August Monzon: “El cristià pot viure en este món, sense necessitat de negar-lo”

ENTREVISTA PUBLICADA A LA REVISTA “FCAPA INFORMA” (OCTUBRE) DE LA FEDERACIÓ CATÒLICA DE PARES D’ALUMNES DE VALÈNCIA

Entrevista publicada a la revista "FCAPA informa" d'octubre de 2009.

August Monzon i Arazo (València, 1959) és sacerdot i professor de la Universitat de València, i també és el responsable de l’Oratori de Sant Felip Neri a València. Va estudiar als Maristes i als Escolapis i, després, va cursar Dret. En acabar la carrera s’ordenà de prevere i compatibilitza la seua labor pastoral amb la docència universitària. Sempre s’ha interessat per l’humanisme cristià. La seua tesi doctoral va versar sobre Joan Lluís Vives i el Dret, i ben prompte va descobrir la “figura impressionant” del cardenal John Henry Newman (1801-1890), que el va conduir a l’estudi dels Sants Pares i l’Orient cristià, així com a autors contemporanis com el teòleg ortodox francés Olivier Clément. També ha treballat “altres pensadors arrelats en la problemàtica cultural, social i política, com ho són els personalistes”, sobretot, J. Maritain i E. Mounier. Entre les seues inquietuds, per tant, trobem la tradició cristiana en contacte amb la modernitat i els seus grans interrogants, com també la crisi de la postmodernitat o el diàleg interreligiós.

Recentment, ha treballat en la introducció i notes d’un llibre que recull els millors sermons del cardenal Newman, el primer volumen de la Col·lecció Rent (Editorial Denes), que trau a la llum en valencià les millors obres de la literatura religiosa contemporània. A la web www.rentllibres.wordpress.com es pot seguir el dia a dia d’esta interessant iniciativa.

Vosté és un estudiós de la vida i obra del cardenal Newman. Abans de l’estiu el Vaticà va aprovar el reconeixement del miracle que, segurament, permetrà beatificar-lo.

Pau VI va assenyalar Newman com la recepció (conversió) més important en l’Església Catòlica de l’Edat Moderna, en este cas provinent de l’Església Anglicana. És important per la qualitat de les sues obres, fins i tot des de la perspectiva literària, on és reconegut com una figura eminent de les lletres angleses. Com a exemple de la seua importància, el Catecisme de l’Església Catòlica el cita en quatre ocasions. Newman representa la continuïtat de la tradició cristiana a través dels segles incardinada en l’Edat Contemporània. Es mostrava en contra del “liberalisme teològic”, una espècie de “relativisme” del seu temps. Ell afirmava que la fe es una revelació que ve de Déu i que es concreta en els dogmes. Però, al mateix temps, parlava del desenvolupament del dogma de la doctrina cristiana. Volia dir que la fe ha de ser reviscuda a cada generació i que cada generació aporta elements valuosos. El que el Concili Vaticà II va declarar de manera solemne, Newman ho va dir d’una manera més arriscada, un segle abans.

August Monzon, autor de la introducció i notes del primer volum de Rent, 'En el món, però no del món. Selecció de sermons', de John Henry Newman.

I sobre la vida de Newman, ¿Qué ens podria dir?

Molts dels seus contemporanis afirmaven que semblava que provenia del “món invisible”, en expressió d’un dels títols dels seus sermons. El món invisible, per a Newman, està imbricat en el món present, vol dir que el cristià està en Deu i està rodejat del món de Déu. Pot viure en este món sense ser d’eixe món, sense estar reduït als defectes de cada època. Així, sempre hi ha una perspectiva, una instància superior, que ens permet viure en este món com a cristians, però sense negar-lo, sense negar la modernitat.

En el món, però no del món és, precisament, el títol d’un dels últims treballs del professor Monzon, autor de la introducció i notes d’esta antologia de sermons del cardenal Newman.

En este llibre hem recollit cinc dels millors sermons de Newman. Apareix el primer dels sermons parroquials que feu en Oxford dirigits a una assemblea mixta, formada tant del poble com per universitaris titular, “Santedat i benaurança”. Dels sermons universitaris també hem seleccionat un dirigit a un públic selecte sobre la fe i la raó com és “La transmissió personal de la veritat”. Molt interessant perquè en els sermons parroquials Newman reivindicava l’ús de la raó front al sentimentalisme i en els universitaris deia que la raó no ho és tot. Altre dels sermons escollits és un de transició, molt bell, titulat “El comiat dels amics”, que causà commoció en l’auditori perquè és quan deixà l’Església Anglicana per retirar-se a Littlemore amb altres companys. És un sermó molt bíblic, com tots els seus, d’inspiració patrística. Finalment, els dos últims, són ja de l’època catòlica, que formen un conjunt (“La missió de Sant Felip Neri”), on es veu l’amor per sant Felip. Per encàrrec del Papa Pius X, Newman va fundar l’Oratori d’Anglaterra, que fou molt important perquè va influir en escriptors tan coneguts com Tolkien o Chesterton, per exemple. Alguns dels sermons recopilats en esta edició no s’havien publicat mai de forma completa a cap llengua hispànica.

August Monzon junt a Agustí Colomer, director de RENT.

¿Qué li sembla una iniciativa com la de la Col·lecció Rent de donar a conèixer en llengua valenciana grans figures del cristianisme com són el propi Newman, Simone Weil, Martí Domínguez o el beat i màrtir Gonçal Vinyes, per exemple?

Per a mi ha estat molt bonic que el director de la col·lecció, Agustí Colomer, haja volgut que Newman fóra el primer autor escollit. Perquè Newman ens ha unit de fa molt de temps tant a ell com a Salvador Albert –traductor dels sermons-, així com altres col·laboradors d’esta iniciativa. A banda, perquè el títol (En el món, però no del món) es podria considerar programàtic de la col·lecció. En el món, en el món valencià, que és el nostre, en l’edat contemporània i en un món molt acostat a nosaltres. Es tracta d’una col·lecció de llibres espirituals que ens ajuden a estar en el món sense arribar a ser “mundans”; que ens ajuden a valorar i estimar apassionadament el món. De fet, la idea axial de tota la col·lecció és afirmar el món i afirmar Déu. El drama de la modernitat és això que diu el teòleg Olivier Clément: que s’ha afirmat al món contra Déu, i els cristians, fent front a eixa actitud atea, tendim a negar l’home per a afirmar a Déu.

¿Qué opina sobre la presència de literatura cristiana a l’escola?

Fan falta llibres essencials en tots els àmbits. Però, especialment, en l’àmbit cristià i valencià. Sembla que la literatura religiosa en valencià s’acaba en el Segle XV i no és així. Hi ha autors valencians contemporanis que fan bona literatura religiosa, com és el cas, per exemple, de Martí Domínguez Barberà o el mateix Vicent Andrés Estellés. Sí, Estellés. Encara que siga sorprenent, el pare escolapi Enric Ferrer està preparant una antologia de poesia religiosa d’este excel·lent escriptor valencià. Cal tindre en compte l’existència d’un cristianisme que establix un diàleg amb la modernitat, com Newman i altres. Igualment, cal “rescatar” també autors menys coneguts, com és el cas del beat i màrtir de la Guerra Civil Gonçal Vinyes. Els cristians no deuríem deixar-nos portar tant per les modes; en este cas, l’Editorial Denes ha volgut fer que la Col·lecció Rent no responga tant a una moda, com a la voluntat de tindre obres claus de la religiositat contemporània. Obres que unixen goig estètic i profunditat espiritual.

Vosté, que és sacerdot, també treballa a la Universitat com a professor. ¿Com viu l’experiència de la fe a la Universitat?

En una Universitat pública et trobes en perspectives no cristianes o que han perdut la referència espiritual i hi ha molts equívocs, precisament per esta oposició entre Déu i el món, que no sabem abordar ni uns ni altres. És un repte diari el que ens trobem els professors cristians. Ara bé, no és un lloc de perdició, sinó que és un lloc d’evangelització i hem de ser testimonis. Un testimoni que no és solament moral, hem de fer també un testimoni intel·lectual en la Universitat, hem de presentar Déu d’una forma creïble. Per exemple, abordar la preocupació ètica i estètica, el coneixement de la cultura, els grans autors, és una labor que s’ha de realitzar amb prolegòmens, que han de ser la introducció per poder anunciar el Déu de Jesús.

Finalment, ens agradaria saber un poc més sobre els Oratoris de Sant Felip Neri.

L’Oratori és una institució religiosa fundada per Sant Felip Neri en el segle XVI. Es caracteritza perquè viuen en comunitats pares i germans i cada casa és autònoma (no existix un superior general o provincial). A mitjan segle XX totes les cases de l’Oratori es van confederar, mantenint, però, la seua autonomia. L’espiritualitat de l’Oratori es basa en la lectura en comú de la Bíblia i de les vides dels sants, a partir de la qual s’exercix l’apostolat, especialment cap als més desfavorits i cap als jóvens. També té una sensibilitat especial per les manifestacions culturals i artístiques, sobretot en la música. De fet, el terme “oratori” com a peça musical es deriva de les obres musicals que composava Palestrina en les reunions de l’Oratori de Roma.

L’Oratori de València va ser una gran institució, ¿és cert?

A València es fundà en 1645 el primer Oratori de la península ibèrica. Els pares de l’Oratori estaven molt vinculats a la Universitat de València. Entre els més famosos dels seus membres figuren Gaspar Blai Arbuixec, autor d’un del cèlebre “Sermó de la Conquesta”, i el matemàtic i cartògraf Tomàs Vicent Tosca, autor del conegut plànol de la ciutat de València. Al voltant de la Congregació de l’Oratori -la casa on conviuen en comunitat els pares i els germans existix l’Oratori secular: seglars lligats a la Congregació. A València, per exemple, amb la desamortització desparegué la Congregació, tanmateix l’oratori secular continuà fins els nostres dies: es tracta de l’Oratori Parvo, que fa el seu apostolat entre els ancians. També forma part d’eixe Oratori secular l’associació canònica i cultural Centre Pare Tosca-Amics de l’Oratori, fundada en l’any 2001, que centra la seua tasca en la difusió de la tradición humanista cristiana (Vives, Newman, Mounier…) i en el diàleg entre fe i cultura valenciana.

Presentació dels llibres de Gonçal Vinyes i Giuseppe Capograssi a la llibreria Paulinas

SEMBRANT LA VIDA I PENSAMENTS PER A GIULIA, QUART I QUINT TÍTOL DE RENT

El dimecres 23 de setembre la llibreria Paulinas acollí la presentació dels dos últims títols de Rent (Denes). El director de la col·lecció, Agustí Colomer, i els curadors de les edicions, Antoni López i Manuel Lanusse, intervingueren en l’acte. Agustí Colomer subratllà els paral·lelismes existents entre els dos autors, que començaren a escriure en el període d’entreguerres, un moment especialment convuls de la història europea. “En eixe clima convuls, Vinyes i Capograssi no perden mai ni la serenitat ni l’esperança. Són hòmens de fe i confien, a pesar de les dificultats. La consciència de perill del propi Vinyes, que morirà màrtir, és explícita en algun dels seus poemes –“sent la gelor mortífera al meu voltant /eixe fred que a les ànimes va anquilosant”. Colomer enumerà els paral·lelismes existents entre el canonge de Xàtiva i el filòsof de Sulmona: “Els dos autors compartixen molts aspectes: la fe, l’amor a la cultura, la sensibilitat social i la inquietud literària. En tots dos, a més, la seua circumstància local -Xàtiva en Vinyes i Sulmona i Roma en Capograssi-, esdevenen paradigmes d’un missatge universal”.

Tot seguit va prendre la paraula el professor de la Universitat de València, mossén Antoni López Quiles, que es congratulà de l’evolució positiva dels estudis sobre la literatura religiosa de la Renaixença als nostres dies. “Arran d’un monogràfic que férem a la revista montserratina Qüestions de vida cristiana, l’any 1994, dedicat a l’Església i la cultura valenciana, un grup d’investigadors valencians encetàrem un procés de revisió ben interessant, que posava en valor la literatura religiosa del segle XX, tant per la seua importància sociolingüística –en mantindre la llengua en temps adversos-, com per la qualitat que assolixen alguns autors. Els noms de Xavier Casp, Martí Domínguez, Joan Valls o Vicent Andrés Estellés en són una bona mostra. Però també la nòmina de clergues ha fet aportacions significatives: Sorribes, Moscardó o Monçó són noms cabdals en la postguerra. I, mereixen una especial atenció l’anomenat grup de “poetes de l’esperança”, conjunt de preveres que compartixen uns mateixos referents estètics i un pensament comú que lliga valors cristians i valencianitat. Joaquim Garcia Girona, Francesc Martínez Miret, Eduard Genovés o Gonçal Vinyes són els caps visibles d’aquest grup”. Tot seguit Antoni López analitzà la singularitat de Vinyes, “que sobre una matriu romàntica d’arrel verdegariana incorpora elements parnassianistes i convertix la seua Xàtiva natal, en paradigma històric de la plenitud cristiana i nacional del poble valencià”. Finalitzada la seua intervenció, Francesc Aracil llegí el poema “La cançó de les aigües”.

A continuació, el jurista Manuel Lanusse, realitzà un esbós biogràfic de Giuseppe Capograssi, una personalitat de primera línia del catolicisme italià de la qual només coneixíem la seua important obra filosoficojurídica. Amb la publicació de l’antologia Pensaments per a Giulia, se’ns mostra el Capograssi més íntim i literari, que deixa transpuar també les seues idees socials i polítiques. “El filòsof de Sulmona, defensor com Jacques Maritain de l’equació cristianisme-democràcia, mai no simpatitzà amb les maneres feixistes ni assumiria cap compromís amb aquest règim totalitari.” Tot seguit, Manuel Lanusse explicà les característiques peculiars de l’obra, una antologia de les 1951 cartes que diàriament enviava a la seua promesa Giulia Ravaglia: “Capograssi, gairebé bloquejat en l’encontre directe amb Giulia, sobretot en allò tocant a l’amor, emprarà aquesta peculiar forma de comunicació amb Giulia a fi de trobar un canal per a l’expressió d’aquells sentiments i pensaments, no per alliberar-se’n, sinó per donar-los forma i precisar-los i, amb això, transmetre’ls a la persona estimada, amb el propòsit d’aconseguir un enriquiment mutu i de crear un espai de meditació comuna.” En acabar la seua alocució, Antoni Martínez va llegir el pensament escrit el 7 de maig de 1919.

El món cultural de Xàtiva a la presentació de ‘Sembrant la vida’, de Gonçal Vinyes

CELEBRAT A LA CASA DE LA CULTURA AMB LA INTERVENCIÓ D’AGUSTÍ COLOMER, ANTONI LÓPEZ QUILES I AGUSTÍ VENTURA

Com no podia ser d’altra manera, la presentació de Sembrant la vida. Poesia i compromís, que recull poesies i articles de Gonçal Vinyes i Masip, es va celebrar a la seua població natal, la històrica ciutat de Xàtiva. El lloc, el senyorial saló d’actes de la Casa de la Cultura, en el marc de les celebracions per la Fira del Llibre i amb un notable èxit de públic.

La presentació de l’acte va córrer a càrrec d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, on s’emmarca este quart volum. També hi participaren el curador de l’obra, el sacerdot i professor de la Universitat de València, Antoni López Quiles, i l’escriptor Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva, càrrec que també va ocupar Gonçal Vinyes.

Agustí Colomer, director de Rent, i Antoni López, curador de l’obra.

En primer terme, Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva.

L’acte, que va comptar amb l’inestimable col·laboració de Vicent Tortosa i els Amics de la Costera, va reunir unes desenes de persones interessades en conèixer l’obra i vida del beat xativí. Entre els assistents estaven Alfons Vila, acadèmic de l’AVL; el primer alcalde democràtic de Xàtiva Manuel Casesnoves, fill de Manuel Casesnoves i Adela Soldevila -el procés de beatificació dels quals s’ha iniciat recentment-, el rector Ximo Núñez, i el director de la Casa de la Cultura, Josep Sanchis, així com persones del món cultural valencià, cas de l’organista i musicòleg Vicent Ros, entre d’altres.

L’acte va registrar una assistència notable de públic.

Antoni López es va referir a la mort violenta de la persona de mossén Vinyes –va ser afusellat als pocs mesos d’esclatar la Guerra Civil per la seua condició de religiós- i a la “mort” per oblit en el panorama de les lletres valencianes per un “criteri negador” dels estudiosos de la literatura valenciana que bandejaren este i altres poetes com ell per procedir de la Renaixença i fer una lírica raquítica.

No obstant, este investigador va assegurar que l’obra poètica de Gonçal Vinyes –l’altra, la d’investigador arqueòleg i historiador sí que ha estat més reconeguda- té “un notable relleu”, amb total seguretat, i cal posar-la en el seu lloc adequat dintre del panorama literari.

Efectivament, López Quiles ha emmarcat a Vinyes en els paràmatres del romanticisme, inherent a les reivindicacions nacionals, i vinculat amb el patrimonialisme i amb elements parnassianistes o impressionistes. I sempre amb Xàtiva present a la seua obra. Gonçal Vinyes no hi estava sol, sinó que formava part d’un grup més gran d’escriptors, també religiosos, com Martínez Miret i Garcia Girona, que Antoni López ha denominat “poetes de l’esperança”.

