Excel·lent acollida de l’Autobiografia espiritual en el centenari de Simone Weil

Simone Weil (1909-1943)

El centenari del naixement de Simone Weil (1909-1943) ha estat viscut molt intensament en els ambients culturals valencians. En este sentit, ha estat molt lloada la traducció al valencià d’ Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, tercer títol de la col·lecció Rent de l’editorial Denes.

Així, la revista Saó ha dedicat un especial a Simone Weil coordinat per Emilia Bea, traductora de l’Autobiografia espiritual. Esta obra, tercer títol de Rent, ha merescut també l’atenció de Lletres Valencianes, Levante-EMV, El País i Mediterráneo.

AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL D’UNA GRAN PENSADORA DEL SEGLE XX
Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella reuneix algunes de les pàgines més colpidores de Simone Weil sobre el seu procés interior i sobre la seua percepció de la desgràcia i la bellesa com a «formes d’amor implícit a Déu», segons ha assenyalat Emilia Bea.

Per a esta professora de la Universitat de València «pocs pensadors del nostre segle han exercit tanta atracció com Simone Weil». De fet, «els fragments de les seues obres, totes elles pòstumes, apareixen citats en els llocs més variats de la literatura contemporània i molts dels seus lectors manifesten haver experimentat una profunda commoció interior. La capacitat de romandre com a referent vital i filosòfic posa en relleu la singularitat del seu missatge profètic, a l’avantguarda de les sensibilitats que s’han despertat en les últimes dècades», ha afegit.

Igualment, Bea ha destacat que «la seua obra és una crida a la solidaritat amb els oblidats de la història, que té fortes implicacions socials i polítiques i transcendeix a un plànol religiós». Weil obri els ulls dels seus lectors per a mirar cara a cara el patiment i la desgràcia i veure en ells la veritat de la nostra condició humana.

El llibre reprodueix la carta que va remetre Simone Weil al seu amic dominic Joseph-Marie Perrin titulada “Autobiografia espiritual”, així com els assajos “L’amor a Déu i la desgràcia” i “Formes de l’amor implícit a Déu”.

UNA CURTA I INTENSA VIDA INTEL·LECTUAL I ACTIVISTA
Simone Weil va nàixer a París el 3 de febrer de 1909, al si d’una família jueua agnòstica. Estudià filosofia a l’École Normale Supérieure i fou professora d’institut, on era coneguda com “la verge roja” pel seu activisme sindical i pacifista i les seus col·laboracions en la premsa revolucionària. En els seus escrits denuncia l’estalinisme i el feixisme pel seu caràcter totalitari i desenvolupa una anàlisi rigorosa de l’opressió i del desarrelament.

Weil parla en primera persona, a partir d’experiències que li afecten profundament com l’assumpció de la condició obrera en la cadena de muntatge de la Renault o la participació en la Guerra Civil espanyola al costat dels anarquistes.

Arran de la seua experiència mística, que té com a moment clau una Setmana Santa a Solesmes, inicià el seu acostament al cristianisme, encara que no arribà a batejar-se. Davant la invasió alemanya, es refugia a Marsella, on roman fins a 1942, any en què es trasllada a Nova York i, posteriorment, a Londres, a fi de col·laborar amb la Resistència. Mor en 1943, als trenta-quatre anys, d’una tuberculosi agreujada pel seu desig de no menjar més que la ració dels seus compatriotes.

El Periódico Mediterráneo recomana ‘Autobiografia espiritual’

L’escriptor i acadèmic Josep Palomero dedica un breu comentari literari a l’obra de la col·lecció Rent Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, en El Periódico Mediterráneo de Castelló (21 juny 2009).

LA RECERCA DE LA VERITAT I LA LLUITA PER LA JUSTÍCIA, DUES CARES D’UNA MATEIXA EXIGÈNCIA
La filòsofa francesa d’origen jueu Simone Weil és coneguda pels seus escrits sobre la guerra en què barreja el seu misticisme amb una gran clarividència i originalitat respecte al pensament del seu temps. A mig camí entre el cristianisme radical i l’anarquisme, experimentà les dues condicions de vida del proletariat treballador treballant com a peó en Ranault i lluitant en la Guerra Civil com a brigadista internacional, així com en la Resistència francesa. Autobiografia espiritual forma part dels Escrits de Marsella, com els altres que, en traducció d’Emilia Bea publica Denes en la nova col·lecció Rent: L’amor a Déu i la desgràcia i Formes de l’amor implícit a Déu. JP

L’espiritualitat cristiana en un segle convuls: el segle XX

CONFERÈNCIA D’EMILIA BEA ALS DISSABTES LITERARIS DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA

La professora Emilia Bea, que ha estat presentada per l'escriptor Joan Garí, ha clasurat els Dissabtes Literearis.

