Dorothy Day en la seua llar

PRESENTACIÓ A VALÈNCIA D’ESCRITS DE PAU EN TEMPS DE GUERRA

Ana Colomer, traductora i curadora d’Escrits de pau en temps de guerra

El saló d’actes de l’Institut Social del Treball-ISO –el mateix espai on s’impartien les classes de formació per als obrers valencians en els anys durs de la dictadura i on actualment es donen cursos per als immigrants– acollí el divendres, 30 de març, la presentació del llibre de Dorothy Day, Escrits de pau en temps de guerra. Era, sens dubte, el lloc idoni per a donar a conéixer l’antologia d’escrits de l’activista social i la pacifista més significativa del catolicisme nord-americà. Més encara si tenim en compte que la seu de l’ISO allotja la Casa d’Acollida «Dorothy Day» per a dones immigrants, una iniciativa que emula les cases d’acollida i les granges comunitàries fundades per Dorothy Day i Peter Maurin.

Agustí Colomer, director de Rent, expressà la seua satisfacció per la publicació del número 11 de la col·lecció Rent, un projecte nascut l’any 2008 en l’editorial Denes des de la sensibilitat per bastir el diàleg fe-cultura, a partir de la millor literatura religiosa contemporània tant dels nostres autors, com dels millors escriptors de la literatura universal. «Ens sentim orgullosos de publicar, per primera vegada a Espanya, una antologia dels articles periodístics de Dorothy Day».

El director de l’ISO i fundador de la Casa «Dorothy Day», Juan Biosca, qualificà d’excel·lent el treball d’Ana Colomer, tant per la introducció, «que condensa perfectament la biografia i l’esperit de Day», com per l’encert a l’hora de seleccionar articles colpidors com ara «Pobresa i precarietat».

Ana Colomer, traductora i curadora de l’antologia d’articles de Dorothy Day publicats en el periòdic The Catholic Worker, introduí el públic assistent en la personalitat polièdrica de la periodista nord-americana i explicà el fil conductor de l’antologia: els escrits de temàtica pacifista publicats des de la Guerra Civil Espanyola fins la del Vietnam. Un pacifisme que es troba indissolublement lligat al tema de la pobresa, l’altra gran preocupació de Dorothy Day.

En acabar les intervencions el públic va participar en el col·loqui interessant-se per diversos temes: els tres participants coincidiren a l’hora d’apreciar que l’actitud pacifista de Day –comprensible al llarg de quasi tots els conflictes bèl·lics patits en el segle xx– es feia difícil d’entendre en el cas de la Segona Guerra Mundial. També va eixir a relluir l’esperit d’independència i llibertat absoluta de la periodista respecte a la jerarquia, encara que sempre estava en comunió amb l’Església. Pel que fa a la fonamentació última del seu pacifisme, s’assenyalà que cal lligar-lo a la seua fe cristiana, tant pel que fa a la germanor derivada de la comuna paternitat de Déu, com a l’esperit evangèlic d’amor a l’enemic que es fa especialment dur i difícil en un context de guerra. Per últim, també a requeriment del públic, Biosca explicà el funcionament de la Casa d’Acollida «Dorothy Day» de València.

Divendres, 30 de març, a les 19.30 h, en l’ISO (Peu de la Creu, 17), es presenta “Escrits de pau en temps de guerra”, de Dorothy Day

LA COL·LECCIÓ RENT, DE LITERATURA RELIGIOSA CONTEMPORÀNIA EN VALENCIÀ, PUBICADA PER L’EDITORIAL DENES, ARRIBA AL NÚMERO 11.

La primera antologia d’escrits periodístics de Dorothy Day publicada a Espanya serà presentada el pròxim divendres al saló d’actes de l’Institut Social del Treball-ISO. En l’acte intervendran Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent; Juan Biosca, director de l’ISO i fundador de la Casa d’Acollida Dorothy Day; i Ana Colomer, traductora i curadora del llibre.