Per la seua banda, Ventura va fer un esbós biogràfic de Gonçal Vinyes i va destacar també la seua estima per Xàtiva. Va parlar també de la seua faceta periodística al front d’El obrero setabense, setmanari vinculat a l’obrerisme catòlic.

De la mateixa manera, es va referir a la col·laboració de Vinyes amb mossén Alcover per a la confecció del diccionari Català-Valencià-Balear i va llegir part de la cita que el mallorquí dedica al canonge de la seu de Xàtiva pel tracte oferit durant la seua visita a esta comarca per a treballar en esta magna obra.

Igualment, va relatar que ell mateix va col·laborar amb la recuperació de material per a la documentació que es va remetre a Roma quan la beatificació de mossén Vinyes. Així va deixar constància de testimonis directes que parlaven de la bonhomia del sacerdot i la sorpresa que va causar la seua mort a Vallés, també a La Costera.

L’actual cronista oficial de Xàtiva, que ha publicat en diverses ocasions treballs sobre Gonçal Vinyes,  també es va lamentar que figures com esta s’han quedat en la frontera de la ratlla ideològica que solen traçar determinades persones: “així, jo mateix he hagut de defensar davant les dretes i davant les esquerres la figura de mossén Vinyes”, ha assegurar.

Ventura va aprofitar, finalment, la seua intervenció per reclamar dels investigadors una atenció més profunda als mitjans periodístics del primer terç del segle XX, com ara El obrero setabense, del que fou ànima Gonçal Vinyes. Precisament, Sembrant la vida. Poesia i compromís recull els articles que va publicar tant a El obrero setabense com al setmanari Acció, d’orientació demócratacristiana i valencianista.

Rent presenta les novetats a la Fira del Llibre de València

La col·lecció Rent ha presentat les dos últimes novetats a la Fira del Llibre de València (23 abril-3 maig) -als Jardins de Vivers- junt a altres col·leccions de l’Editorial Denes.

D’esta manera, Agustí Colomer, director de la col·lecció, ha presentat l’últim dels volums publicats. Es tracta com ja havíem avançat Sembrant la vida, recull de poesies i altres escrits del màrtir valencià Gonçal Vinyes (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936), a cura d’Antoni López.

Igualment, la professora de la Universitat de València, Emilia Bea, autora de la traducció i estudi introductori del llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, ha presentat este mateix llibre, que ha tingut una gran acollida entre la crítica.

En este mateix acte, l’editorial Denes també ha presentat altres col·leccions, amb la presència de Vicent Berenguer, director de Poesia Edicions de la Guerra, i Carme Manuel, traductora i autora del pròleg de l’obra de Gerald Vizenor, Quasi en terra, en eixa mateixa col·lecció.

Rent celebra a Onda el Dia del Llibre i participa en l’homenatge a sant Jordi

D'esquerra a dreta: Joaquim Meneu, August Monzon i Xuquri.

La Casa de la Cultura d’Onda va acollir la presentació de la col·lecció Rent el 23 d’abril, Dia del Llibre. L’acte l’encetà Joaquim Meneu i Gaya amb un repàs històric de la literatura religiosa valenciana que ha aportat a la literatura universal obres claus, com ara El càntic espiritual d’Ausiàs March –del qual recità alguns fragments-, la Vita Christi de Sor Isabel de Villena o els Sermons de sant Vicent Ferrer, la memòria del qual encara és ben viva per tota Europa. Finalitzà la seua al·locució fent menció de l’Eucologi Missal Valencià de mossén Sorribes, capellà valencianista al qual va tindre ocasió de conéixer al si de l’associació canònica La Paraula Cristiana. Agustí Colomer, director de Rent, va exposar les característiques de la col·lecció i subratllà que, al costat dels nostres grans clàssics, també hi ha una literatura religiosa contemporània d’alçada que, a més de produir-nos fruïció estètica, ens pot ajudar a aprofundir en la nostra dimensió espiritual.

En acabant, part dels assistents a la presentació reteren homenatge a sant Jordi, en el dia de la seua festivitat, amb un acte davant les manisetes amb la seua imatge, obra del cèlebre ceramista Manolo Safont, instal·lades en el carrer Sant Jordi núm. 7. Joaquim Meneu explicà als veïns i als assistents el sentit de la celebració. Xuquri, cristià maronita libanés, veí de la localitat, subratllà la importància del sant a l’Orient cristià i realitzà unes pregàries pels desocupats d’Onda i pel traspassat ceramista Safont. El prevere i col·laborador de Rent, August Monzon, conclogué l’acte impartint la benedicció.

