Excel·lent acollida de l’Autobiografia espiritual en el centenari de Simone Weil

Simone Weil (1909-1943)

El centenari del naixement de Simone Weil (1909-1943) ha estat viscut molt intensament en els ambients culturals valencians. En este sentit, ha estat molt lloada la traducció al valencià d’ Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, tercer títol de la col·lecció Rent de l’editorial Denes.

Així, la revista Saó ha dedicat un especial a Simone Weil coordinat per Emilia Bea, traductora de l’Autobiografia espiritual. Esta obra, tercer títol de Rent, ha merescut també l’atenció de Lletres Valencianes, Levante-EMV, El País i Mediterráneo.

AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL D’UNA GRAN PENSADORA DEL SEGLE XX
Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella reuneix algunes de les pàgines més colpidores de Simone Weil sobre el seu procés interior i sobre la seua percepció de la desgràcia i la bellesa com a «formes d’amor implícit a Déu», segons ha assenyalat Emilia Bea.

Per a esta professora de la Universitat de València «pocs pensadors del nostre segle han exercit tanta atracció com Simone Weil». De fet, «els fragments de les seues obres, totes elles pòstumes, apareixen citats en els llocs més variats de la literatura contemporània i molts dels seus lectors manifesten haver experimentat una profunda commoció interior. La capacitat de romandre com a referent vital i filosòfic posa en relleu la singularitat del seu missatge profètic, a l’avantguarda de les sensibilitats que s’han despertat en les últimes dècades», ha afegit.

Igualment, Bea ha destacat que «la seua obra és una crida a la solidaritat amb els oblidats de la història, que té fortes implicacions socials i polítiques i transcendeix a un plànol religiós». Weil obri els ulls dels seus lectors per a mirar cara a cara el patiment i la desgràcia i veure en ells la veritat de la nostra condició humana.

El llibre reprodueix la carta que va remetre Simone Weil al seu amic dominic Joseph-Marie Perrin titulada “Autobiografia espiritual”, així com els assajos “L’amor a Déu i la desgràcia” i “Formes de l’amor implícit a Déu”.

UNA CURTA I INTENSA VIDA INTEL·LECTUAL I ACTIVISTA
Simone Weil va nàixer a París el 3 de febrer de 1909, al si d’una família jueua agnòstica. Estudià filosofia a l’École Normale Supérieure i fou professora d’institut, on era coneguda com “la verge roja” pel seu activisme sindical i pacifista i les seus col·laboracions en la premsa revolucionària. En els seus escrits denuncia l’estalinisme i el feixisme pel seu caràcter totalitari i desenvolupa una anàlisi rigorosa de l’opressió i del desarrelament.

Weil parla en primera persona, a partir d’experiències que li afecten profundament com l’assumpció de la condició obrera en la cadena de muntatge de la Renault o la participació en la Guerra Civil espanyola al costat dels anarquistes.

Arran de la seua experiència mística, que té com a moment clau una Setmana Santa a Solesmes, inicià el seu acostament al cristianisme, encara que no arribà a batejar-se. Davant la invasió alemanya, es refugia a Marsella, on roman fins a 1942, any en què es trasllada a Nova York i, posteriorment, a Londres, a fi de col·laborar amb la Resistència. Mor en 1943, als trenta-quatre anys, d’una tuberculosi agreujada pel seu desig de no menjar més que la ració dels seus compatriotes.

El Periódico Mediterráneo recomana ‘Autobiografia espiritual’

L’escriptor i acadèmic Josep Palomero dedica un breu comentari literari a l’obra de la col·lecció Rent Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, en El Periódico Mediterráneo de Castelló (21 juny 2009).

LA RECERCA DE LA VERITAT I LA LLUITA PER LA JUSTÍCIA, DUES CARES D’UNA MATEIXA EXIGÈNCIA
La filòsofa francesa d’origen jueu Simone Weil és coneguda pels seus escrits sobre la guerra en què barreja el seu misticisme amb una gran clarividència i originalitat respecte al pensament del seu temps. A mig camí entre el cristianisme radical i l’anarquisme, experimentà les dues condicions de vida del proletariat treballador treballant com a peó en Ranault i lluitant en la Guerra Civil com a brigadista internacional, així com en la Resistència francesa. Autobiografia espiritual forma part dels Escrits de Marsella, com els altres que, en traducció d’Emilia Bea publica Denes en la nova col·lecció Rent: L’amor a Déu i la desgràcia i Formes de l’amor implícit a Déu. JP

L’espiritualitat cristiana en un segle convuls: el segle XX

CONFERÈNCIA D’EMILIA BEA ALS DISSABTES LITERARIS DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA

La professora Emilia Bea, que ha estat presentada per l'escriptor Joan Garí, ha clasurat els Dissabtes Literearis.

