En record d’Adrià Chavarria

 

 

És impossible que dos éssers humans siguen un i, amb tot, respecten escrupulosament la distància que els separa, si Déu no està present en cadascun d’ells. El punt de convergència de les paralel·les és l’infinit.

Simone Weil

El nostre amic, Adrià Chavarria, professor d’història, filòsof, poeta, assagista i director de la revista literària catalana Rels, va morir el 31 d’octubre del 2009, després d’una curta i greu malaltia que li van diagnosticar el passat mes de maig. El vam conéixer fa un any amb motiu de la seua participació en un seminari sobre Simone Weil organitzat per Emilia Bea a la UIMP de València, i des del primer moment vam tindre una gran empatia. Setmanes després, assistí i participà en la presentació dels llibres de Rent En el món, però no del món, de John Henry Newman, i de l’Autobiografia espiritual de Simone Weil que férem a l’Oratori de Gràcia a Barcelona.

En gener em va presentar la proposta d’un llibre per a Rent sobre la vida i els diaris de l’escriptora jueua holandesa, Etty Hillesum, morta a Auschwitz en 1943. La iniciativa era ben interessant, li la vaig comentar a l’editor Francesc Ferrer, i de seguida la vam incloure en la programació de Rent. Tot seguit, Adrià es posà mans a l’obra en el llibre, que du per títol Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides.

Malgrat el seu estat, va continuar el seu treball intel·lectual sense descans. Deu dies abans del seu traspàs, em comunicà que ja portava 60 pàgines de l’estudi sobre Etty Hillesum, projecte que l’apassionava com ens va comentar a l’hospital i sempre que parlàvem per telèfon.

Adrià Chavarria unia a la seua sensibilitat religiosa i literària, una simpatia i un interés ben gran cap als valencians, amb una mirada prou diferent a les que sovintegen al Principat. Li agradaren molt les propostes del valencianisme dialògic arreplegades en el llibre Vida amunt i nacions amunt. Pensar el País Valencià en temps de globalització i s’interessava molt per la vida intel·lectual i política valenciana.

La nostra amistat amb ell ha vingut a coincidir amb la commemoració del centenari de Simone Weil, una de les autores, junt a Hannah Arendt i Etty Hillesum, que més admirava. En este any tan intens, va participar també en el monogràfic que li va dedicar Saó a Simone Weil, i la seua ponència en el congrés de València figurarà també en l’edició del pròxim llibre de Trotta, coordinat per Emilia Bea, Simone Weil, la conciencia del dolor y la belleza.

Adrià ha deixat un bon grapat d’amics entre tots els que fem possible Rent i donem gràcies a Déu per la seua amistat.

Descanse en pau.

Agustí Colomer

Presentació de Rent a Barcelona

NOTABLE ACOLLIDA DE LA COL·LECCIÓ VALENCIANA A LA CAPITAL DEL PRINCIPAT

Coincidint amb l’aparició del llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, fou presentada a Barcelona el dissabte 15 de novembre la col·lecció literària Rent de l’editorial Denes. L’acte se celebrà en l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia i consistí en una conferència de la professora Emilia Bea titulada “John Henry Newman i Simone Weil, recerca de la veritat i santedat amb geni”.

El P. Ferran Colàs, Emilia Bea i August Monzon durant la conferència que va repbre una magnifica acollida a Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia.

Després de fer un breu resum del contingut dels llibres En el món, però no del món, selecció de sermons de John Henry Newman realitzada per August Monzon, i Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil, la conferenciant tractà d’establir paral·lelismes entre “dues personalitats magnífiques”. Una labor difícil, ja que en principi “sembla que hi haja poc en comú entre el gran teòleg anglés del S. XIX, fundador de l’Oratori a Anglaterra, i la jove filòsofa i activista sindical francesa d’origen jueu”. Tanmateix, tots dos subratllen la importància de la veu de la consciència que “ens fa eixir de nosaltres mateixos a cercar, en l’altura i la profunditat, Aquell a qui la veu pertany” (Newman), vivència íntima que experimentà Simone Weil en el seu contacte “de persona a persona” amb Crist. També trobà paral·lelismes en les seues reflexions profundes sobre l’adoració eucarística o la importància que els dos atorguen al valor de l’amistat, “pressentiment i reflex de l’amor diví” (Weil). L’anticipació a determinats aspectes del Concili Vaticà II –evident en reflexions de Newman com la idea del desenvolupament del dogma- és perceptible també en alguns escrits de Weil premonitoris d’idees com la de Karl Rahner sobre els cristians anònims, el diàleg interreligiós o la inculturació de la fe.

Intervencions en el debat d’Adrià Chavarria, director de la revista literària Rels (esq.) i de Joan Bada, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya (dr.).

Finalitzada la conferència s’establí un diàleg entre el nombrós pública assistent, amb intervencions de destacats especialistes en Weil –com Josep Oton o Adrià Chavarria, director de la revista literària Rels- així com la del professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Bada. També estava present en l’acte el pare oratorià Aureli Boix, considerat el principal especialista hispànic sobre Newman, el president del Centre Ecumènic de Catalunya, Joan Bada, el president de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, Emili Chalaux. L’amfitrió de la presentació, el prepòsit de l’Oratori de Gràcia, P. Ferran Colàs, clogué l’acte convidant els assistents a introduir-se en la lectura d’estos apassionants autors.

NOTA: L’agència cristiana de notícies Flama s’ha fet ressó d’esta informació.