“El nostre primitivisme”

“Tothom sap que els hòmens primitius de la Melanèsia, víctimes dels més cèlebres estudis sociològics del segle, tenen el costum de personificar les forces malignes que els amenacen, les causes dels crims, dels accidents, de l’esterilitat o de la mort. Tant si és un fetiller, un profanador d’allò sagrat, un animal, un núvol, un tros de fusta acolorida, la causa del mal que sofreixen eixos salvatges és sempre aliena a ells mateixos, i, en conseqüència, cal que siga combatuda i aniquilada fora d’ells mateixos.

A l’inrevés, el cristianisme s’ha esforçat des de fa segles per fer-nos comprendre que el Regne de Déu està en nosaltres, i que el camp de batalla no és altre que el dels nostres cors. Aquesta ensenyança ha fracassat en bona part. Persistim en el nostre primitivisme. Sempre fem responsables dels nostres mals a les persones d’enfront o a la força de les coses. Si som revolucionaris, creiem que canviant la disposició de certs objectes –desplaçant les riqueses, per exemple– suprimirem les causes dels mals del segle. Si som capitalistes, creiem que, desplaçant cap a nosaltres aquests mateixos objectes, ho salvarem tot. Si som demòcrates audaços, inquiets o optimistes, creiem que abrasint uns quants dictadors, profanadors del dret o nigromants, restablirem la pau i la prosperitat. Seguim encara en plena mentalitat màgica. Com a xiquets enfadats, colpegem la taula amb la qual ens acabem de pegar. O com Xerxes, flagel·lem les aigües de l’Hel·lespont a força de grans discursos sobre les ones calmades.

Oblidem aquest fet fonamental: en realitat els nostres adversaris no difereixen essencialment de nosaltres. Car tot home porta en el seu cos (i en la seua ànima) els microbis de totes les malalties conegudes, i moltes més. Anihilar els indicis exteriors de l’amenaça no pot bastar per a alliberar-nos d’ella. Aquests indicis –Hitler, Stalin o els capitalistes, segons els casos, els roïns en general– personifiquen possibilitats que també existeixen en nosaltres, temptacions latents que podrien desenrotllar-se qualsevol dia, a favor de la misèria o de la fatiga, o d’algun desequilibri temporal.

Confessem, doncs, la comprometedora veritat.

Hitler no estava fora de la humanitat, sinó dins d’ella. Àdhuc, no estava solament davant de nosaltres, sinó dintre de nosaltres. Estava en nosaltres abans d’estar contra nosaltres. Primer de res fou en nosaltres mateixos on es va alçar contra nosaltres. I una vegada mort, va a posseir-nos de nou sense cap esforç si no admetem que forma part de nosaltres, que és la part del diable en els nostres cors.

L’adversari sempre està en nosaltres. I per eixe motiu crec que el verdader cristià, si existís, seria l’home que no tinguera més enemic a témer que el que s’allotja dintre seu.”

 Denis de Rougemont, Federalisme, personalisme, ecumenisme, Denes, 2010

Recensió de “Federalisme, personalisme, ecumenisme” a la revista Cresol

MARCO ANTONIO CRUZ SIGNA L’ARTICLE “PENSAMENT PERSONALISTA” EN EL NÚM. 103 DE LA REVISTA MENSUAL DE LA UNIÓ APOSTÒLICA DEL CLERO.

La secció de cultura de la revista Cresol reproduïx una recensió del llibre Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea de Denis de Rougemont. Esta antologia de textos de l’escriptor protestant suís és obra del professor de la Universitat de València, Joan Alfred Martínez i Seguí, qui és, alhora, autor de l’estudi introductori.

Marco Antonio Cruz evoca en l’article la millor tradició humanista cristiana d’arrel personalista: “En un temps en què la simple invocació a la racionalitat és vista gairebé com una provocació des de determinats àmbits de l’Església, resulta del tot reconfortant girar la vista enrere i comprovar com de rica, seriosa i solvent ha sigut l’activitat filosòfica duta a terme per cristians el passat segle i, sobretot, com va ser capaç de donar resposta als interrogants del seu temps, utilitzant el llenguatge i els codis del moment”.

Per a llegir l’article sencer cliqueu ací: Cresol.

Ressenya de “Federalisme, personalisme, ecumenisme” a Oikumene

EL BULLETÍ DEL CENTRE ECUMÈNIC DE CATALUNYA ES FA RESSÒ DEL LLIBRE DE DENIS DE ROUGEMONT

 

 

«D’un dels inspiradors del moviment paneuropeu, animador, entre altres, de les reunions ecumèniques del Club du Moulin Vert i col·laborador de la revista Esprit, fundada per Emmanuel Mounier, Joan Alfred Martínez i Seguí acaba de traduir i editar tres textos de màxima actualitat amb vista al moviment ecumènic. En efecte, no basta de fer ecumenisme sobre bases bíbliques i teològiques. L’ecumenisme és una espiritualitat amb implicacions temporals. Se sent més a casa amb visions federals de la societat, respectuoses amb la persona i amb les llengües, cultures i tradicions que els pobles, com a subjectes actius i passius, han generat. És de agrair que algú durant els anys trenta i quaranta del segle passat, amb la terrible amenaça dels règims dictatorials, ho fes avinent. El seu és un missatge vàlid encara.»