Emilia Bea, traductora i autora del pròleg al llibre de Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, va concloure el passat 23 de maig la quarta edició dels Dissabtes Literaris, dins del “Maig cultural i festiu” que organitza l’Agrupació Borrianenca de Cultura. En el cicle d’enguany han participat també l’escriptora catalana d’origen marroquí, Najat el Hachmi, i l’escriptor valencià Ignasi Mora. La conferència d’Emilia Bea fou presentada pel president de la Borrianenca, l’escriptor i periodista Joan Garí.

Sota el títol “L’espiritualitat cristiana en un segle convuls: el segle XX”, Emilia Bea, va subratllar la dimensió resistent davant el nazisme de quatre personalitats significatives de les diferents sensibilitats cristianes, que destaquen per la coherència entre la seua vida i el seu pensament. Es tracta del protestant Dietrich Bonhoeffer, l’ortodoxa Maria Skobtsov, la catòlica Edith Stein, i Simone Weil, un cas singular de “cristiana sense Església”. En obres com Resistència i submissió, El sagrament del germà, Història d’una família jueua o Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, estos autors revelen el lligam inseparable entre l’Evangeli i la lluita contra el totalitarisme. Els seus escrits desprenen una gran força perquè la seua literatura expressa el testimoni dels seus itineraris vital. Tots elles moriren durant la segona guerra mundial; Simone Weil a Ashford, col·laborant amb la Resistència, i els altres tres en diferents camps de concentració: Bonhoeffer a Flossenbürg, Maria Skobtsov a Ravensbrück i Edith Stein a Auschwitz.

‘Autobiografia espiritual’ de Weil a Lletres Valencianes

La revista literària que edita la Generalitat “Lletres Valencianes” dedica en el seu número 25 unes pàgines a Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, tercer volum de la nostra col·lecció. En l’anterior número (24) ja es va fer ressò de l’aparició dels dos primers llibres de Rent.

A continuació es pot llegir l’article que apareix a l’apartat d’assajos signat per Víctor Cotllire.

AMB DÉU, PERÒ SENSE CIRIS
Víctor Cotlliure
Simone Weil (1909-1943) concentra, ella sola, moltes de les contradiccions espirituals del final de la modernitat. No debades va nàixer en una família jueva agnòstica, va fer la nostra guerra amb Durruti i diu que va sentir íntimament la veu de Crist.

D’algú que s’incorpora a la columna Durruti al front d’Aragó com a brigadista internacional per a lluitar contra l’amenaça de la clericalla feixista no esperaríem veure’l ara editat primorosament en una flamant col·lecció de literatura cristiana. L’editorial Denes, però, ha decidit obrir la seua nova sèrie d’obres pies –Rent– amb tres autors d’alguna manera heterodoxos: John Henry Newman (de qui publiquen En el món, però no del món), Martí Domínguez (autor d’Isaïes, profeta de Nadal) i la ja esmentada Simone Weil, de qui s’apleguen diferents textos sota el títol d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella.

En realitat, la tria és encertada i molt estimulant. John Henry Newman (1801-1890), actualment postulat per a la canonització, va ser un convers de l’anglicanisme al catolicisme, un home molt influent al seu temps, les doctrines del qual tenen l’encant de la fermesa de sentir-se minoritari (catòlic entre anglicans) i creure’s en possessió d’una veritat punyent.

De Martí Domínguez (1908-1984), al seu torn, poc podem dir ja que el lector no conega. També ell resultà un «traïdor» per a la seua classe –la burgesia capitalina valenciana–, tot i que la seua única traïdoria va consistir a dir en veu alta el que molts pensaven sobre la relació del franquisme amb València després de la riuada del 57. La claredat li va valdre l’ostracisme, però també l’estima de diverses generacions de valencians no contaminats per les toxines doctrinals de la dictadura.

Simone Weil (1909-1943), en fi, és en ella mateixa un sismògraf sensible de les contradiccions ideològiques i espirituals de la primera meitat del segle XX (aquella que ens proporcionaria les històries de terror i de solidaritat més emotives que encara ara ens parlen). Al capdavall, sembla insòlit –i més en els temps que corren ara– tindre notícia d’un cristià que va lluitar fusell en mà contra el feixisme teocràtic i el nazisme pagà, o que se n’anara a treballar a una fàbrica per a conéixer de primera mà les condicions de la vida obrera (la dels anys 30!). Si una persona així ens vol parlar després de Crist, no hi ha dubte que, com a mínim, mereixerà ser escoltada.