En la mateixa seu de l’ISO es troba la casa d’acollida “Dorothy Day”. La periodista i activista social nordamericana dóna nom a esta llar per a dones immigrants que seguix l’empremta de les cases d’acollida fundades per Dorothy Day i el moviment The Catholic Worker arran de la Depressió de 1929.

Escrits de pau en temps de guerra és una selecció dels articles més significatius de temàtica pacifista publicats en el diari The Catholic Worker. Day mostra el seu compromís insubornable en favor de la pau al llarg de la seua vida, des de la Guerra Civil Espanyola fins a la Guerra del Vietnam.

Dorothy Day (1897-1980) és una de les personalitats més significatives del catolicisme nordamericà contemporani i un dels referents principals del personalisme comunitari.

En l’acte de presentació estarà a la venda el llibre de Dorothy Day així com la resta de títols de la col·lecció Rent.

Enric Valor i el fet religiós

LA COL·LECCIÓ RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ, VOL ADHERIR-SE  A  L’HOMENATGE A L’ESCRIPTOR DE CASTALLA AMB MOTIU DEL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT

La xarxa cooperativa Un entre tants ha convocat un homenatge cibernètic a l’escriptor Enric Valor (1911-2000) amb motiu del centenari del seu naixement. El record de l’autor de les Rondalles resta ben viu en el cor dels valencians, com ha pogut apreciar-se en les múltiples iniciatives mampreses durant el present curs. Cal subratllar especialment, la designació com a Escriptor de l’Any 2010 -coincidint amb el deu aniversari de la seua mort- per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Del catàleg corresponent a l’exposició Enric Valor, el valor de les paraules, organitzada per l’AVL, reproduïm la fitxa elaborada per Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, on es dona compte de la participació d’Enric Valor en la campanya en favor de la litúrgia en valencià i en la Comissió Interdiocesana de Textos Litúrgics, així com de la seua estreta amistat amb mossén Sorribes i el pare Riutort. Ens resulta ben grat recordar qui fóra gran amic del fundador d’esta editorial, Francesc Ferrer Pastor, en la qual han vist la llum les traduccions que Valor va realitzar de L’ingenu de Voltaire i Anys i Llegües de Gabriel Miró.

“Les esperances suscitades per la celebració del Concili Vaticà II (1962-1965) ultrapassaven els àmbits estrictament clericals i incidien directament en l’esfera de la societat civil. L’ús de les llengües vernacles en la litúrgia constituí una novetat en el culte catòlic, que fins aleshores feia servir exclusivament el llatí. El moviment valencianista estava ben atent a l’aggiornamento de l’Església i mostrava la seua simpatia pel Concili. És ben significatiu, per exemple, el tractament informatiu que va meréixer l’esdeveniment en les planes de la revista Valencia Cultural (1960-1964) editada per Josep Marí Montañana i dirigida per Vicent Badia i Marín.

‘Llorente’, article de Francisco Pérez Puche en ‘Las Provincias’

EL PERIODISTA I EXDIRECTOR DE LAS PROVINCIAS RECORDA EL FUNDADOR DEL DIARI AMB MOTIU DE LA PRESENTACIÓ DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE, LO FOC SAGRAT DE LA FE

 

Francisco Pérez Puche, periodista i exdirector de Las Provincias (1999-2002), ha dedicat al patriarca de la Renaixença la columna de la seua secció ”Tienda de campanya” (Las Provincias, 10.06.2011). Pérez Puche assistí a la presentació de l’antologia de poesia religiosa de Llorente, Lo foc sagrat de la fe, en companyia del besnét del poeta, Juan Teodoro Corbín Llorente. Periodista ben conegut a València, és autor de molts llibres de temàtica valenciana. Entre els seus últims títols hi destaquen Hasta aquí llegó la riada. Valencia y el Turia (1957-2007), La exposición regional valenciana de 1909 i la monografia Teodor Llorente. Amb motiu del centenari de la mort del poeta, Francisco Pérez Puche coordinarà l’homenatge de Las Provincias, bressol d’insignes escriptors, com recorda en l’article, fent memòria de Teodor Llorente, Martí Domínguez i Vicent Andrés Estellés, tres autors que figuren en la col·lecció Rent, de literatura religiosa en valencià, de l’editorial Denes.