Emilia Bea, traductora i autora del pròleg al llibre de Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, va concloure el passat 23 de maig la quarta edició dels Dissabtes Literaris, dins del “Maig cultural i festiu” que organitza l’Agrupació Borrianenca de Cultura. En el cicle d’enguany han participat també l’escriptora catalana d’origen marroquí, Najat el Hachmi, i l’escriptor valencià Ignasi Mora. La conferència d’Emilia Bea fou presentada pel president de la Borrianenca, l’escriptor i periodista Joan Garí.

Sota el títol “L’espiritualitat cristiana en un segle convuls: el segle XX”, Emilia Bea, va subratllar la dimensió resistent davant el nazisme de quatre personalitats significatives de les diferents sensibilitats cristianes, que destaquen per la coherència entre la seua vida i el seu pensament. Es tracta del protestant Dietrich Bonhoeffer, l’ortodoxa Maria Skobtsov, la catòlica Edith Stein, i Simone Weil, un cas singular de “cristiana sense Església”. En obres com Resistència i submissió, El sagrament del germà, Història d’una família jueua o Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, estos autors revelen el lligam inseparable entre l’Evangeli i la lluita contra el totalitarisme. Els seus escrits desprenen una gran força perquè la seua literatura expressa el testimoni dels seus itineraris vital. Tots elles moriren durant la segona guerra mundial; Simone Weil a Ashford, col·laborant amb la Resistència, i els altres tres en diferents camps de concentració: Bonhoeffer a Flossenbürg, Maria Skobtsov a Ravensbrück i Edith Stein a Auschwitz.

La revista ‘Saó’ dedica un especial a Simone Weil

COORDINAT PER EMIILA BEA, AUTORA DE LA TRADUCCIÓ I NOTES D’AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL I ALTRES ESCRITS DE MARSELLA, PUBLICAT A LA COL·LECCIÓ RENT

Portada de la revista Saó (núm. 337) que incorpora l'especial sobre Simone Weil.

La revista Saó dedica en el seu últim número (337) un especial al centenari de Simone Weil (1909-1943) coordinat Emilia Bea, experta en esta pensadora francesa i autora de la traducció i notes d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, publicada recentment a la nostra col·lecció.

A més de l’article Simone Weil, una aventura espiritual -de la pròpia professora de la Universitat de València i que reproduïm més avall- l’especial inclou articles d’altres escriptors. Així, el filòsof, poeta i crític literari, Adrià Chavarria, director de la revista Rels, ha treballat especialment l’actitud hostil de Weil davant el judaisme i, en el seu article, ens mostra les tensions entre la seua dimensió política i filosòfica de l’autora. Josep Otón, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, autor del llibre Simone Weil: el silenci de Déu, editat a Fragmenta, ens explica la també polèmica relació de Weil amb l’Església catòlica. Per últim, el Quadern especial de Saó inclou l’entrevista amb Maria Clara Bingemer, degana de la Facultat de Teologia i Ciències Humanes de la Universitat Pontifícia Catòlica de Río de Janeiro, que parla del llilgam indestriable entre compromís i experiència mística en Simone Weil.

SIMONE WEIL, UNA AVENTURA ESPIRITUAL, per Emilia Bea

Cent anys després del naixement de Simone Weil ens apropem al misteri de la seua vida i del seu pensament, que estan guiats de principi a fi per una apassionada recerca de la veritat i per una indefectible sensibilitat cap als oprimits i la misèria.

La seua escriptura és la immediata transcripció d’un estat de constant tensió espiritual, d’una actitud de vigília, d’atenció i d’escolta. De fet, confessa sentir-se desbordada per una inspiració -una “revelació”- que ha de comunicar. El seu és un llenguatge inspirat, nu i poètic, d’una gran puresa.

El seu pensament està estretament lligat a les circumstàncies històriques – als esdeveniments de la primera mitat del segle passat- però planteja qüestions podríem dir intemporals, que estan més enllà d’allò merament circumstancial i conjuntural. Com ella mateixa deia: “Caldria escriure coses eternes per a estar segurs que serien d’actualitat” . Simone Weil va ser una precursora o una pionera, una “visionària” en el sentit més positiu del terme, donada la seua capacitat d’anticipar-se al futur i d’aconseguir un sentit profund de la realitat que a la majoria se’ns escapa, de captar l’insuportable i l’extraordinari.

Resulta quasi increïble tot el que va escriure i tots els temes que va tractar si pensem que va morir als 34 anys, amb una intensa activitat social i migranyes permanents. No és fàcil entendre com un cos tan fràgil va poder albergar tanta energia creativa.

L’itinerari vital de Simone Weil és una autèntica aventura espiritual, que comença el 3 de febrer de 1909 a París al si d’una família jueua agnòstica i profundament assimilada, d’elevat nivell cultural.

Rent presenta les novetats a la Fira del Llibre de València

La col·lecció Rent ha presentat les dos últimes novetats a la Fira del Llibre de València (23 abril-3 maig) -als Jardins de Vivers- junt a altres col·leccions de l’Editorial Denes.

D’esta manera, Agustí Colomer, director de la col·lecció, ha presentat l’últim dels volums publicats. Es tracta com ja havíem avançat Sembrant la vida, recull de poesies i altres escrits del màrtir valencià Gonçal Vinyes (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936), a cura d’Antoni López.

Igualment, la professora de la Universitat de València, Emilia Bea, autora de la traducció i estudi introductori del llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, ha presentat este mateix llibre, que ha tingut una gran acollida entre la crítica.

En este mateix acte, l’editorial Denes també ha presentat altres col·leccions, amb la presència de Vicent Berenguer, director de Poesia Edicions de la Guerra, i Carme Manuel, traductora i autora del pròleg de l’obra de Gerald Vizenor, Quasi en terra, en eixa mateixa col·lecció.

L’especial Fira del Llibre de ‘Posdata’ recomana ‘Autobiografia espiritual’, de Weil

Posdata, el suplement cultural del diari Levante-EMV recomana un dels volums de la col·lecció Rent en un número especial dedicat a la Fira del Llibre -publicat el 23 d’abril, sant Jordi, diada del llibre- . Es tracta d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil amb estudi introductori i traducció d’Emilia Bea.

És un dels 45 llibres que han estat destacats pels crítics literaris d’este suplement cultural. La recomanació ha vingut d’Eva Soler. Estes han estat les seues paraules:

Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella (Denes, 2008) Cuando se cumplen cien años del nacimiento de la pensadora francesa, este ensayo es un buen estímulo para adentrarse en una de sus más fascinantes tareas: la búsqueda de la verdad sobrenatural, siempre dolorosa e inabarcable. A la espera de que alguno de los últimos ensayos sobre su obra se traduzca, esta colección de escritos muestra su etapa de refugio en Marsella durante la Segunda Guerra Mundial.

El blog de Rent supera en el primer any les 6.000 visites

A principis d’abril de l’any 2008, coincidint amb l’aparició dels dos primers títols de la col·lecció, es va posar en marxa el blog RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ, destinat a anunciar totes les novetats que envolten el nostre projecte editorial. L’editor, Francesc Ferrer i el director de la col·lecció, Agustí Colomer, van voler apostar per l’ús de les noves tecnologies per tal de connectar amb major eficàcia amb els lectors. Les més de 6.000 connexions realitzades en el primer any de funcionament acrediten l’interés que ha despertat esta col·lecció entre el públic lector. Les seccions més visitades són “Obres”, “Subscriu-te” i “Què és Rent?” i els articles més llegits han sigut les recensions “Isaïes, profeta de Nadal”, d’Antoni López, publicada a Cresol, “Libros religiosos” de Rafael Prats, publicat al Levante-EMV i “Simone Weil, la passió per la veritat”, d’Emilia Bea, publicat al suplement Postada del diari Levante-EMV.

El gabinet de premsa subratlla la importància de la presència en internet aconseguida a través del blog, amb més de 30 pàgines web i blogs de tot el domini lingüístic, que s’han fet ressò de noticies de Rent. També mostra la seua satisfacció per la presència assolida en els mitjans més tradicionals, tant de ràdio i televisió (TV3, Algemesí televisió i Ràdio l’Om) com en l’àmbit de la premsa escrita: Levante-EMV, El País, Avui, El Mundo, Cresol, Saó, Serra d’Or, Caràcters, Lletres valencianes o El Punt.

Gran acollida de la col·lecció Rent a Gandia

EMILIA BEA PRESENTÀ AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL I ALTRES ESCRITS DE MARSELLA EN UN ACTE ORGANITZAT PEL CEIC ALFONS EL VELL

La capital de La Safor va acollir el passat 18 de febrer, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, en un acte organitzat pel CEIC Alfons el Vell, la presentació del tercer volum de la col·lecció Rent Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil.

La presentació va córrer a càrrec del pare Enric Ferrer Solivares i va intervindre Emilia Bea, autora de la traducció i pròleg d’este recull d’escrits de la pensadora francesa en l’any del centenari del seu naixement. Entre el públic assistent hi eren presents, entre altres, Gabriel García Frasquet, president del CEIC Alfons el Vell; Vicent Canet, de Saó; i membres del Casal Jaume I. A l’entrada de la sala el públic va poder observar i comprar esta mateixa obra i altres de Rent gràcies a la Llibreria Ferrer de Gandia.

Emilia Bea, professora de la Universitat de València, va destacar en la seua intervenció que “tot el pensament de S. Weil és un intent desesperat per formular el crit del desgraciat, i per això és un pensament essencialment compromés i compassiu”.  “La seua escriptura és la immediata transcripció d’un estat de constant tensió espiritual, d’una actitud de vigília, d’atenció i escolta”, va assegurar.

Bea va expressar que Simone Weil és d’eixos autors “estretament lligats a les circumstàncies històriques, però que saben plantejar qüestions podríem dir intemporals”. En paraules de la mateixa Simone Weil: “Caldria escriure coses eternes per a estar segurs que seran d’actualitat”.

Weil va criticar durament l’estalinisme i el feixisme, sent una de les primeres a denunciar el poder totalitari. “Al seu parer, l’opressió radica en la pròpia estructuració del sistema industrial, que determina la divisió entre treball manual i treball intel·lectual i la subordinació dels qui executen als qui coordinen”, va afegir.

Igualment, esta estudiosa de la figura i l’obra de Weil va assenyalar que escriptors com Albert Camus l’elogiaren dient que “des de Marx el pensament polític i social no havia produït a Occident res més penetrant i profètic”.

Gandia acull la presentació del llibre de Simone Weil

DIMECRES, 18 DE FEBRER, A LES 20 HORES

El CEIC Alfons el Vell ha organitzat a Gandia la presentació del llibre de Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella. L’acte se celebrarà dimecres, 18 de febrer, a les 20.00 hores en la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, al passeig de les Germanies, 13.

Hi participaran el pare Enric Ferrer Solivares, en representació del CEIC Alfons el Vell, i la professora Emilia Bea, traductora i prologuista del llibre.

Simone Weil, la passió per la veritat, article d’Emilia Bea a Posdata

El suplement cultural del diari Levante-EMV, Posdata, ha publicat un article de la professora de la Universitat de València Emilia Bea, traductora d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, a la col·lecció Rent. L’article, a la secció “personatges”, ha servit per commemorar el centenari del naixement de la pensadora francesa que es celebra el 3 de febrer. A continuació reproduïm l’article complet.

SIMONE WEIL, LA PASSIÓ PER LA VERITAT

Emilia Bea*

El 3 de febrer es commemora el centenari del naixement de la pensadora francesa d’origen jueu Simone Weil (1909-1943). “Dels grans i transcendents esperits femenins –afirma George Steiner- és el més clarament filosòfic”.

La filosofia de Simone Weil pensa el món amb absoluta radicalitat: la recerca de la veritat esdevé una aventura apassionant, sense cap treva ni concessió. Ja als 14 anys pensava que era millor morir que viure sense ella i, poc a poc, en el seu itinerari ple d’activitat intel·lectual i social, descobreix que la clau més profunda de la realitat està en el dolor i la bellesa, en la capacitat de percebre allò que en la vida resulta insuportable o extraordinari. Els enemics contra els qui lluita són els fantasmes de la superficialitat i de la indiferència, que vaguen entre les ombres del nostre temps i fan de la barbàrie un fenomen trivial i quasi imperceptible. Són els molins contra els que combat -amb una gran energia creativa malgrat la fragilitat del seu cos- aquesta “Quixot”, com la va denominar Georges Bataille, qui confessa sentir per ella tanta atracció i fascinació com repulsa. Aquesta és una constant en els lectors de Simone Weil perquè, àdhuc, els que més l’admirem, no podem deixar de sentir indignació davant de moltes de les seues pàgines, com quan parla amb termes tan durs del poble jueu, en plena persecució i sent ella mateixa víctima, o de les funcions del castic penal. Les manifestacions de Weil són sempre provocatives i extremes, però també profundament commovedores. Un revulsió que agita la consciència i una il·luminació interior que porta a terrenys desconeguts d’un mateix. I si pot ser admirada per persones tan diferents entre si, es perquè no hi ha en ella res de fictici ni cap efectisme; és pura autenticitat, contagiada a través d’un llenguatge inspirat, nu i poètic.

Susan Sontag la compara amb Kierkegaard, Nietzsche, Dostoievsky, Kafka, Baudelaire o Genet, escriptors de marcat radicalisme personal i intel·lectual. Personalitats que contemplem amb repulsió, llàstima i veneració, “vides que ens inquieten i alimenten, que ens porten a reconèixer la presència del misteri en el món”. Sentim atracció per elles però fugim, perquè intuïm que el contacte amb aquests “visionaris” –que s’avancen al futur i assoleixen dimensions de la realitat que a la majoria se’ns escapen- suposa afrontar un risc, replantejar els nostres punts de vista, i potser traspassar la tènue línia roja que separa la genialitat i la lucidesa de la follia, o millor dit, una creativa forma de follia d’una destructiva malaltia mental. Simone Weil va viure xafant sempre eixa línia roja i no volia per a si una cordura al preu de l’evasió, la mentida i la incoherència.

Al capdavall, per a Weil, l’autèntica genialitat es troba en tots aquells que, patint alguna desgràcia, són els únics capaços d’expressar la veritat però que, tinguts per folls, no són escoltats per ningú. La veritat i la desgràcia “són suplicants mudes, eternament condemnades a romandre sense veu davant nosaltres”. Ella reclamava una mena de santedat “amb geni” com antídot als mals de l’època, que derivaven de l’oblit de la gran lliçó que troba en la Ilíada: “aprendre a no admirar mai la força, no odiar els enemics i no menysprear els desgraciats”

La seua fama de santa ha anat en paral·lel a la dels seus desequilibris. La negativa a menjar una ració major que la dels seus compatriotes en guerra s’ha interpretat bé com una mena de mort voluntària a conseqüència d’una anorèxia, bé com un gest definitiu de solidaritat i despreniment. “Aquesta dona està boja!” va exclamar de Gaulle quan es va assabentar del seu projecte de formació d’un cos d’infermeres en primera línea. Un projecte que podia ser vist com un extravagant intent d’enviar dones a les trinxeres o com un símbol de resistència espiritual desarmada enfront de la brutalitat del nazisme. El fet que abandonara el seu privilegiat refugi a Amèrica i s’haguera unit en Londres a la Resistència, era un gest de bogeria o d’heroisme?

Tampoc és habitual una infantesa com la que comparteix amb el seu germà André, el gran matemàtic del segle xx, jugant a memoritzar llargues escenes de Racine, a conversar en grec antic o a resoldre problemes de càlcul diferencial. Ni és normal que, amb la seua prodigiosa cultura i formació en l’École Normale Supérieure, es dedicara a ensenyar en les universitats populars, es vinculara al sindicalisme revolucionari, i es jugara el seu lloc de professora d’institut per solidaritzar-se amb les vagues obreres, donant peu a ser coneguda com la “verge roja”. Però potser hauríem de preguntar-nos si és idealista i alié a la realitat el fet de viatjar a Alemanya en ple ascens del nazisme, preocupada pel futur del proletariat, o anar a treballar a la fàbrica per a assumir en carn pròpia la condició obrera, enfront del desconeixement de la situació per part de la majoria dels teòrics marxistes. I, sens dubte, cal també una despietada lucidesa per a descriure la desgràcia callada, el cansament, la por, la humiliació, l’angoixa i la mort de les facultats mentals que comporta la moderna servitud industrial. Segurament la mateixa que fa falta per a posar-se l’uniforme de miliciana i anar a lluitar a Espanya, amb els anarquistes de la columna Durruti, i per a denunciar la violència i inhumanitat que hi va presenciar.

I no es requereix una menor dosi de lucidesa per a, havent rebut una educació estrictament agnòstica i laïcista, atrevir-se a parlar de l’experiència més transformadora de la seua vida i més difícil d’expressar: la seua experiència mística o experiència interior de Crist, narrada en la correspondència amb el pare Perrin i amb el poeta occità Joë Bousquet. Per a una aproximació a les dimensions d’aquesta experiència, que suposa un punt d’inflexió en la seua obra però la continuïtat de la seua activitat i compromís social, remetem a la recent publicació del llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella en la col·lecció Rent de l’editorial Denes. En els escrits arreplegats en aquest volum es mostra com mai la incapacitat de Simone Weil de ser insensible davant del patiment dels altres i davant de la meravella de la creació. Era una persona absolutament vulnerable davant de la desgràcia i de la bellesa i es sentia responsable del destí del món, sense enganys ni falsos consols, amb una compassió tan exigent que va acabar literalment amb ella però va immortalitzar la seua obra. Perquè la perplexitat del seu testimoni pot transformar-se, paradoxalment, com ens mostra la referida Susan Sontag, en una experiència “que transmet veritat, crea cordura i salut i enriqueix la vida”. Aquest va ser el seu drama i és la seua glòria.

*Universitat de València