Rent arriba a Onda

Onda serà la primera ciutat de les comarques castellonenques que acollirà la presentació de la col·lecció RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ. L’acte se celebrarà el dia 23 d’abril en la Casa de la Cultura (C/ Balmes, 2), a les 19.00 hores. L’organitzador de la presentació, Joaquim Meneu i Gaya, ha volgut triar la data tan significativa de la diada de Sant Jordi, jornada mundial del llibre, per a difondre entre els seus veïns esta proposta innovadora de l’editorial Denes. En l’acte participaran Joaquim Meneu, que farà un repàs a la importància de la literatura religiosa en la tradició cultural valenciana, i el director de la col·lecció, Agustí Colomer, que subratllarà la intenció última del projecte: donar a conéixer la millor literatura religiosa contemporània –tant autòctona com estrangera- en la nostra llengua.

¿Com arribar al lloc de la presentació?

View Larger Map

El blog de Rent supera en el primer any les 6.000 visites

A principis d’abril de l’any 2008, coincidint amb l’aparició dels dos primers títols de la col·lecció, es va posar en marxa el blog RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ, destinat a anunciar totes les novetats que envolten el nostre projecte editorial. L’editor, Francesc Ferrer i el director de la col·lecció, Agustí Colomer, van voler apostar per l’ús de les noves tecnologies per tal de connectar amb major eficàcia amb els lectors. Les més de 6.000 connexions realitzades en el primer any de funcionament acrediten l’interés que ha despertat esta col·lecció entre el públic lector. Les seccions més visitades són “Obres”, “Subscriu-te” i “Què és Rent?” i els articles més llegits han sigut les recensions “Isaïes, profeta de Nadal”, d’Antoni López, publicada a Cresol, “Libros religiosos” de Rafael Prats, publicat al Levante-EMV i “Simone Weil, la passió per la veritat”, d’Emilia Bea, publicat al suplement Postada del diari Levante-EMV.

El gabinet de premsa subratlla la importància de la presència en internet aconseguida a través del blog, amb més de 30 pàgines web i blogs de tot el domini lingüístic, que s’han fet ressò de noticies de Rent. També mostra la seua satisfacció per la presència assolida en els mitjans més tradicionals, tant de ràdio i televisió (TV3, Algemesí televisió i Ràdio l’Om) com en l’àmbit de la premsa escrita: Levante-EMV, El País, Avui, El Mundo, Cresol, Saó, Serra d’Or, Caràcters, Lletres valencianes o El Punt.

El pròxim llibre de Rent estarà dedicat a la poesia de Gonçal Vinyes

Gonçal Vinyes (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936)

Este mateix mes d’abril, tot coincidint amb el Dia del Llibre (23 d’abril, Sant Jordi) vorà la llum a Rent una nova obra de la col·lecció que, en esta ocasió correspon a un autor valencià. Es tracta de Gonçal Vinyes Massip (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936), sacerdot, poeta, escriptor, periodista i arqueòleg valencià executat durant la Guerra civil espanyola i que fou beatificat pel Papa Joan Pau II en 2001.

Un llibre amb el suggerent títol de Sembrant la vida. Poesia i compromís, una antologia de la seua poesia a cura d’Antoni López Quiles.

Per anar fent boca, recuperem la tribuna que Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, va publicar al diari Levante-EMV (11 febrer 2007) sobre la figura d’este beat valencianista i màrtir:

GONÇAL VINYES, MÀRTIR I VALENCIANISTA

En la primera plana d’El Obrero Setabense corresponent a l’11 de febrer de 1933, podem llegir: «Nostre País Valencià està d’enhorabona. Però també ho està nostra ciutat. En el gloriós acte d´afermació valencianista celebrat el dumenge últim en Sagunto es va acordar que fóra Xàtiva la continuadora d´eixe esclat falaguer d´entusiasme valencià. ¡Sagunto i Xàtiva! ¡Dos heroïnes de nostra vollguda terreta! [...] Demà no faltarà ningun xativenc que es precie de ser-ho, ni tampoc cap valencià que tinga possibilitat d´assistir.» La convocatòria a l´acte pro Estatut d´Autonomia és clara i inequívoca. La publicació, subtitulada Semanario de propaganda católico-social, apostava de valent per la recuperació de les nostres institucions d’autogovern. El seu director, Gonçal Vinyes Massip, moriria assassinat tres anys després, un 10 de desembre, en el molí de Vallés. L´11 de març del 2001, fou un dels 226 màrtirs valencians beatificats per Joan Pau II en la plaça de Sant Pere del Vaticà. Beat, màrtir i valencianista.

Gonçal Vinyes va nàixer a Xàtiva el 19 de gener de 1883. Fou ordenat prevere en 1906 i va realitzar la seua labor pastoral en Santa Maria de Xàtiva, de la qual fou nomenat canonge en 1933. Curiosament, en el mateix número del setmanari en el qual ix la crida a assistir a l’acte pro Estatut s’informa discretament del seu nomenament com a canonge. Home piadós, amant de la cultura i sensible a la qüestió social. El seu primer llibre, Hidrografía setabense (1914), enceta les investigacions geològiques i prehistòriques locals. La seua tasca arqueològica és ben notable, col·laborant amb el Servici d´Investigació Prehistòrica de la diputació en les excavacions de la Cova Negra, les Alcusses i la cova del Parpalló. Fruit de la seua tasca cultural, rebé el nomenament com a cronista local de Xàtiva en 1917. Fou membre també, entre altres institucions, del Centre de Cultura Valenciana, de Lo Rat Penat, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i soci fundador de la Ibèrica de Ciències Naturals de Saragossa.

Gonçal Vinyes era, a més, poeta. I un poeta «excel·lent», segons Antoni López: «U dels de factura més elegant del segle XX i posseïdor d’una gran fonamentació intel·lectual.» Ell forma part, junt amb els preveres Francesc Martínez Miret (assassinat també en el 36) i Eduard Genovés, de la generació dels poetes de l´esperança: «En mossén Genovés, el pare Miret i en el canonge Vinyes hi ha els exemples més conspicus del doble compromís de fidelitat a la causa de l’Evangeli i del País recíprocament imbricats.»

En 1930 Vinyes fou nomenat director d’El Obrero Setabense i les planes de l’emblemàtic setmanari no deixaren de reflectir la seua sensibilitat valencianista. Les campanyes proestatut de 1933 i de 1936, la fundació del Centre Valencianista de Xàtiva o la publicació de nombrosos poemes i articles en valencià en són una bona mostra. Vinyes veu amb molta simpatia la fundació, en agost de 1933, d´Acció Nacionalista Valenciana (ANV), partit catòlic i valencianista amb el qual mantenia evidents afinitats. Quan en 1934 ANV crea el seu setmanari Acció, Gonçal Vinyes hi col·labora puntualment i reprodueix en El Obrero Setabense nombrosos articles del setmanari nacionalista: Antoni Senent, Robert Moròder, Francesc Soriano o Bernat Bono, entre altres, parlen sobre valencianisme, catolicisme social, denúncia del nazisme…

El professor de la Universitat de València Vicent Pons Alòs, prevere i arxiver de la Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva, va aportar a la comissió històrica per a la beatificació un informe sobre la tasca cultural de Vinyes, en el qual fa constar el seu valencianisme: «Mosén Viñes formaba parte de un movimiento de sacerdotes valencianos, cuya erudición y humanismo les hizo preocuparse también por la recuperación de su lengua materna [...] Mosén Viñes comenzó a escribir poesías en valenciano en 1932, un año antes de la firma de las Normas de Castelló, a cuyos firmantes conocerá en su mayoría.» L’historiador Vicent Cárcel i el delegat diocesà per a les causes dels sants, Ramon Fita, en el seu llibre Mártires valencianos del siglo XX, fan una descripció de la biografia del canonge xativí, del seu martiri i de la fama de santedat que se li atribuïx. Convé subratllar que en este últim apartat expliciten que Vinyes realitzà «una gran tarea, para que la cultura se acercara a la fe y ésta, a su vez, impregnara de sentido cristiano al mundo de la cultura». És a dir, en la seua fama de santedat es recull allò que el papa Joan Pau II designà amb el nom d´inculturació de la fe: és a dir, el diàleg fecund entre l’Evangeli i les cultures autòctones (Slavorum Apostoli). Que el beat mossén Vinyes intercedisca especialment perquè l’Església valenciana assumisca el seu compromís amb la llengua i la cultura valencianes, sense pors, amb la valentia amb la qual el canonge acceptà el seu martiri.

La revista Caràcters s’ocupa de Rent en un reportatge sobre les col·leccions d’assaig

"Reptes del pensament nostrat" (Caràcters, 46)

El número 46 (gener 2009) de la revista Caràcters, que edita la Universitat de València, s’ocupa de Rent i d’altres col·leccions de vàries editorials en la nostra llengua que recullen assaig. L’article d’Eduard Ramírez -”Reptes del pensament nostrat”- també inclou unes declaracions d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent. Pel seu interés reproduïm l’article sencer més avall.

Igualment, en este mateix número de Caràcters es pot llegir una interessant ressenya sobre el llibre “Temps d’Acció”, estudi del director de la col·lecció Rent Agustí Colomer sobre el partit Acció Nacionalista Valenciana (1933-1936). Ací es pot llegir l’article.

REPTES DEL PENSAMENT NOSTRAT

Eduard Ramírez

Recentment han sorgit iniciatives editorials que comparteixen la voluntat d’ assortir la nostra cultura de materials per al pensament i el debat. Vol dir això que vivim un bon moment per a l’assaig? L’editor Lleonard Muntaner respon amb contundència: «una època que es caracteritza, entre altres coses, per la banalitat i per anar contra la intel·ligència, és magnífica per fomentar l’assaig».

Rent a la revista “Lletres Valencianes”

La revista literària que edita la Generalitat “Lletres Valencianes” dedica en el seu número 24 un article d’Enric Ramiro a la col·lecció Rent, on es fa ressò dels dos primers llibres. A continuació es pot llegir l’article que apareix a l’apartat d’assajos.

CRISTIANISME VALENCIÀ D’HORITZONS IL·LIMITATS
Enric Ramiro

Sembla que siga una norma de la casa la quasi inexistència d’escrits en valencià en l’Església valenciana, tot i el contrasentit que això significa. Però no s’ha de confondre «jerarquia» amb «comunitat», i ara tenim dos llibres que són el principi d’una interessant col·lecció.

Si hi ha resistència en la resistència, possiblement siga el nucli valencianista de l’Església valenciana el seu representant més singular. Són un col·lectiu dinàmic, amb una llarga tradició i d’una gran vàlua intel·lectual, però disseminats i silenciats en la gran estructura catòlica del nostre país. Tanmateix, ara estem d’enhorabona davant l’edició d’una nova col·lecció que propasa l’agosarada editorial Denes.

En una època de croada i tendència a canviar els principis que va inspirar el Concili Vaticà II de Joan XXIII, la trajectòria de Pau VI i, inclús, la condemna a la guerra d’Iraq per part de Joan Pau II, ens trobem amb dos llibres que aporten aigua clara a la societat en general i més particularment al món cristià.

Article d'Enric Ramiro a "Lletres Valencianes" (núm. 24)

El primer d’ells és obra del cardenal John Henry Newman, amb el títol d’un sermó pronunciat el 1873 com a panegíric a un parent de Walter Scott. L’autor és tot un clàssic del XIX que recull el pensament d’aquest convers de l’anglicanisme que té oberta la causa per a la beatificació. Aquesta acurada selecció d’alguns dels seus cèlebres sermons són testimoni tant de la seua època anglicana, com de la catòlica i de la fase universitària. La traducción és de Salvador Albert i les notes i introducció són del professor de dret August Monzón. Aquest especialista en l’obra de Joan Lluís Vives ens fa un necessari apropament a l’autor i ens aporta una bibliografia d’escrit de Newman i sobre Newman en valencià.

En Isaïes, profeta de Nadal, la ploma de Martí Domínguez ens transmet l’esperança messiànica que alberga el poble d’Israel, potser tota una crida a altres indrets més propers. De la mà d’Isaïes resseguim les apel·lacions dels profetes i un missatge clar: «Déu vol que l’home es reconcilie amb ell i, reconciliant-se amb ell, ho faça també amb els germans».

La narració és plena de paradoxes, la qual cosa li dóna un ritme agradable al text i possibilita nombroses reflexions. En aquesta ocasió és el coordinador de la col·lecció, Agustí Colomer, jurista i el responsable d’un extens pròleg sobre la vida i obra de l’autor, així com d’una bibliografia de les obres de Martí Domínguez i d’estudis sobre ell. Segons el director de la col·lecció, aquest llibre pretén transmetre la profunditat de l’esperit profètic de l’anomenat primer profeta major, on tot l’esforç de l’autor algemesinenc es dirigeix a commoure el lector amb la figura gegantina del profeta.