Per a llegir l’article cliqueu damunt la imatge o accediu a l’enllaç següent de Las Provincias: “Llorente”.

El valencià Salvador Giménez, bisbe de Menorca, presenta ‘Lo foc sagrat de la fe’

A VALÈNCIA, AMB LA PARTICIPACIÓ DE RAFAEL ROCA, CURADOR DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE, I AGUSTÍ COLOMER, DIRECTOR DE LA COL·LECCIÓ RENT

“Testament”, el poema que clou Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, ha servit de fil conductor als tres participants en l’acte de la presentació a València d’esta obra de Teodor Llorente. Una preciosa peça on l’escriptor i periodista descriu com vol que siga el seu soterrar. I, atenent les seues indicacions, així es va fer l’any 1911, en morir un 2 de juliol, a l’edat de 75 anys. A pocs dies de celebrar el primer centenari de la seua mort, els participants en la presentació evocaren les últimes voluntats del patriarca de la Renaixença, reseguint el fil d’esta excel·lent poesia que reflectix l’espiritualitat del poeta.

El saló “Bona Gent” dels Dominics va acollir la presentació del llibre, número 9 de la Col·lecció Rent, on es reuniren un grapat significatiu de persones com el besnét Juan Teodoro Corbín Llorente; l’exdirector de Las Provincias, Francisco Pérez Puche; el president d’UDPV, Vicent Miquel; la presidenta de l’Associació Ecumènica Internacional, Carmen Sarmiento; el president de la Comissió Llorente de l’AVL, Antoni Ferrando; així com professors universitaris, preveres i persones lligades al món cultural valencià.

Monsenyor Giménez no va dubtar en assenyalar que esta obra ha ajudat a “descobrir el gran creient que fou Llorente”. Abans, però, manifestà que es va alegrar en llegir a l’estudi introductori de Rafael Roca una menció de Llorente al llavors bisbe de Menorca, antecessor seu en la tasca pastoral de l’illa.

El prelat valencià afirmà que s’havia identificat en l’espiritualitat senzilla que reflectixen els versos de Llorente, on apareixen elements com la creu, el llibret de Missa, la devoció a la Verge, l’Eucaristia, l’austeritat de vida… En definitiva unes poesies on es troba “primer de tot, la fe”. Va elogiar, així mateix, la introducció a l’obra, que “anima a llegir Teodor Llorente, a qui Jacint Verdaguer qualificà com a eminent poeta”.

Per la seua banda, Rafael Roca va desxifrar els principals aspectes biogràfics de Teodor Llorente i va desgranar el poema “Testament”, que reflectix els tres eixos temàtics de la seua obra poètica: Pàtria, Fe, Amor. Roca va descriure la fe senzilla de Llorente que impregna els seus escrits, vàlida per a persones com la seua pròpia mare, de missa diària, amb una espiritualitat popular. El professor de la Universitat de València va exposar la influència dels poetes romàntics en Llorente i el mestratge del mallorquí Marià Aguiló. També va parar l’atenció en la concepció estrictament cultural de la Renaixença valenciana, defensada per qui fóra el seu “mestre i capdavanter”, allunyant-la d’una concepció més política. En paraules de Roca, esta decisió va contribuir a mantenir-la viva durant molts anys perquè a València les coses eren diferents que a Catalunya.

“Cent anys després de la defunció de Llorente –va afirmar Roca– les seues poesies religioses continuen alenant el foc sagrat de la fe, transmetent els mateixos esperit i calidesa que els infongué el patriarca de la Renaixença valenciana”. En la concepció patriarcal i espiritual de Llorente, la fe s’hi representa com un foc encés que escalfa la llar familiar i il·lumina els moments més transcendents i intensos de la vida, des del naixement fins a la defunció. La fe es un “do sagrat que es transmet de pares a fills i que cal preservar com la penyora santa que omple d’esperança i de sentit totes i cadascuna de les accions humanes, fins i tot la mort”.