Oikumene, núm. 85, 2010, p. 10

Denis de Rougemont o el paradigma de la unitat en la diversitat

EL CENTRE OCTUBRE ACULL LA PRESENTACIÓ DE FEDERALISME, PERSONALISME, ECUMENISME, HUITÉ TÍTOL DE LA COL·LECCIÓ RENT DE L’EDITORIAL DENES

Joan Alfred Martínez, traductor i curador de Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, inicià la seua intervenció establint un paral·lelisme entre el nonagenari escriptor, Stéphane Hessel (membre de la resistència francesa i autor d’un llibret titulat Indignez-vous!, que ha assolit mig milió d’exemplars) i Denis de Rougemont: “tots dos apel·len al compromís i l’acció cívica, enfront de l’immobilisme i la indiferència general. Els comentaris crítics als totalitarismes i a la comoditat burgesa de les democràcies occidentals escrits per Rougemont en 1942 i arreplegats en ‘La part del diable’, un dels escrits inclosos en l’obra que hui presentem, resulten d’una actualitat esfereïdora”.

Els tres textos arreplegats en el llibre -”La part del diable”, “Definició de persona” i “Federalisme, personalisme, ecumenisme”- aporten claus interpretatives de la realitat que es fonamenten en la llibertat i en la restauració del vincle comunitari. Per al curador del llibre, “el paradigma de la unitat en la diversitat, que caracteritza l’Europa de les Regions propugnada per Rougemont, pot donar molta llum a la realitat social i política valenciana davant l’intent de l’Estat-nació de recuperar protagonisme en detriment de la construcció de l’Europa Unida i dels processos de descentralització com el que s’ha produït a Espanya en les últimes dècades.”

L’al·locució de Joan Alfred Martínez va estar precedida per les paraules d’August Monzon, qui recordà als assistents que ”la presentació d’este llibre -escrit per un pensador calvinista suís ben sensible a l’esperit ecumènic- s’emmarca, significativament, en la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians”. El professor de la Universitat de València comentà que el personalisme característic de Denis de Rougemont es projecta en el plànol polític en el federalisme, en el plànol econòmic en el cooperativisme i en el plànol religiós en l’ecumenisme. “Denis de Rougemont -afegí Monzon- es troba entre els autors que reivindiquen les arrels cristianes d’Europa, però no des d’un enfocament nostàlgic del món premodern, sinó com un intent d’aprofundiment en allò millor de la modernitat. Compartix, així, la línia d’altres autors emblemàtics del personalisme com Jacques Maritain, Emmanuel Mounier o, actualment, Jean-Claude Guillebaud“.

Presentació del llibre de Denis de Rougemont, “Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea”

L’ACTE SE CELEBRARÀ EL DIMECRES, 19 DE GENER, A LES 19:30, A OCTUBRE, CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA.

 

Hi intervendran Joan Alfred Martínez i Seguí, traductor i curador del llibre i August Monzon i Arazo, professor de la Universitat de València i membre del Centre Ecumènic Interconfessional de València. L’acte se celebra, precisament, en la Setmana de pregària per la unitat dels cristians i vol subratllar la projecció política, filosòfica i religiosa d’un dels pensadors cristians contemporanis més singulars: el protestant suís Denis de Rougemont (1906-1985), un dels autors que més ha reflexionat sobre el procés de construcció d’una Europa unida a partir de les realitats regionals del continent.

Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, recull tres textos: una antologia del llibre La part del diable, que aporta una anàlisi suggerent sobre el mal i la resposabilitat humana a partir de la terrible experiència dels totalitarismes del segle XX; l’assaig ”Definició de persona”, un dels seus primers estudis publicats a la cèlebre revista Esprit; i l’article de maduresa, “Federalisme, personalisme, ecumenisme”, que aporta una proposta suggerent per a superar l’actual crisi civilitzatòria.  

La invitació a l’acte la podeu consultar ací: federalisme

La inspiració europea de Denis de Rougemont: federalisme, personalisme, ecumenisme

LA INFLUÈNCIA DEL FILÒSOF SUÍS ES DEIXA SENTIR TAMBÉ EN EL PENSAMENT I EN LA SOCIETAT VALENCIANA.

Potser no ha fet mai massa soroll, però la seua petjada s’ha deixat sentir en el pensament i en diversos àmbits de la nostra societat. Perquè Denis de Rougemont i, per extensió, el personalisme comunitari, genera un pensament que no es reclou en la mera especulació, sinó que pren cos en l’acció. Un pensament compromés, amb vocació de transformació. Europeista convençut, les reflexions del filòsof suís aposten per l’Europa dels pobles versus l’Europa dels Estats-Nacions.