Simone Weil creia sincerament que la representació de Déu i del poder mereixia una crítica radical. Per a ella el cristianisme no era res relacionat amb multituds embafoses a la plaça de Sant Pere, bisbes amb anells d’or a les dues mans i una parafernàlia espaterrant. La seua concepció del que era ser cristià es referia més bé a una experiència inefable, que l’hauria duta a la mística de no ser perquè, probablement, era massa intel·lectual. En les seues paraules: «Sabia molt bé que la meua concepció de la vida era cristiana i, per això, mai m’havia vingut al cap la idea d’entrar en el cristianisme. Tenia la impressió d’haver-hi nascut dins. Però afegir el dogma a aquesta concepció de la vida sense sentir-me obligada per una evidència, m’hauria semblat una falta de probitat» (de la carta al dominic Joseph-Marie Perrin).

Resulta cusiós que una persona amb aquestes vivències no arribara mai a ser batejada (amb la qual cosa va restar fora del «club» catòlic). En realitat, però, això té un sentit.Només des del llindar de la catedral es comprén bé la missa; només en els marges del Nou Testament s’entén completament el missatge. Sense aquesta reticència, segurament, hi ha beateria, però de cap manera pot haver religió.

La revista ‘Saó’ dedica un especial a Simone Weil

COORDINAT PER EMIILA BEA, AUTORA DE LA TRADUCCIÓ I NOTES D’AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL I ALTRES ESCRITS DE MARSELLA, PUBLICAT A LA COL·LECCIÓ RENT

Portada de la revista Saó (núm. 337) que incorpora l'especial sobre Simone Weil.

La revista Saó dedica en el seu últim número (337) un especial al centenari de Simone Weil (1909-1943) coordinat Emilia Bea, experta en esta pensadora francesa i autora de la traducció i notes d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, publicada recentment a la nostra col·lecció.

A més de l’article Simone Weil, una aventura espiritual -de la pròpia professora de la Universitat de València i que reproduïm més avall- l’especial inclou articles d’altres escriptors. Així, el filòsof, poeta i crític literari, Adrià Chavarria, director de la revista Rels, ha treballat especialment l’actitud hostil de Weil davant el judaisme i, en el seu article, ens mostra les tensions entre la seua dimensió política i filosòfica de l’autora. Josep Otón, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, autor del llibre Simone Weil: el silenci de Déu, editat a Fragmenta, ens explica la també polèmica relació de Weil amb l’Església catòlica. Per últim, el Quadern especial de Saó inclou l’entrevista amb Maria Clara Bingemer, degana de la Facultat de Teologia i Ciències Humanes de la Universitat Pontifícia Catòlica de Río de Janeiro, que parla del llilgam indestriable entre compromís i experiència mística en Simone Weil.

SIMONE WEIL, UNA AVENTURA ESPIRITUAL, per Emilia Bea

Cent anys després del naixement de Simone Weil ens apropem al misteri de la seua vida i del seu pensament, que estan guiats de principi a fi per una apassionada recerca de la veritat i per una indefectible sensibilitat cap als oprimits i la misèria.

La seua escriptura és la immediata transcripció d’un estat de constant tensió espiritual, d’una actitud de vigília, d’atenció i d’escolta. De fet, confessa sentir-se desbordada per una inspiració -una “revelació”- que ha de comunicar. El seu és un llenguatge inspirat, nu i poètic, d’una gran puresa.

El seu pensament està estretament lligat a les circumstàncies històriques – als esdeveniments de la primera mitat del segle passat- però planteja qüestions podríem dir intemporals, que estan més enllà d’allò merament circumstancial i conjuntural. Com ella mateixa deia: “Caldria escriure coses eternes per a estar segurs que serien d’actualitat” . Simone Weil va ser una precursora o una pionera, una “visionària” en el sentit més positiu del terme, donada la seua capacitat d’anticipar-se al futur i d’aconseguir un sentit profund de la realitat que a la majoria se’ns escapa, de captar l’insuportable i l’extraordinari.

Resulta quasi increïble tot el que va escriure i tots els temes que va tractar si pensem que va morir als 34 anys, amb una intensa activitat social i migranyes permanents. No és fàcil entendre com un cos tan fràgil va poder albergar tanta energia creativa.

L’itinerari vital de Simone Weil és una autèntica aventura espiritual, que comença el 3 de febrer de 1909 a París al si d’una família jueua agnòstica i profundament assimilada, d’elevat nivell cultural.

Rent presenta les novetats a la Fira del Llibre de València

La col·lecció Rent ha presentat les dos últimes novetats a la Fira del Llibre de València (23 abril-3 maig) -als Jardins de Vivers- junt a altres col·leccions de l’Editorial Denes.

D’esta manera, Agustí Colomer, director de la col·lecció, ha presentat l’últim dels volums publicats. Es tracta com ja havíem avançat Sembrant la vida, recull de poesies i altres escrits del màrtir valencià Gonçal Vinyes (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936), a cura d’Antoni López.

Igualment, la professora de la Universitat de València, Emilia Bea, autora de la traducció i estudi introductori del llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, ha presentat este mateix llibre, que ha tingut una gran acollida entre la crítica.