Agustí Colomer, director de la Col·lecció Rent, va encetar l’acte recitant íntegrament el poema “Testament” i va reivindicar que no es pot recloure la literatura religosa valenciana al magnífic Segle d’Or. “També tenim, de la Renaixença fins els nostres dies, un notable nombre d’escriptors contemporanis que excel·lixen en l’àmbit de la literatura religiosa. La col·leccó Rent ha tingut la satisfacció de poder publicar obres d’esta mena, eixides de la ploma de noms com Martí Domínguez -director de Las Provincias en la postguerra-, el beat i màrtir Gonçal Vinyes, Vicent Andrés Estellés o l’autor a qui hui recordem, Teodor Llorente“.

La presentació de ‘Lo foc sagrat de la fe’, a Las Provincias, diari fundat per Teodor Llorente

El diari Las Provincias -rotatiu valencià fundat per Teodor Llorente en 1866- recull en la seua edició de hui, en un breu, una foto notícia de la presentació de Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa. A la imatge es veu al bisbe de Menorca, Salvador Giménez, i al curador de l’obra, Rafael Roca, i Agustí Colomer, Director de la Col·lecció Rent, abans de començar l’acte.

Es dóna la circumstància que la Col·lecció Rent ha editat llibres de dos dels seus directors més recordats. A més, de les poesia de Teodor Llorente, també ha publicat una obra inèdita de Martí Domínguez i Barberà, que fou director d’este diari del 1949 al 1958, quan li va costar el càrrec per fer un discurs valencianista arran de la riuà del 57.

Presentació de l’antologia de poesia religiosa de Teodor Llorente, “Lo foc sagrat de la fe”

AL SALÓ “BONA GENT” DELS DOMINICS (C/ CIRIL AMORÓS, 56), DIMECRES, 8 DE JUNY, A LES 19.30 HORES

Teodor Llorente Olivares

Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa

Hi intervindran:

Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, de literatura religiosa en valencià.

Rafael Roca, curador de l’antologia.

Mons. Salvador Giménez, bisbe de Menorca.

Agustí Colomer en “Cresol”

LA PUBLICACIÓ DE LA UNIÓ APOSTÒLICA DEL CLERO ENTREVISTA EN EL NÚM. 101 AL DIRECTOR DE LA COL·LECCIÓ RENT

Cresol, la revista mensual dels preveres diocesans de València, dedica una llarga entrevista a Agustí Colomer en l’últim número. En la conversa, el director de la revista, Jesús Belda, s’interessa pel diàleg entre fe i cultura, així com per les reflexions del “valencianisme dialògic” arran de la presentació en l’Aula Magna de la Universitat de València de la segona edició del llibre Vida amunt i nacions amunt. Pensar el País Valencià en temps de globalització. 

[Podeu accedir a l'entrevista en format electrònic clicant ací.]

Dos clàssics del segle XX -Estellés i Silone- a Benifaió

LA COL·LECCIÓ RENT ENCETA LA PROGRAMACIÓ CULTURAL DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE BENIFAIÓ

El passat dimecres, 13 d’abril, les noves instal·lacions de la Biblioteca Pública Municipal de Benifaió acolliren el primer acte de la programació cultural del centre. Entre el públic assistent, que omplia la planta baixa de l’edifici, es trobava l’alcaldessa de Benifaió, Amparo Arcís, la regidora de Cultura, Mercedes Gómez, i representants dels tres grups municipals (PP, PSOE i Bloc). El bibliotecari municipal, Francesc Fort, assenyalà que, amb la presentació d’estos dos llibres de l’editorial Denes, la biblioteca encetava una línia d’actuació que expressa la voluntat d’obrir les portes i acollir qualsevol iniciativa que afavorisca el foment de la lectura. Tot seguit presentà els tres participants en l’acte.

Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, agraí a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament -i especialment a Francesc Fort- la receptivitat i l’interés que han tingut en l’organització de la presentació de l’antologia de poesia religiosa d’Estellés, Déu entre les coses,  i de la novel·la d’Ignazio Silone, Severina: “hui presentem ací dos primeres figures de la literatura italiana i valenciana per als quals l’element religiós esdevé fonamental. Tanmateix, de vegades passa, com en el cas d’Estellés, que, sorprenentment, es desconeix este aspecte. Però si fem una lectura atenta del poeta de Burjassot ens adonarem que el gran poeta de la pàtria, el gran poeta de l’amor carnal, és també un excel·lent poeta religiós”.

El professor Abelard Saragossà subratllà l’interés lingüístic de la poesia de Vicent Andrés Estellés, que aconseguix arribar a la síntesi d’un valencià digne i popular alhora. Tot seguit recità una selecció de poemes de Déu entre les coses, parant l’atenció en aspectes com l’originalitat de les imatges que fa servir el poeta de Burjasssot: ”Amic, Déu és una sèquia / Quin goig capbussar-se en Déu”. “Davant la Seu”, “Crepuscle” o el conegut “A sant Vicent Ferrer” foren alguns dels poemes escollits pel professor Saragossà. També recità el poema “Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans”, que es clou amb el vers “He amat la Mort perquè ella m’ha fet amar molt més”, sobre el qual comenta Enric Ferrer, curador de l’antologia: “la pregunta sobre la mort és, en definitiva, la pregunta sobre el sentit de la vida. Amor i Mort van plegats: voldríem que la persona estimada no morira mai. L’amor postula un més enllà de la mort.”

Per últim, Joaquim Juan-Mompó, traductor de Severina, féu un esbós biogràfic de la figura del novel·lista i polític italià, Ignazio Silone, que patí moltes dificultats al llarg de la vida. Orfe arran d’un terratrèmol, fou acollit per don Orione, un capellà amb una forta sensibilitat social. La consciència de les injustícies que patien els llauradors del mezzogiorno italià al principi del segle XX, acostaren Silone al socialisme, esdevenint un dels fundadors del Partit Comunista. Tanmateix, el coneixement directe de l’estalinisme el fan abandonar el partit. Refugiat a Suïssa per la impossibilitat de tornar a la Itàlia feixista de Mussolini i aïllat dels seus antics companys comunistes fa servir la literatura per a expressar, a través dels personatges de les seues novel·les, la denúncia de les injustícies, en la línia d’un socialisme d’inspiració cristiana: “sóc un cristià sense Església i un socialista sense partit”. Juan-Mompó va explicar que “el personatge de Severina -una monja que abandona la vida monàstica per fidelitat a la pròpia consciència-  representa la soledat de les persones que, com el mateix Silone, abandonen les institucions per fidelitat a la pròpia consciència. Tanmateix, Silone no és un escriptor pessimista. I això és percep en l’argument de la novel·la: si unes portes es tanquen, se n’obrin unes altres. De fet, el títol original de l’obra és ben significatiu: L’esperança de sor Severina“. Per últim, Joaquim Juan-Mompó va comentar els criteris de la traducció i recomanà al públic assistent la lectura d’esta novel·la pòstuma d’un dels més grans novel·listes italians del segle XX. 

Silone i Estellés a la Biblioteca Pública Municipal de Benifaió

PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA SEVERINA I DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DÉU ENTRE LES COSES

 

El pròxim dimecres, 13 d’abril, a les 19.30 hores, les noves dependències de la Biblioteca Municipal de Benifaió (Sta. Bàrbara, 42) acolliran la presentació de dos dels títols més significatius de la col·lecció Rent, de  literatura religiosa en valencià,  que edita Denes.

Joaquim Juan-Mompó, traductor de la novel·la Severina d’Ignazio Silone,  glossarà la personalitat del cèlebre  novel·lista italià i les característiques de la versió valenciana de l’obra pòstuma de l’escriptor de l’Aquila.

Així mateix, el professor Abelard Saragossà, president de Taula de Filologia Valenciana, analitzarà l’antologia de poesia religiosa Déu entre les coses de Vicent Andrés Estellés, elaborada per l’escolapi i crític literari Enric Ferrer Solivares.

En l’acte intervendran també Francesc Fort, director de la Biblioteca Pública Municipal i Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent.