 15 de maig, a les 20:30 hores, la presentació d’Isaïes, profeta de Nadal, obra de l’escriptor nascut a esta població Martí Domínguez Barberà el 21 de juny de 1908.

L’acte està programat per l’Associació Amics de Joan Girbés i es celebrarà al saló de plens de l’ajuntament de la vila (Plaça Major, 3), per commemorar el centenari del naixement del polifacètic escriptor.

L’acte, d’entrada lliure, consistirà en una conferència d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent i curador d’Isaïes, profeta de Nadal, obra inèdita de Martí Domínguez que data de 1965.





Isaïes, profeta de Nadal, assaig recomanat a El País (Quadern)

8 05 2008

EL PAÍS / QUADERN 8 maig 2008

Assaig

Dins de la nova col·lecció Rent, que l’editorial Denes dedica a textos de temàtica religiosa, es publica aquesta aproximació de Martí Domínguez Barberà (Algemesí, 1908-1984) a la figura d’Isaïes. Es tracta, com escriu Agustí Colomer al pròleg, d’una “obra literària que pretén transmetre la profunditat de l’esperit profètic de l’anomenat ‘primer profeta major’. Tot l’esforç literari de Martí Domínguez es dirigeix a commoure el lector amb la figura gegantina del profeta”.





Isaïes, profeta de Nadal, per Antoni López Quiles

5 05 2008

CRESOL / CULTURA maig 2008

Martí Domnguez. Isaïes, profeta de Nadal, edició a cura d’Agustí Colomer. Ed. Denes, col·lecció Rent, núm. 2

Quan publicàrem la Bíblia Valenciana Interconfessional, algú s’afanyà a censurar l’edició al·legant, entre altres, l’absència de tradició escripturística pròpia. En aquella censura ideològica i no tècnica, el censor aconseguí mostrar la seua ignorància sobre la matèria, atés que en aquell temps ja comptàvem amb edicions de materials bíblics (per exemple, tres de Psalteris medievals, la de Llibre de Job, un fabulós Llibre de les Hores, etc.) l’abundància dels quals és sorprenent i parangonable –si no superior– a la de qualsevol altre país europeu, i ell tenia obligació de conéixer-ho. No era fàcil, tanmateix, que coneguera les pàgines inèdites, com les que ara presentem, i que es sumen a la ingent quantitat de peces bíbliques que posseïm. D’altra banda, el món del valencianisme mantenia amb ferrenya disciplina que, de literatura en valencià, només disposàvem de poesia, però gens o molt poca obra narrativa. Ho relegarem a la categoria d’error, perquè n’hi ha –i ben bona– obra narrativa i de reflexió escripturística. La d’ara és nova, i té el gust del pa acabat de coure, encara que amb redacció més antiga, perquè el quirògraf està datat del “quart diumenge d’Advent de 1964 al diumenge de la Passió de 1965”; la segona versió, mecanografiada, conté algunes autocorreccions.

Martí Dominguez és una personalitat valenciana que no cal presentar; personalment honest i intel·lectualment brillant, encara no hem pogut gaudir de tota la seua producció (detall no gens insignificant que ens permetria, per exemple, parlar de narrativa) però amb la peça que presentem n’ampliem més el coneixement. Només oferirem d’ell algun tast dels títols que ha confegit, sobretot la magnífica obra Els Borja, o la més coneguda Els horts, i les peces teatrals No n’eren deu? i Els cignes fora l’aigua, i deixem l’etcètera com a reclam per a urgir la publicació de l’opera omnia, perquè, en un país d’escassa factura narrativa i teatral, no té una mala targeta de presentació. En el cas que ens ocupa, es tracta d’unes sensatíssimes i meditades reflexions a propòsit de la figura del profeta Isaïes o, més en concret, si voleu, del proto-Isaïes. Agustí Colomer –estudiós de les relacions de la fe amb la cultura valenciana del segle XX– ens n’ha exhumat ara l’escrit Isaïes, profeta de Nadal, que l’editorial Denes trau a la llum en la seua interessant col·lecció “Rent”, dirigida pel mateix curador. Començaré per recordar que el títol de la col·lecció no és gens casual, perquè és el que un grup de cristians dels anys ’60, agrupats en “La Paraula Cristiana”, triaren per al seu Butlletí; Martí Domínguez en formava part i, per tant, també té el seu mèrit, entre altres, en l’edició del Llibre del poble de Déu, que tant ha ajudat a celebrar en valencià. La col·lecció “Rent” vol donar a conéixer obres religioses d’autors valencians al costat de pensadors cristians més o menys contemporanis. El primer i encertat volum és un notable recull de sermons del cardenal Newman, anotats per primera vegada. L’obra de Martí Domínguez porta el número dos, i ja esperen l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil i Sembrant la vida, del nostre màrtir Gonçal Vinyes.

De prosa àgil i elegant, reblada amb una riquísima capacitat imagística (requisits que m’agradaria trobar en molts dels escriptors actuals que han estat acreditats per l’aplaudiment del públic), el nostre autor sent la veu del profeta, “clara, forta i penetrant”, una “veu ardent” que, tot i reconéixer-la, perquè l’ha sentida tantes vegades, ha adquirit per a ell ressonàncies noves; no és la veu atronadora del profeta de la Passió, sinó que es troba “amerada de caritat”. Martí Domínguez se n’admira i ens transmet eixes “coses fortes que diu Jahvé als hòmens per boca dels profetes”. José Luis Sicre descriu l’escriptura d’Isaïes amb característiques que podem aplicar a Domínguez: posseix una singular mestria, la qual li permet variar originalment un tema. Poeta de bona oïda, amant de la brevetat i concisió, amb alguns finals lapidaris… sap ser incissiu, amb imatges originals i senzilles, que sommouen per la seua immediatesa. Així, el seu relat és tota una invitació alhora serena i apassionant a ascendir per la història fins arribar a aquella “gran pedra enmig del camí, inamovible, gegantina, arrapada pels llamps del cel, brunyida per les pluges i els oratges; tota dreçada i reverberant baix el sol de Judà, pareguda a una gran flama que ardix davant de Jahvè”, que és el primer dels grans profetes.

Afirma Nardoni que Isaïes tingué una gran confiança en el poder de Déu a favor del seu poble; per eixa raó, Domínguez conclourà que: “Jahvé no deixà mai de la mà al seu poble” i ens els presentarà amb paraules del profeta: “Heus ací el Senyor prepotent i fort, com pedregada impetuosa, com tromba que tot ho devasta, com onada de moltes aigües que inunden i es llancen per damunt una terra espaiosa” (Is 28,3). Precisament és eixe poder de

Déu el que el fa que el profeta, tot i procedir dels segments socials elevats, denuncie les accions injustes de les classes dominants de l’Israel del seu temps, tal com el nostre autor reprodueix: “¡Ai dels qui ajunten cases i més cases, fins als límits del terme. Com si pensaren habitar ells sols la terra!” (Is 5,8).

Contemplem una magnífica estructura integrada per nou capítols, que podem dividir en tríades: la primera comença amb la veu (“La veu ardenta”) que ens convoca, i acaba amb la irrupció d’Isaïes (“Apareix el primer profeta major”); la segona comença amb l’emergència dels profetes perquè, com diria Corella en el seu salm, els líders socials s’enfelloneixen (“Baixen els reis…; pugen els profetes”) i es tanca amb una cristianització del descregut (“Matines i laudes dels escèptics”); la tercera tríada torna a fer present la veu del profeta, (“La paraula és cendra”) esdevinguda Esperit, foc, brasa, i la clou amb l’eclosió final (“Tot el Messies”). És a dir, el periple escripturístic de Martí Dominguez, de la mà d’Isaïes, va del profeta al Messies complet. L’edifici narratiu apareix coronat per un “Epíleg” que dissenya l’eficàcia de la veu del profeta en la tradició cristiana, concretat en el “Pessebre” que el Pobretó d’Assís (m’agrada més, molt més, la solució de Domínguez, que no la clàssica de “Probrissó”) construí a Greccio. Naturalment, no podia acabat el tema sense la presència del poble al costat del Redemptor nadó. Sense la presència del bou i la mula, amb l’explicació pertinent dels orígens bíblics del símbol.

