Denis de Rougemont o el paradigma de la unitat en la diversitat

EL CENTRE OCTUBRE ACULL LA PRESENTACIÓ DE FEDERALISME, PERSONALISME, ECUMENISME, HUITÉ TÍTOL DE LA COL·LECCIÓ RENT DE L’EDITORIAL DENES

Joan Alfred Martínez, traductor i curador de Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, inicià la seua intervenció establint un paral·lelisme entre el nonagenari escriptor, Stéphane Hessel (membre de la resistència francesa i autor d’un llibret titulat Indignez-vous!, que ha assolit mig milió d’exemplars) i Denis de Rougemont: “tots dos apel·len al compromís i l’acció cívica, enfront de l’immobilisme i la indiferència general. Els comentaris crítics als totalitarismes i a la comoditat burgesa de les democràcies occidentals escrits per Rougemont en 1942 i arreplegats en ‘La part del diable’, un dels escrits inclosos en l’obra que hui presentem, resulten d’una actualitat esfereïdora”.

Els tres textos arreplegats en el llibre -”La part del diable”, “Definició de persona” i “Federalisme, personalisme, ecumenisme”- aporten claus interpretatives de la realitat que es fonamenten en la llibertat i en la restauració del vincle comunitari. Per al curador del llibre, “el paradigma de la unitat en la diversitat, que caracteritza l’Europa de les Regions propugnada per Rougemont, pot donar molta llum a la realitat social i política valenciana davant l’intent de l’Estat-nació de recuperar protagonisme en detriment de la construcció de l’Europa Unida i dels processos de descentralització com el que s’ha produït a Espanya en les últimes dècades.”

L’al·locució de Joan Alfred Martínez va estar precedida per les paraules d’August Monzon, qui recordà als assistents que ”la presentació d’este llibre -escrit per un pensador calvinista suís ben sensible a l’esperit ecumènic- s’emmarca, significativament, en la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians”. El professor de la Universitat de València comentà que el personalisme característic de Denis de Rougemont es projecta en el plànol polític en el federalisme, en el plànol econòmic en el cooperativisme i en el plànol religiós en l’ecumenisme. “Denis de Rougemont -afegí Monzon- es troba entre els autors que reivindiquen les arrels cristianes d’Europa, però no des d’un enfocament nostàlgic del món premodern, sinó com un intent d’aprofundiment en allò millor de la modernitat. Compartix, així, la línia d’altres autors emblemàtics del personalisme com Jacques Maritain, Emmanuel Mounier o, actualment, Jean-Claude Guillebaud“.

Presentació del llibre de Denis de Rougemont, “Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea”

L’ACTE SE CELEBRARÀ EL DIMECRES, 19 DE GENER, A LES 19:30, A OCTUBRE, CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA.

 

Hi intervendran Joan Alfred Martínez i Seguí, traductor i curador del llibre i August Monzon i Arazo, professor de la Universitat de València i membre del Centre Ecumènic Interconfessional de València. L’acte se celebra, precisament, en la Setmana de pregària per la unitat dels cristians i vol subratllar la projecció política, filosòfica i religiosa d’un dels pensadors cristians contemporanis més singulars: el protestant suís Denis de Rougemont (1906-1985), un dels autors que més ha reflexionat sobre el procés de construcció d’una Europa unida a partir de les realitats regionals del continent.

Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, recull tres textos: una antologia del llibre La part del diable, que aporta una anàlisi suggerent sobre el mal i la resposabilitat humana a partir de la terrible experiència dels totalitarismes del segle XX; l’assaig ”Definició de persona”, un dels seus primers estudis publicats a la cèlebre revista Esprit; i l’article de maduresa, “Federalisme, personalisme, ecumenisme”, que aporta una proposta suggerent per a superar l’actual crisi civilitzatòria.  

La invitació a l’acte la podeu consultar ací: federalisme

La inspiració europea de Denis de Rougemont: federalisme, personalisme, ecumenisme

LA INFLUÈNCIA DEL FILÒSOF SUÍS ES DEIXA SENTIR TAMBÉ EN EL PENSAMENT I EN LA SOCIETAT VALENCIANA.

Potser no ha fet mai massa soroll, però la seua petjada s’ha deixat sentir en el pensament i en diversos àmbits de la nostra societat. Perquè Denis de Rougemont i, per extensió, el personalisme comunitari, genera un pensament que no es reclou en la mera especulació, sinó que pren cos en l’acció. Un pensament compromés, amb vocació de transformació. Europeista convençut, les reflexions del filòsof suís aposten per l’Europa dels pobles versus l’Europa dels Estats-Nacions.

El professor Joan Alfred Martínez i Seguí és membre del Grup d’Estudis sobre Personalisme i Cosmopolitisme de la Universitat de València. Fa un parell d’anys, sota la direcció del professor August Monzon, va llegir la seua tesi sobre el filòsof protestant helvètic Denis de Rougemont, fundador en la dècada dels trenta de la revista Ordre Nouveau, un dels principals nuclis del personalisme comunitari junt amb la revista Esprit d’Emmanuel Mounier. Ara, Martínez Seguí ha traduït per a la col·lecció Rent una selecció d’escrits de Rougemont precedits d’un estudi introductori que ens acosta a la personalitat de l’escriptor. El llibre es titula Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, i recull tres textos reveladors al voltant del problema del mal, del concepte de persona i de l’articulació de “la unitat en la diversitat” en el plànol polític (federalisme), filosòfic (personalisme) i religiós (ecumenisme).

Des de la irrupció del personalisme a principis dels anys trenta del passat segle  fins els nostres dies, les reflexions i els compromisos assumits pels anomenats “inconformistes dels anys 30”, han inspirat el pensament i l’acció de molts valencians. En 1935, mesos després que Rougemont fundara la revista Ordre nouveau, els valencianistes d’Acció Nacionalista Valenciana ja se’n feien ressò al seu setmanari Acció. Eixa influència –des d’ANV a UDPV– s’ha mantingut ininterrompuda en el nacionalisme valencià d’arrel socialcristiana fins a l’actualitat. Però també ha incidit en molts altres àmbits, com el cooperativisme valencià nascut a principis dels setanta, els moviments especialitzats de l’Acció Catòlica, l’escoltisme, l’europeisme valencià, o, més recentment, en iniciatives com les cases d’acollida per a immigrants “Dorothy Day” i “Peter Maurin”, promogudes per Joan Biosca, director de l’ISO i un dels noms històrics del personalisme comunitari valencià.

Més d’un centenar de persones en la Missa del Puig

 

 

La “Missa per la pàtria, la pau i la justícia”, organitzada pel Centre Pare Tosca – Amics de l’Oratori, esdevé des de l’any 2006 una fita cabdal de tots els cristians que volem fer present el diàleg entre l’Evangeli i la cultura valenciana. Enguany, més d’un centenar de persones ens hem aplegat davall les bòvedes gòtiques del monestir mercedari de Santa Maria del Puig,  “el bressol de la pàtria valenciana”, en expressió afortunada de Nicolau Primitiu. L’eucaristia, presidida per August Monzon, fou concelebrada per Alexandre Alapont, missioner a Zimbawe, Jesús Belda, director de la revista Cresol, i Emili Marín, exdirector de la revista Saó. També hi assistí el bisbe de l’Església Anglicana Reformada, Josep Miquel Rosselló.

L’homilia ha estat pronunciada per Alexandre Alapont, qui ha subratllat els motius que susciten l’aplec dels congregats: l’acció de gràcies i la intercessió per la pàtria, la pau i la justícia. El predicador ha evocat la necessitat que tenim els valencians de recuperar la memòria col·lectiva, la consciència de ser poble: “des d’eixa consciència, hem d’afanyar-nos per fer present la pau i la justícia tant en el nostre poble com per tot el món, amb un esperit de solidaritat i obertura”. Josep Miquel Rosselló, al final de la celebració, agraí la invitació i el gest ecumènic, i insistí també en la necessitat de descobrir les arrels del poble valencià, unes arrels que estan estretament lligades, des del nostre naixement, a la fe cristiana.

La intercessió mútua, un dels components fonamentals de la pregària cristiana, es projecta també en els nostres germans difunts. Per això en la Missa del Puig sempre es té un sentit record pels aquells que han acabat el seu itinerari en este món. Les persones congregades al monestir de Santa Maria del Puig hem recordat enguany, especialment, el pare escolapi Vicent Faus, l’exdirigent de l’Acció Catòlica, Francesc Fayos, els estudiants de Dret Adrià Romero i Daniel Oliver, així com l’escriptor tortosí Adrià Chavarria, del qual es complia, precisament, l’aniversari del seu  traspàs. Alhora que pregàvem per ells, per tal que arriben a la plenitud en la casa del Pare, hem demanat també a ells la seua intercessió per nosaltres i per les causes justes que com la pàtria, la pau i la justícia, fan que ens apleguem tots els anys, el darrer diumenge d’octubre, al Puig.

 

Més informació sobre l’eucaristia ací.

Fotografies: Marga Ferrer (Levante-EMV)

Recensió de la novel·la “Severina” a la revista Cresol

EL PROFESSOR ISIDRO RODRÍGUEZ MARUGÁN COMENTA L’OBRA PÒSTUMA D’IGNAZIO SILONE 

 

 

La revista Cresol, editada per la Unió Apostòlica del Clero, publica una recensió de la novel·la pòstuma d’Ignazio Silone, Severina,  núm. 7 de la col·lecció Rent. L’autor de la recensió, el professor de la Universitat Cardenal Herrera-CEU, Isidro Rodríguez, ha tornat recentment d’una estada investigadora al Centro di Ricerca Personalista de Teramo, institució dirigida pels professors Attilio Danese i Giulia Paola Di Nicola, biògrafs de Silone i autors de la introducció a l’edició valenciana de Severina.

El número 97 de Cresol també inclou un fragment d’En el món, però no del món (Rent, 1), a la manera d’homenatge al cardenal Newman amb motiu de la seua beatificació i una entrevista amb August Monzon al voltant dels textos litúrgics i la inculturació de la fe, tema central del present número. 

Cresol s’edita en paper i en format electrònic i la seua distribució és gratuïta en totes les parròquies de la diòcesi i en la llibreria Paulinas de València. Es manté per les donacions voluntàries de més de 300 subscriptors.

Presència valenciana en la beatificació de John Henry Newman

AUGUST MONZON, CONSILIARI DE L’ORATORI DE VALÈNCIA I CURADOR D’EN EL MÓN, PERÒ NO DEL MÓN, CONCELEBRA L’EUCARISTIA AMB EL PAPA

El prevere i professor de la Universitat de València, August Monzon i Arazo, ha encapçalat la peregrinació valenciana que ha assistit a la beatificació del cardenal John Henry Newman i ha concelebrat l’eucaristia presidida pel Papa als afores de Birmingham. Davant de 65.000 fidels, Benet XVI ha subratllat la fidelitat de Newman a la consciència i la importància de les seues reflexions teològiques en el diàleg entre raó i fe. El sant pare ha comentat també els afanys del nou beat per a formar un laïcat responsable, tasca imprescindible per a fer arribar la llum de l’Evangeli en els nostres temps.

Especialment emotiu en la cerimònia ha estat el cant dels fidels “Praise to the holiest in the height”, en el moment que es descobria la imatge del nou beat. Es tracta d’un himne compost en 1868 per John Dykes a partir d’un poema de John Henry Nemwan: “Que els àngels canten dalt del cel/ i lloe tot el món/ les meravelles del Senyor/en tots els seus camins”, així resa la versió valenciana que es canta en les celebracions dominicals de l’Oratori de sant Felip Neri i la Mare de Déu de la Llum.

Per a tots els qui fem possible la col·lecció Rent ens resulta especialment gratificant que l’autor del primer títol editat haja estat beatificat pel Papa Benet XVI i que el curador d’En el món, però no del món, haja pogut participar directament en una celebració tan important per a tots nosaltres. 

 

Article d’August Monzon a “Paraula” sobre John Henry Newman

EL CURADOR D’EN EL MÓN, PERÒ NO DEL MÓN COMENTA LA PRÒXIMA BEATIFICACIÓ DEL TEÒLEG ANGLÉS

El text en format word figura ací:

La influència espiritual de Newman a València

EL PRÒXIM 19 DE SETEMBRE, A  ANGLATERRA, BENET XVI BEATIFICARÀ EL CARDENAL NEWMAN, PRIMER AUTOR PUBLICAT A LA COL·LECCIÓ RENT

En els últims anys s’ha deixat sentir la influència espiritual del cardenal Newman a València. La seua figura no era desconeguda entre els teòlegs valencians –monsenyor Rafael Sanus, per exemple, el tenia en molta estima–, però fora de cercles reduïts, poques persones sabien qui era John Henry Newman (1801-1890). Un dels trets més característics de la seua personalitat fou l’esperit de diàleg entre l’Església i la cultura contemporània, amb una inequívoca voluntat d’arrelament al lloc, tarannà que compartia amb sant Felip Neri (1515-1595). Per això, quan el teòleg anglés abandonà l’Església Anglicana i decidí ingressar en l’Església Catòlica, trobà recer en la Congregació de l’Oratori fundada pel sant florentí.

La creació del Centre Newman de València l’any 1985, de la mà del prepòsit de l’Oratori d’Albacete, el P. Ramon Mas, i del P. August Monzon, contribuí a difondre el seu coneixement entre els universitaris valencians. Al llarg de quinze anys, el Centre Newman dugué a terme reunions i eucaristies setmanals i realitzà múltiples activitats, com la publicació de la revista trimestral Newman. Idees, documents, estudis o les celebracions litúrgiques ecumèniques a la Capella de la Sapiència de la Universitat de València.

El Centre Newman sempre tingué una especial sensibilitat cap al món del llibre. En les reunions setmanals es comentaven obres doctrinals i litúrgiques i el mateix Centre s’encarregà de traduir i preparar l’edició del llibre El cor parla al cor, selecció de pensaments de Newman precedida d’un estudi del P. Jean Honoré. A més, l’entitat presentà diferents títols de la col·lecció “Clàssics del Cristianisme”, entre els quals, l’Apologia pro vita sua, de Newman.

Un altre oratorià ben estimat a València, el pare Tomàs-Vicent Tosca (1651-1723), autor del cèlebre plànol de la ciutat, donà nom a l’associació que  prengué el relleu del Centre Newman: el Centre Pare Tosca – Amics de l’Oratori, fundat l’any 2001, que continua la línia de diàleg entre l’Evangeli i la cultura valenciana i l’esperit ecumènic que inspirava la labor del Centre Newman.

L’influx de Newman també es deixa sentir en la col·lecció Rent. La seua obra, En el món, però no del món, fou el primer llibre que publicàrem. L’edició, a cura d’August Monzon, i traducció de Salvador Albert, president del Centre Pare Tosca, revela uns textos que mostren la saviesa teològica i la bellesa d’un dels mestres de la literatura anglesa del XIX, considerat per Pau VI, “el pare invisible del Concili Vaticà II”. Tots els qui fem Rent, ens congratulem de la pròxima beatificació de John Henry Newman i vos convidem a llegir la seua obra. 

La poesia religiosa d’Estellés ressona a ca Fuster

ENRIC FERRER VA PRESENTAR DÉU ENTRE LES COSES, EN EL MARC DE LES TERTÚLIES QUE ES CELEBREN A LA CASA DE L’ASSAGISTA SUECÀ

El joc d’espills que acompanya la nostra col·lecció des del seu naixement, ara fa dos anys, va tindre una altra estació el passat divendres, 7 de maig, a Sueca, en el marc de les Tertúlies de ca Fuster. L’escolapi Enric Ferrer Solivares, expert en literatura valenciana i autor de l’estudi introductori i del recull de l’antologia de la poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés, va presentar Déu entre les coses a la casa annexa on vivia Joan Fuster a Sueca, i que ara forma part del complex de la Biblioteca Suecana, espai on es celebren nombrosos actes culturals.

Enric Ferrer, amic del propi Vicent Andrés i Estellés, va recordar que també mantenia relació amb l’assagista de Sueca –de fet, guanyà un premi de la revista Serra d’Or amb un treball sobre Fuster. Igualment, August Monzon, autor de l’estudi que obri el primer llibre de Rent –En el món, però no del món, del cardenal Newman- presentà al seu mestre i amic, Enric Ferrer, recordant la correspondència que es creuaven anys arrere; unes cartes que reflectien les inquietuds per la recuperació de la llengua, en especial, al si de l’Església.

“La poesia de Vicent Andrés Estellés és un riu immens i exuberant”, va afirmar Enric Ferrer, “amb nombrosa obra publicada i, també, inèdita”. “És un poeta profundament humà”, que escriu sobre totes les dimensions de la vida, des de les més carnals a les esferes més íntimes, com ho és l’espiritual.

Ferrer va assegurar que “Estellés troba Déu en la vida real” i que respon a les preguntes més fonamentals de l’home, “a l’igual que els clàssics”. També es va referir a la compassió cap els més humils –virtut profundament cristiana- , “posant-se en el lloc dels que sofreixen en la vida”. “A través de les experiències, Estellés s’obri a les portes del misteri”, va afegir.

L’expert, que mostra amb Déu entre les coses la vessant espiritual del poeta, ha recordat els tres elements presents en els versos d’Estellés: el món, l’home i Déu. Ferrer, mitjançant un itinerari format per 8 poemes, va desgranar gran part dels temes presents a la seua poesia.

Prèviament, Monzon va qualificar al pare Enric Ferrer com un “símbol” de la “millor tradició cristiana”, que segueix el lema dels escolapis: “pietat i lletres”. Un bon representant -va concloure Monzon- del que abans es deia “humanisme devot”. Per últim, va alertar tant de l’irracionalisme religiós com dels prejudicis laïcistes.

Josep Navarro, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sueca, va participar també a l’acte, a l’igual que moltes altres persones interessades en conéixer esta faceta del gran poeta valencià. En acabar la presentació, els ponents i diversos assistents continuaren la tertúlia en un sopar celebrat  a un restaurant del centre de la ciutat.

A continuació es pot vore el vídeo (minut 4:45) de l’informatiu que va emetre Sueca TV.

Presentació a Sueca de l’antologia d’Estellés

 DÉU ENTRE LES COSES A LES TERTÚLIES DE CA FUSTER

 

   

 

Ca Fuster, seu de la Biblioteca Suecana (S. Josep, 8) acollirà el pròxim divendres, dia 7 de maig, a les 20.00 hores la presentació de l’antologia de poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés, Déu entre les coses. La casa del gran assagista valencià servirà de marc per a donar a conéixer un llibre que rescata de l’oblit la dimensió religiosa del poeta. Fuster i Estellés, dos noms cabdals de la nostra literatura, units en esta interessant iniciativa cultural de l’Ajuntament de Sueca: “les tertúlies a Ca Fuster”.

En l’acte intervendran Enric Ferrer Solivares, crític literari i autor de la selecció i introducció a l’antologia Déu entre les coses i August Monzon Arazo, professor de la Universitat de València i curador de l’obra de John H. Newman, En el món, però no del món.