El professor Joan Alfred Martínez i Seguí és membre del Grup d’Estudis sobre Personalisme i Cosmopolitisme de la Universitat de València. Fa un parell d’anys, sota la direcció del professor August Monzon, va llegir la seua tesi sobre el filòsof protestant helvètic Denis de Rougemont, fundador en la dècada dels trenta de la revista Ordre Nouveau, un dels principals nuclis del personalisme comunitari junt amb la revista Esprit d’Emmanuel Mounier. Ara, Martínez Seguí ha traduït per a la col·lecció Rent una selecció d’escrits de Rougemont precedits d’un estudi introductori que ens acosta a la personalitat de l’escriptor. El llibre es titula Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, i recull tres textos reveladors al voltant del problema del mal, del concepte de persona i de l’articulació de “la unitat en la diversitat” en el plànol polític (federalisme), filosòfic (personalisme) i religiós (ecumenisme).

Des de la irrupció del personalisme a principis dels anys trenta del passat segle  fins els nostres dies, les reflexions i els compromisos assumits pels anomenats “inconformistes dels anys 30”, han inspirat el pensament i l’acció de molts valencians. En 1935, mesos després que Rougemont fundara la revista Ordre nouveau, els valencianistes d’Acció Nacionalista Valenciana ja se’n feien ressò al seu setmanari Acció. Eixa influència –des d’ANV a UDPV– s’ha mantingut ininterrompuda en el nacionalisme valencià d’arrel socialcristiana fins a l’actualitat. Però també ha incidit en molts altres àmbits, com el cooperativisme valencià nascut a principis dels setanta, els moviments especialitzats de l’Acció Catòlica, l’escoltisme, l’europeisme valencià, o, més recentment, en iniciatives com les cases d’acollida per a immigrants “Dorothy Day” i “Peter Maurin”, promogudes per Joan Biosca, director de l’ISO i un dels noms històrics del personalisme comunitari valencià.

El nou llibre de Rent és una selecció de textos de Denis de Rougemont sobre federalisme, personalisme i ecumenisme

L’ESCRIPTOR SUÍS DEL MOVIMENT DELS INCONFORMISTES DELS ANYS 30 ES UN DELS AUTORS MÉS ORIGINALS DE LA FILOSOFIA POLÍTICA CONTEMPORÀNIA

L’editorial Denes ha publicat recentment Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, una selecció de textos ben significatius de Denis de Rougemont. L’escriptor suís formà part del moviment dels inconformistes dels anys 30 i és un dels autors més originals de la filosofia política contemporània.

La traducció del recull i l’estudi introductori que acompanya el volum número 8 de la Col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa en valencià, és obra de Joan Alfred Martínez i Seguí, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de València.

Segons ha destacat el curador de l’obra “en la línia d’un federalisme integral d’arrel calvinista i proudhoniana, Rougemont posa les bases d’una Europa «una i diversa», capaç de superar tant l’hegemonia dels estats nacionals com la visió mercantilista dominant”.

L’antologia del seu llibre La part del Diable, escrit en 1942, subratlla la necessitat de reflexionar sobre el mal radical i la responsabilitat humana a partir de la terrible experiència dels totalitarismes del segle XX. L’assaig «Definició de persona» és un dels primers escrits de l’autor, on presenta la matriu filosòfica que inspira tot el seu pensament.

Per últim, l’article «Federalisme, personalisme, ecumenisme», pertanyent a la seua etapa de maduresa, “lliga magistralment aquests tres conceptes –polític, filosòfic i religiós– en una proposta suggerent a l’hora de superar l’actual crisi civilitzatòria”, ha afegit Martínez.

DENIS DE ROUGEMONT

Denis de Rougemont va nàixer a Couvet en 1906 i morí a Ginebra l’any 1985. Fill d’un pastor de l’Església reformada, va estudiar Lletres a la Universitat de Neuchâtel. En una estada a Viena va conèixer Richard Coudenhove-Kalergi, inspirador del moviment paneuropeu, i va esdevindre ferm partidari de la unió del continent.

En 1930 es traslladà a París per a treballar en una nova editorial protestant (Je Sers), que pretenia aportar elements de reflexió a la crisi material i espiritual que s’abatia sobre Occident. Participà en les reunions ecumèniques del Club du Moulin Vert, bressol del personalisme filosòfic. En el marc d’aquelles reunions fundà el moviment Ordre Nouveau en companyia d’altres pensadors com Alexandre Marc o Robert Aron. També col·laborà en la revista Esprit, fundada per Emmanuel Mounier.

Una vegada finalitzat el període bèl·lic, centrà la seua atenció en el procés de construcció de la unitat europea, propugnant una alternativa més politicocultural que no econòmica, basada en un model autogestionari i federalista, el qual, a cavall entre la dècada de 1960 i 1970, s’obriria a l’horitzó ecorregionalista.

Entre les seues obres més conegudes destaquen L’amour et l’Occident, La part du Diable, L’aventure occidental de l’homme, Vingt-huit siècles d’Europe i L’avenir est notre affaire, algunes de les millors parts han estat recollides a Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, de Rent.