“Només si la nostra ànima és il·luminada per la llum de la caritat, només si la nostra ment és plena de la llum immaculada de la caritat, només llavors veiem la misèria, les condicions miserables de la població, i les reconeixem com a tals. D’altra banda, saber com viuen els hòmens, saber com pateixen els hòmens, saber com mengen i com no mengen els hòmens, és el primer exercici de la caritat, és la primera aplicació pràctica de la caritat, és la caritat entesa d’acord amb la seua funció fonamental: la de mirar al nostre voltant i veure la realitat de la vida, veure els altres, la pobresa dels altres, dels nostres «altres». No consisteixen sinó en això, la caritat i la moral.
Generalment, els hòmens no es veuen més que a si mateixos. I aquesta és la prova que veure és un acte de voluntat, i no pura i simple visió. Veure significa voler veure; veure significa veure el patiment, i patir. Vet ací per què tot es redueix a veure i a voler. Misteris de la naturalesa humana!”
Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia
