ALGEMESÍ ENCETA ELS ACTES DEL SEU CENTENARI AMB LA PRESENTACIÓ D’ISAÏES, PROFETA DE NADAL.
.
.
.
Martí Domínguez Barberà és profeta a la seua terra natal, Algemesí. Fa uns dies, el passat 15 de maig, la ciutat del polifacètic escriptor va acollir el primer acte de les celebracions pel centenari del seu naixement.
L’acte, celebrat a la sala de plens del consistori, estava organitzat per l’Associació Amics de Joan Girbés, i va reunir prop d’un centenar de persones que acudiren a escoltar la conferència que pronuncià Agustí Colomer al voltant de la figura del que fou director de Las Provincias i escriptor de nombrosos llibres de tots els gèneres literaris. Durant la presentació del llibre Isaïes, profeta de Nadal, Colomer va estar acompanyat per l’escriptor i investigador Vicent Josep Escartí –president de l’Associació Amics de Joan Girbés- i per Gabriel Palop, regidor de Cultura.
Escartí va qualificar de “magnífica iniciativa” la recuperació d’estos textos inèdits i avançà l’homenatge que el poble d’Algemesí vol retre a una dels seus fills més il·lustres. Igualment, va assenyalar al referir-se al treball ingent de Domínguez que, afortunadament, hi ha hagut gent que s’ha preocupat per què “la fe s’empeltara en la cultura del poble”.
Fou el regidor de Cultura qui va fer el joc de paraules amb el títol del libre inèdit i la gran consideració que té al seu poble Martí Domínguez que trenca la dita “ningú és profeta a la seua terra”. Palop també va lloar la coincidència del nom de la col·lecció Rent amb la capçalera d’igual títol que editava La Paraula Cristiana, de la que fou vicepresident i cofundador
En la seua intervenció, Agustí Colomer comentà la intenció de l’escriptor algemesinenc en escriure l’obra:
“Tot l’esforç literari de Martí Domínguez es dirigix a commoure el lector amb la figura gegantina del profeta. Isaïes, profeta de Nadal és, abans que res, una obra de creació literària que pretén transmetre la profunditat de l’esperit profètic i, especialment, de l’anomenat “primer profeta major”.
L’obra revela la vasta cultura de l’escriptor. És un home familiaritzat amb la Bíblia, acostumat a llegir-la, coneixedor de la història del poble d’Israel. Cita els versets amb molta agilitat. Dialoga amb pares de l’Església com sant Jeroni i fa menció d’autors clàssics. Però no voldria traslladar la impressió que ens trobem davant una exhibició gratuïta de coneixements. Martí Domínguez no fa servir tots estos autors per a vantar-se de la seua cultura. Tira mà d’ells per a il·lustrar millor la figura d’Isaïes i el profetisme a Israel. I ho fa amb una naturalitat impressionant. Perquè fa servir un llenguatge digne i alhora popular. I perquè posseïx l’espontaneïtat d’aquell que coneix i viu amb profunditat allò del que està parlant”.