La construcció es sustenta en un diàleg permanent de l’autor, en primer lloc, amb la Bíbla, de la qual destaca, com és lògic, la veu d’Isaïes (vora vint cites del profeta, més les laterals i les indirectes), però amb recurs a un bon aplec d’arguments escripturistics: Ge, Ex, 2Re, Jr, Am, Sir, Ct, Mt, Lc, Ac, Hb, 2Pe, amb consignació explícita, a més, de tots els profetes bíblics. No oblida el bon narrador d’Algemesí el recurs als Pares, en especial sant Jeroni, amb el qual també dialoga, com ho farà amb un bon nombre d’autors clàssics, com ara Esquil, Teòcrit, Virgili, Demòstenes, Dant, J.B. Bossuet, Grocio, Celano, etc. o els seus coetanis, pensadors o biblistes: Ricciotti, Zubiri, D’Ors, Schuster, Holzammer, Ubieta. Per al treball, compta amb quatre edicions diferents, les conegudes del Padre Scio, la de Petisco-Torres Amat i la Bíblia de Jerusalem, a banda de la Bíblia de Montserrat, més els documents de la Pontifícia Comissió Bíblica. Excel·lent exercici erudit, que inclou alguns apunts escripturístics, per a una reflexió d’una cinquantena de pàgines.

L’autor vol fer present la veu “idí·lica i dolça” del profeta; una veu –ja ho he avançat– “amerada de caritat”. I mentre llegia l’obra, he pensat en ell, perquè s’esforça molt a actualitzar-la: “¡Tan penetrant s’endinsà, des de la llunyania dels temps vells, en els temps nous¡“; Martí Dominguez va saber (i voler) alçar la veu en el discurs que pronuncià com a mantenidor de l’exactació de la fallera major de València del 16 de març del 1958, ara fa cinquanta anys, amb el títol “Valencia, la gran silenciada”. Sense voler carregar les tintes, i canviant tot el que calga canviar, el to profètic d’aquell parlament és perceptible. Ell, com el profeta que comenta, es posa a parlar davant el silenci de les autoritats civils (tret de la del Marqués del Túria) o, tal com redacta el mateix autor, “Quan declinaven els reis, s’alçaven els profetes”; no cal dir que, en ple franquisme, en patí severament les conseqüències, perquè el profeta “se sap llançat a remolins huracanats que el sacsejaran tràgicament contra les pedres dures de tots els camins i contra els hòmens, més durs que les pedres”. I també profètic, perquè “les seues paraules suscitaren moltes mostres de solidaritat en la societat valenciana i despertaren la sensibilitat valencianista en molts ciutadans, especialment en l’àmbit universitari”, tal com ens recorda Agustí Colomer. En efecte, continua el curador, “el colp que patí fou dur de pair”, i Martí Dominguez ens confirma com en quedà marcat, perque no ens deixa oblidar que “una ferida, un colp, fa dolor i cou”.

La intel·ligent combinació d’amenitat i profunditat, la roent actualitat, l’elegància compositiva, la densitat emotiva, la tensió narrativa… no són més que alguns dels estímuls que ens faran llegir amb plaer l’obra, felicitar curador i editor, i felicitar-nos nosaltres, que acollim una herència tan impressionant.

Antoni López Quiles

NOTA: A este mateix número (el que fa 80) de CRESOL, la revista de la Unió Apostòlica de València, també es publica la crònica de la presentació de Rent a l’Octubre, sota el títol “Rent, nou projecte editorial valencià”.