En este mateix acte, l’editorial Denes també ha presentat altres col·leccions, amb la presència de Vicent Berenguer, director de Poesia Edicions de la Guerra, i Carme Manuel, traductora i autora del pròleg de l’obra de Gerald Vizenor, Quasi en terra, en eixa mateixa col·lecció.

L’especial Fira del Llibre de ‘Posdata’ recomana ‘Autobiografia espiritual’, de Weil

Posdata, el suplement cultural del diari Levante-EMV recomana un dels volums de la col·lecció Rent en un número especial dedicat a la Fira del Llibre -publicat el 23 d’abril, sant Jordi, diada del llibre- . Es tracta d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil amb estudi introductori i traducció d’Emilia Bea.

És un dels 45 llibres que han estat destacats pels crítics literaris d’este suplement cultural. La recomanació ha vingut d’Eva Soler. Estes han estat les seues paraules:

Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella (Denes, 2008) Cuando se cumplen cien años del nacimiento de la pensadora francesa, este ensayo es un buen estímulo para adentrarse en una de sus más fascinantes tareas: la búsqueda de la verdad sobrenatural, siempre dolorosa e inabarcable. A la espera de que alguno de los últimos ensayos sobre su obra se traduzca, esta colección de escritos muestra su etapa de refugio en Marsella durante la Segunda Guerra Mundial.

Gran acollida de la col·lecció Rent a Gandia

EMILIA BEA PRESENTÀ AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL I ALTRES ESCRITS DE MARSELLA EN UN ACTE ORGANITZAT PEL CEIC ALFONS EL VELL

La capital de La Safor va acollir el passat 18 de febrer, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, en un acte organitzat pel CEIC Alfons el Vell, la presentació del tercer volum de la col·lecció Rent Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil.

La presentació va córrer a càrrec del pare Enric Ferrer Solivares i va intervindre Emilia Bea, autora de la traducció i pròleg d’este recull d’escrits de la pensadora francesa en l’any del centenari del seu naixement. Entre el públic assistent hi eren presents, entre altres, Gabriel García Frasquet, president del CEIC Alfons el Vell; Vicent Canet, de Saó; i membres del Casal Jaume I. A l’entrada de la sala el públic va poder observar i comprar esta mateixa obra i altres de Rent gràcies a la Llibreria Ferrer de Gandia.

Emilia Bea, professora de la Universitat de València, va destacar en la seua intervenció que “tot el pensament de S. Weil és un intent desesperat per formular el crit del desgraciat, i per això és un pensament essencialment compromés i compassiu”.  “La seua escriptura és la immediata transcripció d’un estat de constant tensió espiritual, d’una actitud de vigília, d’atenció i escolta”, va assegurar.

Bea va expressar que Simone Weil és d’eixos autors “estretament lligats a les circumstàncies històriques, però que saben plantejar qüestions podríem dir intemporals”. En paraules de la mateixa Simone Weil: “Caldria escriure coses eternes per a estar segurs que seran d’actualitat”.

Weil va criticar durament l’estalinisme i el feixisme, sent una de les primeres a denunciar el poder totalitari. “Al seu parer, l’opressió radica en la pròpia estructuració del sistema industrial, que determina la divisió entre treball manual i treball intel·lectual i la subordinació dels qui executen als qui coordinen”, va afegir.

Igualment, esta estudiosa de la figura i l’obra de Weil va assenyalar que escriptors com Albert Camus l’elogiaren dient que “des de Marx el pensament polític i social no havia produït a Occident res més penetrant i profètic”.

Gandia acull la presentació del llibre de Simone Weil

DIMECRES, 18 DE FEBRER, A LES 20 HORES

El CEIC Alfons el Vell ha organitzat a Gandia la presentació del llibre de Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella. L’acte se celebrarà dimecres, 18 de febrer, a les 20.00 hores en la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, al passeig de les Germanies, 13.

Hi participaran el pare Enric Ferrer Solivares, en representació del CEIC Alfons el Vell, i la professora Emilia Bea, traductora i prologuista del llibre.

El Punt recomana ‘Autobiografia espiritual’ de Simone Weil

El setmanari El Punt recomana en l’edició del diumenge, 8 de febrer, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil. La recepció d’este llibre i de la nostra col·lecció continua sent magnífica.

EL PUNT El centenari del naixement de l’escriptora francesa Simone Weil (París 1909-Londres 1943), que se celebra enguany, pot ser una bona ocasió per a llegir amb atenció els seus penetrants escrits sobre el dolor i la bellesa com a clau de comprensió de la condició humana. Denes ho facilita amb l’edició de tres dels seus textos: la carta adreçada al dominic Joseph-Marie Perrin, titulada Autobiografia espiritual i els assaigs L’amor de Déu i la desgràcia, i Formes de l’Amor implícit a Déu.