Rent, editorial a Cristians.net

3 05 2008

CRISTIANS.NET / EDITORIAL 30 abril 2008

La presentació fa uns dies de la Col.lecció “RENT” ve a ser la constatació d’una realitat que per molt que alguns s’entesten en amagar, està present en el dia a dia de la nostra societat.

La realitat d’una corrent cívica que veu en l’humanisme cristià arrelat a la nostra cultura.

«Rent naix amb l’ànim de fer present el diàleg fe-cultura en l’àmbit de la literatura, un diàleg que pot resultar molt enriquidor», són les paraules amb les que Agustí Colomer, director de la col.lecció de l’Editorial Denes va pronunciar en la presentació de la mateixa.

Les paraules de Colomer són molt clarificadores, ja que en l’actual societat en la que vivim, el diàleg fe-cultura s’ha tornat més necessari que mai, i més encara si emmarquem este diàleg dins de l’actual context valencià, on la inculturació de la fe cristiana porta, si més no, quaranta anys de retard. Hui és més necessari que mai, que este diàleg entre el món de la cultura i la fe en general i en particular dins de l’àmbit valencià, tinga la major fluidesa possible. I “Rent” pot esdevindre una ferramenta important si la resta d’agents implicats posen de la seua banda.

Per tant, des de Cristians pel Valencianisme volem donar l’enhorabona públicament a l’Editorial Denes per haver apostat per esta col.lecció i desitjar la major de les sorts a l’amic Agustí Colomer per portar avant tan important tasca. Sabeu que podeu comptar amb cristians.net per a allò que estimeu oportú.





Rent, una nova col·lecció, per J. Enric Estrela

1 05 2008

EL PUNT País Valencià / EXEDRA 27 abril 2008

Des del punt de vista de l’Antropologia es pot argumentar que tota cultura té una dimensió religiosa, sempre que entenguem aquesta darrera en un sentit ampli; és a dir, un conjunt de creences i actituds envers el que és considerat sacre, misteriós o transcendent. Altrament, i sense abandonar la mateixa perspectiva, es pot defensar la tesi que tota religió es nodreix de fenòmens culturals. I arribats a aquest punt, si atenem el cas del cristianisme, tard o d’hora, en el discurs apareixerà el terme inculturació, el qual abraça les manifestacions derivades del contacte de la doctrina inspirada en la revelació de Jesucrist amb una determinada cultura. No cal dir que en el cas valencià, si més no del Decret de Nova Planta ençà, els fenòmens más assenyalats dind d’aquest àmbit semblen fora de tot dubte paranormals, atés que tenim unes dignitats eclesiàstiques que obvien la llengua del poble en la seua tasca evangelitzadora i, paradoxalment, són unes minories dissonants, que no acostumen a anar a combregar ni acostumen a combregar amb els qui hi van, les que demanen l’ús del valencià als temples. No obstant això, hi ha excepcions dignes de ressenyar, entre els quals hi ha, en concepte de novetat, el Rent, la nova col·lecció de literatura religiosa en valencià que acaba d’eixir al carrer, dirigida per Agustí Colomer, al si de l’editorial Denes, i que es presentà el passat 16 d’abril a València, a Octubre, Centre de Cultura Contemporània. L’objectiu d’aquest projecte és posar a l’abast dels lectors i lectores un conjunt de textos d’inspiració cristiana. Els dos primers que han eixit al carrer són En el món, però no del món. Selecció de Sermons, de John Henry Newman, i Isaïes, profeta de Nadal, de Martí Domínguez, el qual compta amb una introducció del mateix director de la col·lecció. El nom d’aquesta, amb clares connotacions bíbliques, vol ser, també, un homenatge a les persones que crearen l’associació La Paraula Cristiana, les quals, al seu torn, prengueren el mateix nom que una revista editada a Barcelona del 1925 al 1936, i que serví de plataforma de difusió d’aspectes hui en dia encara incòmodes per a l’ortodòxia, com els seus límits, el comunisme… i que es féu ressò dels corrents culturals i de pensament de l’època. Testimoniant així que inculturar des de la fe és, com es veu, una qüestió de coherència.